Aquest dilluns s’ha formalitzat la creació del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’organisme encarregat de dirigir i executar les actuacions necessàries per al desenvolupament del projecte estratègic del Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona (UB). L’acte, presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comptat també amb la presència destacada de l’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat, David Quirós.
Un projecte multidisciplinari amb múltiples actors implicats
En aquesta iniciativa participen diverses entitats clau: la Generalitat de Catalunya, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB), els ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, així com la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a més del servei públic sanitari, el CatSalut.
Aquesta nova estructura substitueix la tasca prèvia realitzada per la Comissió Mixta de Seguiment i marca un full de ruta clar, establint les prioritats per avançar en l’edificació d’un campus que integrarà un hospital modernitzat, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, juntament amb altres equipaments assistencials, universitaris i centres dedicats a la recerca científica.
L’impacte urbanístic i social a L’Hospitalet segons l’alcalde David Quirós
L’alcalde ha destacat que "l’arribada del nou Campus Clínic-UB tindrà un impacte directe sobre l’àrea més propera", especialment a Can Rigal. Ha remarcat que aquest projecte formarà part d’un gran eix sanitari i d’investigació que inclou els hospitals Sant Joan de Déu, Clínic i Bellvitge, amb la UB com a nexe central. Segons Quirós, això situarà L’Hospitalet "com a epicentre del desenvolupament en recerca i salut al sud d’Europa".
A més, ha ressaltat que el nou Pla director urbanístic (PDU) haurà d’ordenar un àmbit proper a les 70 hectàrees afectant especialment tot el territori del Samontà. En aquest sentit ha defensat "repensar aquest entorn tenint en compte no només les necessitats del futur campus sinó també les exigències actuals dels veïns", incorporant espais verds i equipaments adequats.
L’alcalde ha recordat que el PDU aprovat el 2006 "responia a una ciutat diferent" i ha subratllat la importància d’una estratègia equilibrada en matèria d’habitatge: "No es tracta només d’una xifra; 1.200 habitatges poden ser molts si no s’acompanyen dels espais verds ni equipaments necessaris per acollir noves famílies".
Noves definicions sanitàries i compromís amb els veïns
Davant les qüestions sobre l’atenció sanitària dirigida als habitants locals, Quirós ha explicat que treballen conjuntament amb la Conselleria de Salut —seguint els acords presos a l’abril durant la Comissió Bilateral— per definir un mapa integral d’atenció per tota la població local. Aquesta proposta està prevista ser presentada durant el primer trimestre del 2026.
L’alcalde també ha posat èmfasi en què aquesta transformació urbana serà una continuïtat natural dins l’estructura existent: "No estem parlant pas d’un barri nou sinó d’un creixement orgànic respecte al barri ja consolidat Pubilla Cases", emmarcant-ho dins una visió metropolitana compartida on es duen a terme grans transformacions futures.
Prioritats aprovades pel Consorci enguany
Dins les actuacions prioritàries aprovades pel Consorci destaca especialment l’adquisició dels terrenys situats entre Diagonal i UB per part de la Generalitat per un import total aproximat dels 135 milions d’euros. A més, s’accelera convocar al juliol —mig any abans del previst— un concurs internacional destinat a captar les millors propostes arquitectòniques.
D’altra banda, està previst iniciar dues intervencions claus durant el segon semestre del 2028:
- El prolongament de la línia L3 del metro per assegurar-ne una connectivitat òptima
- L’inici dels treballs d’infraestructures urbanes i obra civil al voltant del campus
PDU: ordenació urbanística integrada entre ciutat, recerca i assistència sanitària
Pendent encara està l’elaboració definitiva del Pla director urbanístic (PDU), document cabdal que ordenarà tant el campus com els seus voltants. Aquest pla es redactarà entre aquest any mateix fins al 2027; posteriorment es desenvoluparan els projectes constructius entre 2027-2028 abans d’iniciar licitacions i obres previstes cap al 2030.
L’espai resultant agruparà uns 300.000 m² dedicats a serveis sanitaris, docència universitària i investigació biomèdica, posicionant Barcelona com un pol biomèdic referent europeu globalment. Aquesta operació suposarà transformar zones esportives actuals en nous usos urbans mixtos on conviuran habitatges, equipaments públics, zones verdes així com activitats econòmiques vinculades a ciències aplicades a la vida.
Cronologia prevista amb inversió estratègica nacional
Tots aquests esforços permetran avançar segons calendari fixat com a data orientativa final per inaugurar aquest complex integral especialitzat en salut pública educativa científica cap al 2035, sustentada sobre una inversió global estimada en uns 1.700 milions d’euros considerats estratègies clau pel país.