El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d’empara contra una resolució dictada el setembre del 2023 per l’Audiència de Barcelona, que va declarar nul·la la sentència absolutòria pronunciada en primera instància i va ordenar un nou judici. La sentència inicial, emesa pel jutjat penal número 7 de Barcelona el maig del mateix any, va absoldre un home acusat d’abusos sexuals després d’establir que no quedava provat que hagués tocat la filla menor del seu amic, menor d’edat llavors.
Absolució basada en dubtes raonables sobre les proves
Aquesta primera decisió judicial considerava acreditat únicament que l’acusat havia llogat una habitació a un amic entre octubre del 2020 i febrer del 2021. No obstant això, no es va poder demostrar amb suficient evidència que hagués realitzat tocaments a la filla menor, de 14 anys aleshores, que sovint dormia a casa cada dos caps de setmana. En paraules del tribunal, es tracta d’una sentència absolutòria fonamentada.
L’Audiència revoca l’absolució i ordena nou judici
L’acusació particular va presentar recurs d’apel·lació contra aquesta absolució, qüestionant-la per "motivació absurda, irracional i contrària a les regles de la lògica i màximes de l’experiència amb vulneració de la tutela judicial efectiva". Segons sostenia, el testimoniatge de la víctima complia els requisits necessaris de credibilitat i corroboració per ser considerat prova suficient.
En resposta, la secció sisena de l’Audiència de Barcelona va acceptar aquest recurs el setembre del 2023 i va anul·lar la sentència absolutòria. Va retornar el cas al jutjat perquè se celebrés un nou procés davant un magistrat diferent. Els magistrats van argumentar que hi havia errors en la valoració inicial dels testimonis i dels informes pericials: malgrat algunes discrepàncies en les versions aportades per la menor, van considerar que persistia una acusació incriminadora amb suport en els informes mèdics forenses i psicològics.
Divergències sobre valoració probatòria i garanties processals
Aquesta resolució apel·lativa sostenia també que tot i haver-se fet una anàlisi detallada amb motivacions adequades al primer grau judicial, no compartien aquesta interpretació. Per tant, concloïen imposar un nou judici davant una composició diferent perquè no seria coherent canviar aquesta valoració sense modificar les proves presentades.
Davant aquesta situació, el demandant va interposar recurs d’empara denunciant vulneracions als seus drets fonamentals: dret a una tutela judicial efectiva plena, garantia d’un procés just amb totes les salvaguardes legals i principi non bis in idem. També reclamava que l’Audiència havia actuat amb "incongruència per excés" imposant un àmbit més ampli a la retroacció —un segon judici davant tribunal diferent— sense sol·licitud expressa ni consentiment previ. A més, afirmava que això infringia el dret a presumpció d’innocència perquè suposava anul·lar una absolució basada en una nova valoració tardana dels mateixos elements probatoris.
Anul·lació pel TC per extralimitacions en revisió judicial
En aplicació estricta de doctrina constitucional sobre els límits a revisar sentències penals absolutòries quan s’emet basant-se en dubte raonable, el Tribunal Constitucional conclou que:
- "La decisió adoptada per l’Audiència implica una revaloració exhaustiva del testimoniatge i dels informes pericials", fet que excedeix competències pròpies del control judicial secundari quan es tracta d’un veredicte absolutori.
- No s’ha detectat cap falta o defecte motivacional o irracionalitat manifestada prèviament a través d’una anàlisi adequada feta pel jutge primer grau; així ho exigeix el marc jurisprudencial vigent.
- "La resolució impugnada no es limita a comprovar externament si és raonable sinó que revalora íntegrament les fonts proves", cosa incompatible amb els principis rectors establerts.
- S’observa vulneració clara tant del dret a tutela judicial efectiva com del dret fonamental a presumpció d’innocència.
Pels motius exposats anteriorment, el TC anul·la íntegrament la sentència dictada per l’Audiència d’octubre passat i confirma com fermes tant com estaven les disposicions originàries: concretament, manté vigent l’absolució dictada pel jutjat penal número 7.