Aquest dimarts 22 de juliol el Consell Metropolità de l’AMB ha aprovat provisionalment la Modificació del Pla general metropolità de Barcelona (MPGM) per a la construcció del nou hospital del Vallès Occidental, que inclou terrenys dels municipis de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet. L’objectiu principal de l’MPGM és possibilitar la construcció del nou hospital en una posició central i accessible des dels municipis de Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Badia i Barberà del Vallès.
El nou hospital ha de donar resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població i acompanyament a un nombre creixent de malalts crònics. Així mateix, ha de permetre descongestionar les entrades dels centres sanitaris de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat al conjunt del territori de la regió metropolitana nord.
La Modificació, que s’ha redactat en coordinació amb els treballs del Pla director urbanístic metropolità (PDUM) així com el projecte europeu Riconnect i els treballs participatius corresponents, proposa transformar l’antiga carretera N-150 en una avinguda metropolitana que millori les connexions a peu, en bicicleta i amb transport públic entre els diversos municipis, de manera que es garanteixi una bona accessibilitat al nou hospital.
La Modificació també proposa nous espais verds a les vores del riu Sec i la riera de Sant Cugat que millorin les connexions entre Collserola i el riu Ripoll, així com la construcció d’un barri a l’entorn de l’hospital —amb places noves, equipaments, habitatges (50 % de protecció oficial), establiments i activitats terciàries— que reverteixin el caràcter periurbà que tenen els terrenys i millorin la percepció de seguretat.
El document aprovat provisionalment incorpora els canvis derivats dels informes i les al·legacions rebudes durant el tràmit d’informació pública. En aquest sentit, cal destacar que s’han exclòs els habitatges Sivis de qualsevol àmbit d’actuació, de manera que romandran en la situació que estan actualment fins que s’aprovin altres plans futurs amb l’objectiu de millorar-ne les condicions. D’altra banda, s’ha incrementat l’àmbit del sector de l’hospital, que passarà de 96.750 a 107.397 metres quadrats, el sostre edificable i el nombre màxim d’habitatges passarà de 565 a 752 unitats i el percentatge d’habitatge protegit passarà del 40 al 50 %. També s’ha ajustat lleugerament la superfície destinada al nou hospital, de 18.500 a 19.235 metres quadrats, d’acord amb els requeriments del Servei Català de la Salut.
En conjunt, els canvis comporten una disminució de 6.988 metres quadrats de sostre edificable, que representa una reducció del 8,5 % respecte a l’MPGM aprovada inicialment.
El document aprovat provisionalment s’elevarà a la Generalitat de Catalunya per tal que dugui a terme l’aprovació definitiva i la publicació posterior, a partir de la qual l’MPGM entrarà en vigor.
Pla parcial urbanístic del sector hospital
Aquest mateix dimarts 22 de juliol el Consell Metropolità de l’AMB ha aprovat inicialment el Pla parcial urbanístic del sector hospital. L’objectiu del pla parcial és concretar les condicions per a la urbanització i edificació dels terrenys situats a l’entorn del futur hospital.
La proposta del pla parcial, que és fruit d’un concurs de projectes amb un jurat format per representants dels ajuntaments afectats, l’AMB i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, parteix del model territorial establert pel PDUM i les determinacions de l’MPGM. En aquest sentit, aposta per una avinguda metropolitana que integri tots els fluxos de mobilitat sostenible (voreres àmplies, carrils bici, espais de circulació i parada dels autobusos) i que s’ampliï mitjançant una seqüència de places que han de potenciar l’encontre social entre les persones que conviuran en aquest barri: veïns, personal de l’hospital, pacients, familiars i altres que vinguin a fer alguna activitat al barri.
D’altra banda, el pla parcial aposta per una presència molt significativa d’espais verds que dotin el barri de confort i qualitat ambiental i paisatgística. En aquest sentit, l’avinguda metropolitana es planteja com un gran bulevard verd; es preveu un sistema de franges naturalitzades i arbrades transversal a l’avinguda i es proposa un gran parc de vora a l’entorn del riu Sec, que integri el parc existent de Maria Regordosa i del Masot, així com un gran parc en tota la franja de contacte amb l’autovia C-58.
El pla parcial concreta també les característiques de les noves edificacions, que tindran ús d’habitatge (80 %) i usos terciaris i comercials (20 %), majoritàriament en planta baixa. També es proposen dos nous equipaments de servei al barri, a banda de l’hospital, situats a les noves places previstes. Cal destacar que el 50 % del sostre d’habitatge serà de protecció oficial, fet que comportarà la creació d’uns 400 habitatges protegits nous, dels quals la meitat seran de lloguer.
Imatges indicatives de la plaça principal, situada davant del futur hospital, amb un equipament de barri que permeti travessar la via del tren i connectar amb el barri del Turonet (a dalt) i de la plaça situada a l’extrem més proper al barri de Terra Nostra, on es preveu la ubicació d’un segon equipament de barri i activitat comercial en planta baixa i primer pis (a sota).
Polítiques d’habitatge metropolità: més terrenys per fer habitatges socials i allotjaments dotacionals
El Consell Metropolità aprova la cessió d’un terreny situat al carrer del General Manso número 66, titularitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb l’objectiu d’incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer assequible en aquest municipi amb la construcció de 75 habitatges dotacionals per part d’Habitatge Metròpolis Barcelona.
D’altra banda, també s’ha aprovat un conveni entre l’AMB i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló per a la futura dotació demanial d’una parcel·la a favor de l’AMB per promoure la construcció d’uns 60 allotjaments dotacionals. Es tracta d’una parcel·la de 1.842,37 metres quadrats ubicada a l’illa delimitada per l’avinguda dels Països Catalans, el carrer de Joan XXIII i l’avinguda de la Pau.
Aprovació del conveni per traspassar a l’AMB el servei de bus urbà de Sant Cugat del Vallès
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també ha aprovat avui, al Consell Metropolità, el conveni de col·laboració entre l’organisme metropolità i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, per a la prestació del servei de bus urbà del municipi. D’aquesta manera, l’AMB podrà assumir, properament, la titularitat i la gestió del servei, que fins ara anava a càrrec de l’Ajuntament, i integrar-la dins del servei de Bus Metropolità, com ja ha fet amb altres 6 municipis de la segona corona metropolitana. Ara, una vegada aprovat per ambdues parts, el conveni ja es podrà formalitzar. Previsiblement, la signatura podria realitzar-se durant aquesta propera tardor.
Concretament, el conveni entre l’AMB i Sant Cugat estableix un termini de dos anys per licitar el servei, comptant des de la seva signatura. També preveu la possibilitat d’una pròrroga de fins a dos anys més, si una vegada transcorregut el termini inicial no s'ha produït l’adjudicació i implantació de la nova prestació del servei de bus urbà del municipi. Un cop iniciat el nou servei, l'AMB cobrirà el 66% del cost del servei i l’Ajuntament el 33% restant, tot i que la voluntat de l’ens metropolità és d’incorporar progressivament el cost de les millores al sistema de finançament del transport, en el marc de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
En el marc del conveni, l'AMB també ha acordat abonar a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès la quantitat de 4.651.070,24 €/any en concepte de la prestació del servei de bus urbà amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2024. Aquesta aportació es mantindrà fins a l’inici del nou servei, estimat en un termini de dos anys. La resta de costos no coberts per aquesta aportació anual (cost de renovació de la flota, major dèficit, lloguer de vehicles, revisió de preus), seran assumits per l’Ajuntament.
A banda de Sant Cugat del Vallès, ja són sis els municipis de la segona corona metropolitana que han traspassat els serveis de bus urbà a l’AMB, la qual n’és la titular i els gestiona, en el marc del servei de Bus Metropolità. Concretament, són els següents: Molins de Rei, Cervelló, el Papiol, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts i Castellbisbal. L’AMB també està treballant amb les tres localitats metropolitanes restants on el servei encara és gestionat pel consistori (Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Corbera de Llobregat), per fer efectiu, pròximament, el traspàs. D’altra banda, també es preveu crear un servei de bus urbà a Torrelles de Llobregat, municipi del Baix Llobregat que fins ara no en tenia.