La reivindicació dels drets de les persones grans, la sensibilització i la formació a professionals i a la ciutadania entorn els estereotips i les discriminacions; repensar les ciutats i els pobles des de l’urbanisme a les cures i fomentar la intergeneracionalitat i la participació significativa, són algunes de les estratègies per abordar la discriminació per edat que s’han presentat al I Congrés d’Edatisme, impulsat per la Diputació de Barcelona i que s’ha celebrat en dues jornades, el 14 d’octubre i el 7 de novembre, al Paranimf de l’organisme provincial.
Així, aquest primer congrés ha destacat la necessitat que les polítiques socials s’adaptin a un cicle de vida, tenint en compte que les transicions vitals són avui més flexibles i la diversitat social, d’interessos, necessitats o projectes de vida és cada vegada major entre les persones grans, un grup que aplega generacions molt diferents.
La necessitat de les relacions significatives i de tenir un propòsit de vida i suports per envellir bé; la interseccionalitat de l’edatisme amb altres discriminacions com el masclisme o el racisme, o l’impacte negatiu de la discriminació per edat sobre la salut, el benestar, la qualitat de vida o la participació social, han estat temes centrals de debat dins d’un congrés que ha inclòs taules rodones, conferències, tallers i espais d’intercanvi d’experiències que han comptat amb l’expertesa de 35 persones ponents.
Experiències com la mentoria de persones grans a joves que estudiïn a les universitats; els programes intergeneracionals, els cohabitatges; els glossaris sobre edatisme o guies de comunicació; l’abordatge de l’edatisme des de l’art, la cultura i la participació i els entorns laborals; la formació per a professionals i la sensibilització ciutadana han estat algunes de les experiències compartides des del congrés per part dels ens locals i entitats socials.
Segons el diputat de Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Javier Silva, el congrés ha servit per tenir clar que “l’edatisme es pot vèncer amb polítiques, amb noves mirades, amb noves accions, i l’hem d’abordar des de totes les administracions, des dels ajuntaments, les entitats, la ciutadania organitzada i tots nosaltres en l'àmbit personal, polític i professional”.
Més de 500 persones han participat en les dues jornades
Amb la participació de més de mig miler de persones entre les dues jornades, i sota el lema ‘Cap a uns municipis no edatistes’, el congrés, el primer d’aquestes característiques que s’ha fet a l’Estat, ha tingut per objectiu promoure una mirada diversa i enriquidora dels processos d’envelliment i posar en l’agenda política i social la lluita contra l’edatisme, una forma de discriminació estructural profundament arrelada que afecta especialment les persones grans.
La primera jornada, celebrada el passat 14 d'octubre, va aprofundir en els impactes de l’edatisme i es van explorar estratègies i recursos, tant socials com institucionals, per combatre’l, mentre que la segona jornada, celebrada aquest 7 de novembre, s’ha centrat a mostrar experiències i propostes locals, amb l’aportació, a més, de la visió de les administracions en el seu abordatge.
L'organització del congrés ha estat a càrrec d’un consell assessor format per 13 professionals d'ens locals, representants d'entitats socials i de persones grans, i persones expertes de l'àmbit acadèmic, que han ajudat a dissenyar el programa d’aquestes dues jornades.
D’altra banda, la il·lustradora Raquel Gu, ha estat l’encarregada de la relatoria gràfica del congrés i de la nova exposició ‘Edatisme zero envers les persones grans’, que s’ha pogut veure durant la celebració del congrés i que aviat iniciarà la itinerància per la província.
L’exposició convida a reflexionar sobre els estereotips i prejudicis associats a l’edat, denuncia les conductes edatistes que sovint passen desapercebudes i reivindica una mirada més inclusiva i respectuosa cap a les persones grans.
Fons de prestació i nova eina per orientar els municipis de la província
Més enllà d’aquesta iniciativa, la Diputació de Barcelona va aprovar el passat mes d’abril una línia de finançament d’1,5 milions d’euros que es destinarà, en forma de programa específic pilot i amb modalitat de fons de prestació, als municipis de la província de més de 2.500 habitants (un total de 178) i als Consells Comarcals, per impulsar polítiques per lluitar contra l’edatisme.
D’altra banda, l’ens provincial posa a disposició dels municipis el ‘Marc conceptual i estratègic per a l’abordatge de l’edatisme envers les persones grans’, una eina que defineix les bases per reconèixer, visibilitzar i actuar contra aquesta forma de discriminació per motiu d’edat en l’entorn local.
Es tracta d'un recurs que vol orientar la planificació i la intervenció municipal, promovent el respecte als drets, l’autonomia i la dignitat de les persones grans.
La Diputació de Barcelona posarà en marxa també, al desembre, una campanya de sensibilització específica centrada en la discriminació per edat i crearà un grup d’innovació per abordar, de la mà del món local, aquesta problemàtica.
L’edatisme: una forma de discriminació estructural
L’edatisme constitueix una de les discriminacions més estructurals, normalitzades i invisibilitzades que afecta diferents grups d’edat, però de forma molt especial a les persones grans.
L’Informe mundial sobre l’edatisme de l’OMS (2021) el defineix com els estereotips, els prejudicis i les discriminacions contra altres persones o autoinfligit per raons d'edat. Segons aquest organisme, l'edatisme té tres dimensions: estereotips (pensaments), prejudicis (sentiments) i discriminació (accions o comportaments); i es manifesta en tres nivells: institucional, interpersonal i autoinfligit, de forma explícita o conscient o implícita.
A més, s’entrecreua també amb altres eixos de desigualtat i dona lloc a discriminacions més complexes si es té en compte el gènere, l’origen, la classe social o si es pateix una discapacitat.
L’edatisme es tradueix en una vulneració de drets i generalment s’expressa en forma d’infantilització, despersonalització, exclusió i deshumanització de les persones grans, fet que té conseqüències en forma d’aïllament social i soledat no volguda; malestar emocional i empitjorament de les condicions de salut; limitació d’oportunitats vitals i de desplegar projectes de vida i, fins i tot, maltractaments.
L’informe de l’OMS destaca que al món, 1 de cada 2 persones és edatista vers les persones grans i que 1 de cada 3 persones grans es considera víctima d’actituds edatistes.
A Espanya, segons dades del CIS (gener 2025), a un 45,6% de persones majors de 65 anys a Espanya se’ls han dirigit almenys alguna vegada en termes infantilitzadors com “nen/a”, un 54% ha sentit sensacions d’impaciència o disgust quan realitzaven gestions i no les entenien bé, un 19,1% no s’ha apuntat almenys una vegada a fer alguna activitat per por al que puguin pensar pel fet de ser gran i prop d’un 30% ha rebut comentaris que el fan sentir més gra del que realment és.
A la província de Barcelona, més d’1,1 milions de persones tenen 65 anys o més.