Condemnen una advocada que va enganyar uns clients per demorar el procés i continuar cobrant

El gabinet Vosseler advocats va presentar una denúncia contra la lletrada després que els seus antics clients prescindissin dels seus serveis i acudissin al nou equip de lletrats.

 

Tot plegat arrenca a mitjan 2006 quan l’Associació Avis del barri del Bon Pastor encarrega a l’advocada un servei d’assessoria jurídica en relació al Pla de remodelació de les Cases Barates del Bon Pastor, i que interposi diferents demandes i recursos relacionats amb aquest pla. Això, afirma la sentència a l’apartat de fets provats, va iniciar “un llarg procés administratiu i judicial”.

En la via judicial l’acusada va presentar recurs ordinari contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Barcelona per l’acord de la comissió de govern de 5 de juliol del 2006 pel qual s’aprovava definitivament el projecte de reparcel·lació de les cases barates del Bon Pastor.

 

El recurs va ser desestimat el 26 de maig del 2008 en una sentència també recorreguda per la lletrada. Aquest segon recurs va ser igualment tombat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 20 de febrer del 2009. La sentència del TSJC també va ser recorreguda amb recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC) el 26 de març del 2009.

Aquest últim recurs no va ser admès a tràmit el 7 de setembre del 2009, i segons recull la sentència com a fet provat, la lletrada no en va informar els seus clients en cap moment. Al contrari, els va fer creure que seguia pendent de resoldre, i els va explicar que un cop resolgués, hi havia la possibilitat de presentar una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

 

El recurs davant del TEDH s’havia d’interposar en un termini no superior als sis mesos després de la no admissió a tràmit del recurs al TC, però la lletrada no ho va fer. Posteriorment, davant la insistència dels seus clients, el va presentar, fora de termini, concretament l’1 de juny del 2015. En aquest recurs afirmava que s’havia interposat recurs al TC i que aquest no s’havia resolt, fet “totalment incert” atès que “ella sabia” que no s’havia admès a tràmit.

“Com a conseqüència d’aquesta manifestació”, el TEDH va dictar resolució l’1 d’octubre del 2015 en la qual no admetia a tràmit la demanda per no haver esgotat les vies de recurs internes.

Posteriorment, la lletrada, que en cap moment va informar que hagués recaigut la resolució desestimatòria de les seves pretensions, va recomanar a l’associació que interposés una querella per prevaricació contra diferents membres de l’Ajuntament i del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona.

 

La querella, presentada el 27 de juny del 2017, va ser desestimada pel jutjat 26 de Barcelona el 9 de gener del 2018, en una resolució que la lletrada va recórrer i que l’Audiència de Barcelona va tombar al seu torn el 29 de març del 2018.

Segons la sentència, l’acusada no va comunicar a l’associació de veïns aquesta circumstància, i davant la petició d’informació que li feien, l’1 de febrer del 2018 “els va enganyar informant-los que tot anava segons el previst i que ja estaven en la fase que la jutgessa comencés a investigar a fons tot allò denunciat”.

 

Finalment, la lletrada va recomanar als querellants que interposessin 37 demandes idèntiques davant del contenciós administratiu per reclamar, a cadascuna, 30.000 euros. No consta acreditat que cap d’aquestes demandes prosperés. En el cas dels querellants, ells mateixos van desistir-ne davant el consell dels nous lletrats, “després de conèixer la realitat de l’estat de tots els procediments i per evitar la imposició de les costes judicials”.

Consta acreditat que en relació a l’encàrrec realitzat per a la interposició de demandes i recursos l’associació va abonar 3.950 euros, i que per a la interposició de la querella en van pagar 4.300.