Comencen els treballs in situ per restaurar el monument La Sardana de Montjuïc

S’hi destina uns 28.500€ i es preveu que la intervenció acabi al llarg del mes de març

L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat aquesta setmana els treballs in situ per restaurar el monument La Sardana, situat a la plaça de la Sardana de Montjuïc. Amb la intervenció, l’escultura tornarà a lluir el seu aspecte original després que l’octubre de 2020 aparegués vandalitzada, amb algunes parts trencades i d’altres desaparegudes.

Les últimes setmanes s’han estat fent les tasques a taller –a càrrec de l’escultor Abel Vallhonesta– per reparar els dos conjunts de braços i mans originals que es van poder recuperar, i per reproduir els altres sis conjunts que faltaven. A partir de la informació extreta d’una recerca documental i fotogràfica, s’han elaborat models de fang, motlles i models de guix per fer rèpliques de pedra que s’han començat a col·locar al mateix monument aquesta setmana. Aquests dies, doncs, s’estan fent els treballs de fixació o integració de tots els elements. També es repararan les fissures i es reintegraran petits elements de l’escultura amb materials adequats, i si s’escau es durà a terme una neteja superficial del conjunt per uniformar el seu aspecte.

L’actuació té un pressupost d’uns 28.500€ i es preveu que acabi al llarg del mes de març. Els treballs són assumits per la contracta de manteniment de monuments que té la Direcció de Serveis d´Arquitectura Urbana i Patrimoni.

Un monument amb més de mig segle d’història

La Sardana és obra de l’escultor Josep Cañas, amb la col·laboració de Carles Amadon. L’obra compta amb vuit balladors amb les mans entrellaçades, i va ser realitzada l’any 1965, amb la inscripció “La sardana és la dansa més bella”. Es va inaugurar el 19 de març de 1966, i el 25 d’abril de 2009 se li va afegir una nova placa amb la inscripció “Barcelona a la colla sardanista Violetes del Bosc”.

Segons es recull a la fitxa d’Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona, els periodistes Jaume Fabre i Josep Maria Huertas relaten:

“El mateix dia que l’alcalde Porcioles inaugurava el seu mirador, el “Mirador de l’Alcalde”, va inaugurar el Parc d’Atraccions de Montjuïc, amb tres monuments, un d’ells a l’entrada, La Sardana, obra de Josep Cañas, que va utilitzar pedra d’Ulldecona per esculpir els seus hieràtics dansaires. Cañas era també l’autor de l’escultura de Carmen Amaya, inaugurada el mateix dia. L’altra figura era la del gimnasta Joaquim Blume, realitzada per Nicolau Ortiz. La Sardana ja no serveix de pòrtic a un Parc d’Atraccions que hi va haver des del 1966 al 1998. El 1984, l’autor va haver de portar-hi a terme feines de restauració, a causa del mal estat en què es trobava. L’agost del 2002 va desaparèixer una de les figures, que va ser reposada el novembre següent”.

I l’escriptor Albert Manent en fa el comentari següent:

“Josep Cañas era un escultor de diversos registres. Els indígenes mexicans són figures de forta personalitat al costat dels quals podem trobar aquesta curiosa sardana, amb vuit figures, voltada d’una rodona de plantes ufanes. L’obra, de 1966, és un típic encàrrec de l’alcalde Josep Maria de Porcioles, a qui plaïa molt exterioritzar el folklore com a mostra d’un suposat catalanisme. L’obra dels vuit balladors és situada a la plaça de la Sardana, pujant al castell de Montjuïc, en ple parc i vora el mirador de l’alcalde”.

Tenint en compte la seva temàtica i factura artística, La sardana forma part de l’itinerari “Historia de l’escultura catalana a Barcelona” escrit pel Dr. Xavier Barral, professor catedràtic de la Universitat de Rennes, i també de “Presència musical i teatral a Barcelona”, obra de l’arquitecte i musicòleg Xavier Fabré.