.gif)
L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, s’ha mostrat segur i confiat a l’entrada de l’Audiència de Barcelona en el primer dia del judici pel conegut ‘cas de les antenes’, pel qual la Fiscalia demana 2 anys i 10 mesos de presó, 10 anys d’inhabilitació i 9.000 euros de multa per delictes de prevaricació urbanística i ambiental.
Per a Albiol, el judici permetrà “posar sobre la taula tots els fets, totes les evidències, i el que va passar i el que no va passar”. Abans d’entrar al judici, pel qual s’enfronta a gairebé tres anys de presó per prevaricació, Albiol s’ha mostrat tranquil, però no ha volgut valorar el cas “per respecte al tribunal”. També estan acusats dos exalts càrrecs i dos exregidors de l’Ajuntament, Miguel Jurado (PP) i Oriol Lladó (ERC).
Els fets es remunten al primer mandat dels populars a Badalona (2011-2015), quan sota la direcció del mateix Albiol, que comandava també l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, es van instal·lar il·legalment unes antenes de telefonia mòbil al Turó d’en Caritg, on té la seva seu la Guàrdia Urbana de la ciutat.
Les antenes al Turó d’en Caritg
L’estiu del 2012, Vodafone va demanar instal·lar una antena al Turó d’en Caritg i, segons l’acusació que fa Fiscalia, Albiol, el gerent de l’empresa municipal Engestur, Tomàs Vizcaino, i el director d’Urbanisme de l’Ajuntament, Xavier Salvà, ho van autoritzar sabent que l’emplaçament “no era compatible urbanísticament”.
A més, d’acord amb la normativa urbanística, la qualificació dels terrenys només hauria permès aixecar-hi un nou equipament cultural de caràcter local. Igualment, tampoc es va concedir a l’empresa cap permís d’obres ni es van fer els informes tècnics i jurídics preceptius. En tractar-se d’una instal·lació de telecomunicacions, també hauria estat necessari tramitar una llicència ambiental, que tampoc existeix.
Finalment, i amb el supòsit que haguessin fet correctament els tràmits i que els terrenys haguessin permès la instal·lació de les antenes, el fet que es tractés d’uns terrenys de titularitat pública, el seu ús per part d’una empresa privada hagués requerit també la convocatòria d’un concurs públic, igualment inexistent. Amb tot, la primera antena es va activar només tretze dies després d’haver-ho demanat.
L’operació es va repetir uns mesos després i la tardor d’aquell mateix any també hi va instal·lar una antena Movistar, igualment sense llicència, informes ni concurs. La situació va provocar queixes en el si de la plantilla de la Guàrdia Urbana i és aquí on intervé el quart dels acusats, el llavors regidor de Seguretat del PP, Miguel Jurado, que va defensar la legalitat de les instal·lacions davant els treballadors.
Les dues antenes van funcionar ininterrompudament durant sis anys, fins al 2018, fet que implica a més protagonistes en el manteniment de les irregularitats. Això és així perquè la derrota a les urnes d’Albiol a les eleccions municipals de 2015 va fer canviar els responsables de l’àrea d’Urbanisme del consistori.
Segons fiscalia, el nou regidor d’Urbanisme del govern de Dolors Sabater (Guanyem), Oriol Lladó (ERC), “no va fer res” per revertir la situació, tot i que n’era coneixedor perquè l’havien advertit els tècnics. Lladó hauria seguit “tolerant” una activitat il·legal a la ciutat, d’acord amb l’escrit d’acusació de la Fiscalia.
Per tot això, la fiscalia demana a Albiol, Vizcaino i Salvà, dos anys i deu mesos de presó, deu d’inhabilitació i una multa de 9.000 euros a cadascun d’ells. En el cas de Jurado, que actualment és regidor del PP a Santa Coloma de Gramenet, la petició de condemna és d’un any d’inhabilitació. Per a Lladó, la fiscalia demana un any i mig de presó, inhabilitació durant deu anys i 8.100 euros de multa.
El ministeri públic també demana que les dues companyies telefòniques paguin prop de 17.448 euros a l’Ajuntament de Badalona per les taxes no pagades, segons càlculs de l’Oficina Antifrau. A Vodafone, a més, li reclama que torni els 8.300 euros d’electricitat consumida per haver-se endollat a la xarxa elèctrica de la comissaria quan va instal·lar l’antena.
Dues setmanes de judici
El judici arrenca aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona amb l’interrogatori dels acusats i s’allargarà set dies. Les sessions que s’han programat arriben fins al 18 de desembre. En total estan citats a declarar més d’una trentena de testimonis, entre els que destaquen policies, tècnics o regidors i exregidors de l’Ajuntament. Tots ells declararan entre el 10 i el 16 de desembre.
El 17 serà el torn dels pèrits. N’hi ha sis, entre mossos d’esquadra i responsables de l’Oficina Antifrau o la Generalitat de Catalunya. També en aquesta sessió està previst que es presentin les conclusions, mentre que s’ha reservat un darrer dia, dimecres 18, per als informes finals.
