Aquest matí, Jaume Collboni, president de l’AMB i alcalde de Barcelona, ha liderat una trobada amb diferents alcaldes i regidors de municipis metropolitans. El motiu ha estat la presentació i explicació de la iniciativa Mayors For Housing, una aliança d’alcaldes i alcaldesses d’arreu d’Europa, liderada per la ciutat de Barcelona. La plataforma compta amb 17 ciutats membres, que són: Barcelona, Amsterdam, Atenes, Bolònia, Budapest, Copenhaguen, Dublin, Florència, Gant, Leipzig, Regió Metropolitana de Lió, Lisboa, Milà, París, Roma, Varsòvia i Zagreb.
L’objectiu d’aquesta aliança és donar veu a les ciutats i àrees metropolitanes en la definició de les polítiques europees en matèria d’habitatge i augmentar els fons destinats a les polítiques per pal·liar la crisi d’habitatge, tot prioritzant la creació d’habitatge assequible tant de compra com de lloguer. També busca que aquests fons es gestionin directament per part de les administracions locals i que es creï la figura de les zones de mercat tensionat, entre d’altres.
Collboni ha manifestat que la crisi d’habitatge requereix respostes urgents i àgils, i que aquestes han de ser a tots els nivells: europeu, espanyol, català, metropolità i local. També ha identificat les desigualtats socials com la gran amenaça interna que cal afrontar.
L’aliança d’alcaldes europeus ha desenvolupat un pla exhaustiu, presentat el passat mes de maig on es recull, entre d’altres aspectes, que la crisi de l’habitatge és un problema Europeu que requereix resposta urgent, i que ha de comptar amb les ciutats de forma decisiva; s’han de definir, a escala europea, zones de mercat tensionat a les quals es vehicularan fons directes de forma àgil, i en les quals es vetllarà perquè el dret de l’habitatge prevalgui sobre l’explotació econòmica. Calen respostes a curt termini per abordar la crisi i de forma estructural.
Pel que fa a les fites assolides per Mayors for Housing, el president de l’AMB ha destacat que “en 9 mesos hem aconseguit posar el tema de l’habitatge a l’agenda de la UE, que Brussel·les aprovi la creació d’un pla d’habitatge a finals d’aquest any i que hi destini un pressupost. Per fer un símil, aquest pla és similar al conjunt de punts de resiliència que es van determinar durant la crisi de la covid, però portats al terreny de l’habitatge. Com en aquell cas, es tracta d’una situació d’emergència que ha d’estar dotada amb fons extraordinaris”
Durant aquests mesos, el grup també ha mantingut converses amb les màximes autoritats de la UE, com són el president del Consell Europeu, António Costa; amb la vicepresidenta per a una Transició Neta, Justa i Competitiva i Comissària de Competència de la Comissió Europea, Teresa Ribera; i amb el comissari responsable d’Energia i Habitatge, Dan Jorgensen
Esforç metropolità
Amb la presentació davant d’una representació d’alcaldes i alcaldesses del territori, el president de l’AMB ha volgut deixar ben clar que l’impuls de les polítiques d’habitatge és un esforç d’àmbit metropolità, que no es pot afrontar des d’un punt de vista estrictament local. Tenint en compte que la realitat de les persones que habiten i treballen a l’àrea metropolitana supera els límits dels termes municipals, és essencial la cooperació, la complicitat i la solidaritat entre tots els ajuntaments.
En aquest sentit, a l’AMB hi conflueixen tots aquests esforços individuals, i és on es fan realitat en forma de polítiques concretes. Entre el 2019 i el 2025, l’AMB ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials, una mostra clara del seu compromís amb el dret a l’habitatge i la cohesió social. De cara al futur, fins a l’any 2030 l’AMB preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 nous habitatges socials, tant de lloguer com de compra, a través dels diferents organismes i fórmules de què disposa. En total, doncs, l’administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en aproximadament una dècada.
En relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat 6.809 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i l'aportació de 200 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats.