.gif)
Barcelona-Sants, una de les estacions més importants del país, s’ha convertit aquest dimarts en l’escenari d’un veritable caos. Centenars de persones formen cues interminables davant els punts d’informació, les taquilles i fins i tot al costat dels panells electrònics, esperant notícies que no arriben. El col·lapse ferroviari, que es va iniciar ahir, dilluns, arran d’una apagada elèctrica històrica, s’ha allargat molt més del que molts esperaven.
La indignació entre els viatgers és generalitzada. Tot i que el subministrament elèctric s’ha restablert, els trens segueixen sense circular amb normalitat. La falta de comunicació oficial i la incertesa han fet que moltes persones passin hores sense saber si podran viatjar o no. “És desesperant. Portem més de 10 hores aquí i no tenim cap resposta”, explica la Divina Irtiza, asseguda al terra amb el seu equipatge.
El testimoni del Santiago: 12 hores sense aigua dins un tren aturat
Un dels casos més extrems és el de Santiago Ferreira, que va quedar atrapat durant 12 hores dins un tren sense poder sortir ni accedir a aigua potable. “Fins la una de la matinada no vaig poder beure res. I amb els meus problemes de salut, això ha estat un infern“, relata. Denuncia que ni el personal ni l’empresa ferroviària van oferir cap ajuda: “Ens van deixar completament abandonats. Vaig tenir mareigs i ningú va fer res”.
Santiago, que venia des de Sevilla, assegura que no oblidarà mai la sensació d’estar atrapat en un vagó ple de gent, amb les llums intermitents, sense informació i amb la sensació de desemparament absolut.
Famílies que han hagut de pagar dues vegades
Hi ha passatgers que no només han perdut temps, sinó també diners. És el cas de la Patricia i el Guido, un matrimoni argentí que es trobava de vacances a Espanya amb els seus fills. Tenien bitllets per un tren AVE a Bilbao ahir, però l’apagada ho va paralitzar tot. “Teniem ahir un viatge però ens van cancelar tot així que vam comprar nous bitllets… però tampoc ha sortit”, explica la dona amb indignació.
“Ens sentim completament enganyats. Això no és un error puntual, és una gestió pèssima”, afegeix l’home. De moment, asseguren que tenen per un parell d’hores més.
Viatges amb motius urgents, sense solució ni empatia
Entre la multitud, el Jordi i la Laia intenten calmar el seu fill de 9 mesos asseguts al costat d’una columna. Havien de viatjar a Valencia per visitar la família, ja que la mare d’aquesta es troba en un estat crític de salut, però fa més de 7 hores que esperen. “Hem esgotat els bolquers i no tenim aigua calenta per al biberó. Ens han deixat aquí com si no importéssim”, es queixa el Jordi. La dona afegeix: “Estem a la sort, com tothom. Ningú dona explicacions”.
El cas d’aquesta jove família no és únic: diversos pares amb infants petits han denunciat la manca de facilitats i serveis bàsics.
Suspensions definitives i robatoris constants
Molts viatgers ja han decidit renunciar als seus plans. Per a molts turistes internacionals, la situació és encara més confusa. Gerard i Monique, una parella de Brussel·les, s’han quedat atrapats quan havien de marxar cap a Sevilla. “Ningú parla amb nosaltres i no entenem què passa. Hem perdut una nit d’hotel i una excursió. I no només això, ahir nit ens van intentar robar”, explica Monique, que asegura que els robatoris són motiu de moltes denuncies en aquests moments.
Una crisi mal gestionada: indignació i exigència de responsabilitats
Tot i que s’entén que una apagada d’aquesta magnitud és un cas excepcional, molts usuaris consideren que la resposta ha estat insuficient i mal gestionada. “Una crisi així no es pot afrontar deixant la gent abandonada a les andanes”, resumeix Víctor, encara sense tren.
Hi ha qui ha hagut de buscar allotjament d’urgència, qui ha perdut diners i qui, simplement, es mostra desconcertat pel silenci institucional.
La llum ha tornat, però el servei no
El col·lapse a Sants és el reflex d’un sistema que no ha sabut reaccionar a temps davant d’una emergència nacional. El restabliment del subministrament elèctric no ha anat acompanyat d’una resposta eficient. Les queixes per desinformació, manca d’atenció i inacció es multipliquen a cada andana.
Milers de persones esperen encara poder continuar el seu camí, però el malestar social i la pèrdua de confiança ja s’ha posat en marxa. I aquest cop, no hi ha megafonia que ho calmi.
