.gif)
Claudia era una nena d’11 anys amb acondroplàsia que va morir en una clínica privada de Barcelona després que li posessin l’anestèsia. S’havia de sotmetre a una última operació per acabar un llarg procés en què li van fer un estirament de tíbies a causa de la seva malaltia, però mai va arribar a operar-se.
Tal com recull ‘Telecinco’, els fets van passar fa 9 anys, l’any 2015, i després d’esgotar la via penal, la família de la Claudia per fi ha obtingut una data per celebrar el judici per la via civil contra la clínica on va morir la nena.
La Claudia tenia acondroplàsia, una malaltia genètica que provoca nanisme. Quan tenia 11 anys, es va sotmetre a un estirament de tíbies que va fer que passés mesos en cadira de rodes i amb dolors provocats per l’estirament, en què cada dia creixia uns mil·límetres.
Poc abans de la tornada a l’escola de la tardor, li van fer un canvi d’escaioles i li van programar una última revisió per al 2 de febrer. Llavors, el metge va ordenar una radiografia que mostrava que tenia peus equins, així que va recomanar fer-li una tenotomia, una cirurgia que consisteix a tallar un o més tendons amb la finalitat de corregir aquesta condició.
15 minuts després de posar-li l’anestèsia
Aquesta última operació era “un afegit”, però la família, aconsellada pels metges, va considerar que seria positiva per a la Claudia i van signar els papers per poder-li posar l’anestèsia i operar-la. Tres dies després, la petita va tornar a la clínica per a operar-se, però poc després de posar-li l’anestèsia, va començar a trobar-se malament.
“Es va posar molt vermella. Em va dir: Mama, tinc ganes de vomitar”, explica la seva mare, Amparo. La nena va posar-se a plorar, però se la van endur a quiròfan. Quinze minuts després, la Claudia va entrar en xoc i va patir una parada cardíaca. Li van arribar a treure les escaioles, però no la van operar.
Una hora després, els metges van informar l’Amparo de la situació i la dona va demanar veure la seva filla a l’UCI. No li havien arribat a fer l’operació, però la seva filla ja no hi era. “La meva filla ja era morta, estava monitorada. No li funcionaven els òrgans perquè no estava ni sondada. Estava completament freda i pàl·lida”, explica la mare.
“Estava tan freda i pàl·lida que se li veia a la cara la llàgrima d’haver plorat. La sal, el blanc que queda amb el recorregut de la llàgrima”, afegeix l’Amparo. Aquella va ser l’última vegada que va veure la Claudia. Hores després, li van confirmar que havia mort.
Nou anys de lluita per les irregularitats del cas
La família ha estat nou anys lluitant per les irregularitats del cas. “El traumatòleg em va dir que un cop li van treure les escaioles van veure que els peus estaven perfectes i que no necessitava operació. Per què la van entrar a quiròfan? La van adormir perquè potser era menys dolorós per a ella treure-li les escaioles?”, explica l’Amparo a ‘Telecinco’.
“No pot ser que una nena d’11 anys entri en un quiròfan, surti sense vida i no ens donin cap explicació. El pitjor és que no s’ha arribat a operar ni res”, va denunciar la família.
El següent pas va ser demanar una autòpsia per saber de què havia mort la Claudia, però llavors van descobrir que a la nena li havien extret tots els òrgans, un fet que impedia fer-li una autòpsia judicial. “Ens van dir que l’autòpsia és blanca i que no podien saber la causa de la mort. Els òrgans estan posats en formol al laboratori, sense donació d’òrgans”.
Nou anys després, i després de dos sobreseïments de la causa per la via penal, la família per fi té una data per al judici civil: el pròxim 14 de juliol del 2025. “Hauran de demostrar que el que diuen en la via penal, ho diuen igual i justificar per què no hi ha res. Com a mare, el primer que penses és que se l’han carregat. Està clar que no ho van fer voluntàriament, però va haver-hi un error molt gran. Van fer la mentida cada cop més gran”, explica la seva mare.
“Espero com una boja el judici i veure l’equip mèdic declarar. És molt trist, però aquests nou anys per a mi han estat com si fos ahir. No estic bé i no ens deixen tancar el dol. És una motxilla que porto a l’esquena i cada cop pesa més. Haig de viure d’una manera o altra amb això, el dolor el portaré sempre”, afegeix l’Amparo.
La família busca justícia per a la seva filla, que va morir en el millor moment de la seva vida, quan començava a veure llum al final del túnel. “Des que va néixer va passar per una fase de sobreviure i de portar el millor possible la seva discapacitat. En el seu millor moment, quan ja havíem acabat amb el patiment de l’estirament de tíbies, de la forma més ximple, per treure uns guixos, mor sense saber-se per què. Necessito una explicació. La imatge se’t queda i els records són molt grans”, insisteix la seva mare.
“Si el judici és positiu, hauré aconseguit deixar descansar la meva filla, per fi, que crec que ja s’ho mereix. També nosaltres per a refer la nostra vida. El procés pel qual estem passant no li desitjo a ningú, és horrible”, assegura l’Amparo.
