Carlos Ruíz: “Viladecans és la segona ciutat amb menys risc de desigualtat d’Espanya”

    Viladecans és una ciutat ubicada a la comarca del Baix Llobregat i forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’any 2019 Viladecans va començar la seva legislatura municipal amb un equip de govern carregat de projectes per afavorir l’aspecte del municipi però sobretot, enfocats en les persones. La pandèmia va obligar a canviar algunes planificacions importants, però el resultat final és que Viladecans ha sortit reforçada i molt ben enfocada cap al futur més immediat. El seu alcalde, Carlos Ruíz, ho explica en aquesta entrevista per a La Ciutat.

    Un cop superada la pandèmia i ara que Després de la pandèmia, com esteu a Viladecans?

    Estem bé i complint els compromisos del programa amb el que vam guanyar les eleccions. De mica en mica s’està notant la recuperació econòmica de Viladecans amb projectes importants que tenim en marxa com un nou hotel, algunes obres que estaven previstes, empreses que venen a invertir a la ciutat.

    La pandèmia ens ha impulsat a desenvolupar un projecte molt important de cura de la gent de Viladecans, que amb la pandèmia es va refermar en la necessitat de treballar amb més cohesió, a buscar fórmules perquè la gent es senti menys sola, amb mecanismes per acompanyar-la. Tots aquests projectes estan tirant endavant.

    Així doncs, l’activitat està plenament recuperada?

    Si, diria que en aquests moments tenim activitat plena a Viladecans, fins i tot per damunt del que esperàvem, amb acció econòmica per part d’empreses que venen per desenvolupar-se a Viladecans. Jo crec que la ciutat està anant bé en molts aspectes, malgrat que la guerra d’Ucraïna ens ha trasbalsat a tots amb efectes com l’encariment de l’energia i una pujada de preus que resulta preocupant perquè els sectors més populars són els primers que reben les conseqüències.

    L’Ajuntament és l’Administració més propera a la ciutadania i ha d’estar sempre al peu del canó…

    Vam començar la legislatura amb molts projectes en els que estem treballant des del primer dia, com la naturalització de la ciutat amb l’ampliació de l’arbrat, l’objectiu de ser una de les grans ciutats europees líders en zero emissions o un altre de molt important, el projecte “Viladecans em cuida” amb l’activació d’un dispositiu de solidaritat, cohesió, sistemes de mútua ajuda de la gent per a la gent o, per exemple, transformar el entorns de les escoles per treure les aules a les places. Es tracta d’aspectes socials i de ciutat que la pandèmia ha evidenciat que són necessàries.

    Per tant, es pot afirmar que Viladecans surt reforçada després d’aquests anys tan complicats?.

    Diria que si. Viladecans surt de la pandèmia i de la paràlisi econòmica amb molt ímpetu, amb molta força, amb aquests projectes que nosaltres en diem vehiculadors necessaris. Ara estem treballant 3, 4 accions fonamentals per a la ciutat, pensades per a tothom i que signifiquin molt en aquesta missió conjunta de tothom a l’hora de generar la dinàmica social de cures, de solidaritat dintre de la ciutat i tot el que té a veure amb la revitalització i naturalització de la ciutat, l’ús dels espais públics tenint l’educació com a element central.

    Sovint un dels projectes importants dels ajuntaments està enfocat en la descarbonització i la cura del medi ambient. Què esteu fent a Viladecans en aquest sentit?

    Volem que Viladecans sigui una ciutat amb emissions zero. Aquest objectiu no és només de l’Ajuntament sinó dels ciutadans i ciutadanes, tenint clar que l’Ajuntament sol no podrà assolir aquest objectiu. Som molt conscients de la part de feina que hem de fer nosaltres invertint en energies renovables, transformant els edificis perquè siguin climàticament més eficients, omplint els carrers d’arbres, perquè estem plantant entre 14.000 i 15.000 arbres més dels que tenim ara i amb la vista posada en el 2030, que és el termini que tenim per arribar a les zero emissions. També hem posat en marxa la companyia Vilawatt que treballa en matèria d’energia i subministra energia neta i ajuda els veïns i veïnes de Viladecans a fer comunitats energètiques, millorar l’eficiència a les llars i a les empreses i a treballar en xarxa compartint energia per poder fer fórmules noves de sinèrgies energètiques.

    Un altre aspecte molt important de les ciutats sol ser la mobilitat. Què en pots dir?

    Efectivament, ara farem una inversió molt important en matèria de mobilitat gràcies als ajuts Next Generation, que ens faran fer un salt rapidíssim en aquesta matèries. L’objectiu de zero emissions toca molts aspectes que estem ordenant a la ciutat. Esperem que la Unió Europea ens reconegui dintre del grup de 100 ciutats privilegiades que treballem amb aquest objectiu.

    Parlant dels fons Next Generation, Viladecans ha rebut 2 milions d’euros per destinar-los a temes de mobilitat, cert?

    Si, la mobilitat sostenible té un element que diferencia molt del sistema d’abans, fonamentat bàsicament en el cotxe privat i els combustibles fòssils. La qüestió fonamental és la possibilitat d’escollir el mitjà més eficient per moure’s amb menys emissions. Això implica tot un desplegament de tecnologia, d’aparells d’infraestructura com patinets, bicicletes elèctriques, transport públic, moltíssimes coses que proposarem en els propers anys. Passem d’agafar simplement l’autobús a optar pel mecanisme de mobilitat sostenible més a l’abast, que segurament serà una bicicleta elèctrica o un vehicle compartit. Es tracta d’un canvi de filosofia fonamental. Ara tindrem uns recursos extraordinaris per posar en marxa aquest desplegament enfocat en la innovació que ens permet treballar amb intel·ligència artificial amb càmeres, amb sistemes per acompanyar aquesta mobilitat sostenible.

    Què és el Projecte Camelot per fomentar la participació democràtica i cívica?.

    És una iniciativa mitjançant la qual busquen mecanismes de participació per tractar els temes de millora de la ciutat. Tenim la sort que la Unió Europea ha escollit Viladecans com a ciutat pilot que ensenya a les altres ciutats com fomentar aquesta participació democràtica. Llavors estem tenint molta col·laboració amb altres ciutats d’Europa per transferir la nostra capacitat de participació de la ciutadania i fer extensius projectes com el Vilawatt, per exemple. Em sento molt orgullós perquè la UE ens ha escollit com a ciutat apta per fer aquesta feina de xarxa, de transferència de coneixement per a altres ciutats.

    En què consisteix el projecte de convivència de Can Calderón?

    Des de Can Calderón estem treballant molt, en una part de promoció econòmica de Can Calderón i l’altra en ajudar a les persones, orientar-les en el que sigui possible en el seu itinerari professional, perquè moltes vegades no és només aprendre un ofici sinó reforçar l’autoestima de les persones, descobrint les capacitats que tenen a partir de les seves habilitats i aptituds per desenvolupar una determinada feina. Llavors practiquem una atenció individualitzada, especialitzada i a la mida de cada persona, treballant molt directament amb la gent per potenciar aquestes capacitats i augmentant la seva autoestima.

    A banda de totes aquestes accions, quin és el projecte que a l’inici de la legislatura vas dir, d’aquest mandat no passa?

    Tenim un munt de projectes que estan bullint, però en destacaré tres que, encara que són poc visibles, són importantíssims.

    Un és la transformació de les escoles de Viladecans en aules intel·ligents. Ho estem fent a primària però ho volem fer extensiu a totes les aules de tots els centres de la ciutat. Volem dotar de tecnologia els centres per canviar la manera de donar classes, d’organitzar l’ensenyament. En paral·lel estem replantant els entorns dels centres perquè l’escola pugui sortir a fer classes al carrer, al bosc, perquè moltes escoles tenen el privilegi d’estar situades al costat del bosc i prop de la muntanya. Aquesta és una característica de Viladecans: els grans espais que tenim. Jo crec que aquest sistema dona moltes oportunitats de futur als nens i nenes de la nostra ciutat. Aquest canvi educatiu vol dir que es pugui treballar en ambients diferents i que tota l’escola sigui un entorn pedagògic. Ja estem fent les obres a les primers aules que es transformen. Les nostres polítiques en suport a l’educació són 100% de Viladecans, on tothom ha de tenir les mateixes oportunitats.

    El segon tema?

    És la capacitat de generar xarxes de solidaritat que s’han creat arran de la Covid a les associacions de veïns, de voluntariat, que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen soles, que no tenen capacitat d’accedir a alguns serveis de forma normalitzada o que estan en situació de risc, a les quals els hem de donar suport. És una forma diferent de treballar la cura, la protecció i la solidaritat entre les persones.

    Anem al tercer tema…

    És un projecte que té un recorregut d’uns 3 anys al final dels quals hem de tenir resultats. Es tracta del pla d’inclusió femenina a l’esport. L’objectiu és igualar el nombre d’esportistes masculins i femenins als esports de Viladecans i incrementar el nombre de federats dintre de la ciutat. Això implica fer més instal·lacions i en un parell d’anys doblarem la capacitat de les instal·lacions esportives del municipi. Estem parlant d’una pista nova a Can Barrufet i dues pistes noves a Can Sellarès.

    Hi ha un fet molt important, que ha passat desapercebut i que té molt a veure amb tot el que hem estat explicant fins ara. Viladecans és la segona ciutat d’Espanya amb menys desigualtat. L’índex de desigualtat és molt lent perquè té a veure amb la renda de les persones i per tant, no solen produir-se canvis ràpids. A Viladecans hem fet un salt de moltes posicions i d’estar per sota de les 10 o 15 ciutats d’Espanya hem passat a ser la segona en molt pocs anys. Jo crec que això té molt a veure amb les polítiques d’educació, de treballar molt en noves ocupacions a la ciutat, en empreses que tenen més valor afegit. Estic convençut que aquest salt tan important s’ha produït gràcies a tot això. Estic molt orgullós que Viladecans sigui la segona ciutat d’Espanya amb menys risc de desigualtat del nostre país.