Les bonificacions a l’Impost de Béns Immobles (IBI) per a instal·lacions solars fotovoltaiques s’han consolidat com una de les polítiques locals més efectives per fomentar la transició energètica. Així ho conclou l’estudi “Avaluació d’impacte de les bonificacions de l’IBI per promoure instal·lacions fotovoltaiques solars”, presentat avui durant l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, celebrada al Prat de Llobregat.
El treball, elaborat per diversos serveis tècnics de la Diputació de Barcelona i l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT), analitza l’impacte d’aquestes mesures fiscals en els municipis de la demarcació. Segons les conclusions, els municipis que han incorporat bonificacions a l’IBI han registrat un increment del 30% en la instal·lació de plaques solars d’autoconsum.
Des de la posada en marxa d’aquestes polítiques, un total de 252 municipis amb la gestió de l’IBI delegada a l’ORGT han aplicat en algun moment aquests incentius fiscals.
Més de 40 milions d’euros en bonificacions
L’estudi calcula que, durant aquest període, els ajuntaments han destinat més de 40 milions d’euros en bonificacions fiscals vinculades a instal·lacions fotovoltaiques. La tendència ha estat clarament ascendent, especialment en els darrers tres anys. A més, el 2025 es van bonificar prop de 16 milions d’euros. Segons les dades analitzades, aquestes bonificacions han tingut un efecte multiplicador sobre la inversió privada. De mitjana, cada euro bonificat el primer any ha mobilitzat aproximadament 10 euros d’inversió privada en instal·lacions solars. Tot i això, tenint en compte que el període habitual de bonificació és de cinc anys, el valor acumulat de la bonificació per instal·lació pot arribar a una mitjana d’uns 5 euros per cada 10 euros invertits per la ciutadania.
Impacte en la potència instal·lada
Pel que fa a la capacitat energètica, l’estudi estima que l’impacte d’aquestes polítiques ha contribuït a generar més de 158 MWp de potència fotovoltaica instal·lada. A Catalunya, l’autoconsum domèstic té un pes especialment rellevant. Segons dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el 84,3% de les instal·lacions d’autoconsum són residencials i representen el 35,1% de la potència total instal·lada, uns 485 MW. Aquest protagonisme del sector domèstic és un element diferencial respecte d’altres territoris de l’Estat i s’explica, en gran part, per l’impuls de les polítiques municipals orientades a fomentar l’energia solar.
Predomini de l’habitatge unifamiliar
L’anàlisi dels expedients bonificats en els darrers tres anys mostra que la majoria de les instal·lacions es concentren en habitatges unifamiliars, que representen el 80% dels casos. Els habitatges plurifamiliars, en canvi, suposen aproximadament el 20% del total. Tot i aquesta diferència, l’estudi detecta una lleugera tendència a l’augment de les instal·lacions en edificis plurifamiliars durant els últims anys. També apunta que la presència de segones residències en alguns municipis pot estar associada a una major adopció d’aquest tipus de bonificacions.
Propostes per ampliar l’abast de les polítiques energètiques
Durant l’Assemblea de la Xarxa també es van presentar diverses propostes per reforçar la transició energètica des de l’àmbit municipal. Entre les principals recomanacions hi ha l’homogeneïtzació i optimització de les bonificacions fiscals entre ajuntaments, així com la revisió de les ordenances fiscals de l’IBI per facilitar-ne l’aplicació. Els experts també proposen incentivar amb més força la instal·lació de plaques solars en habitatges plurifamiliars i limitar les bonificacions als habitatges que constitueixin residència habitual. Altres mesures plantejades inclouen la creació de fons climàtics municipals, la concessió de subvencions complementàries, la promoció d’autoconsums compartits municipals oberts a la ciutadania i l’impuls de comunitats energètiques locals. Aquestes iniciatives busquen integrar les bonificacions fiscals dins d’una estratègia més àmplia de transició energètica local que garanteixi un accés universal a l’electricitat verda, renovable i de proximitat.
Un referent del municipalisme ambiental
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació formada per més de 330 ens locals i s’ha consolidat com el principal espai de referència del municipalisme català en matèria de sostenibilitat, medi ambient i acció climàtica. Fundada l’any 1997, la xarxa agrupa municipis de tot el territori i compta amb la participació de les quatre diputacions catalanes, així com amb diversos observadors institucionals, entre els quals la Generalitat de Catalunya. Actualment, la secretaria tècnica recau en la Diputació de Barcelona i la presidència l’exerceix el diputat d’Acció Climàtica, Marc Serra. L’entitat promou el treball conjunt entre càrrecs electes i personal tècnic municipal per compartir experiències i avançar cap a models de desenvolupament més sostenibles.
Les actuacions impulsades per la xarxa s’alineen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, especialment amb l’ODS 11, centrat en ciutats i comunitats sostenibles, i l’ODS 13, dedicat a l’acció climàtica.