Avui els Mossos d’Esquadra ha presentat un mapa interactiu amb els més de 8.200 artefactes explosius localitzats a Catalunya des del 2012. L’àrea TEDAX-NRBQ – especialistes en desactivació i neutralització d’explosius – ha projectat les comarques on han aparegut aquests objectes amb propòsit de recuperar-los i preservar la memòria històrica. La troballa més recent es va donar fa dues setmanes a Castellbisbal, on es van intervenir 12 granades de mà en un fals sostre d’un edifici, amagades per la CNT el gener del 1939.
Catalunya ha sigut espai de conflictes bèl·lics des de fa segles. Guerres de Successió, la Guerra del Francès, les Carlinades i, finalment, la Guerra Civil, el darrer conflicte que va tenir un impacte molt gran a tot el territori. Tal com ha explicat Gustau Aparisi, sotscap de l’àrea TEDAX-NRBQ, la “troballa dels artefactes no implica que en aquell territori hagi hagut una major conflictivitat”. En tot cas, és cert que en alguns indrets els artefactes es relacionen directament amb la Guerra Civil i els combats que es van produir.
Entre el 2012 i el 2024, el cos de Mossos d’Esquadra ha destruït 6.907 artefactes explosius. En concret, els agents han detonat de forma controlada 1.595 projectils d’artilleria, 82 bombes d’aviació, 1.553 granades de mà, 3.242 granades de morter, 12 granades de fusell, 223 espoletes, 184 coets, 12 bombardes i 4 mines.

Castellbisbal, la troballa més recent
En el marc de commemoració dels 85 anys de l’entrada de tropes franquistes a Castellbisbal, la policia catalana ha explicat els detalls de la trobada de 12 granades de mà fa un parell de setmanes. Un veí d’aquest municipi, ubicat al Vallès Occidental, estava reformant el seu pis quan des del fals sostre van caure un parell de granades. No van explotar perquè tenien doble sistema d’activació i, per sort, un no es va activar. La hipòtesi més fiable, segons els TEDAX, és que aquests explosius els van amagar membres de la CNT (Confederación Nacional del Trabajo). En aquell moment van haver d’abandonar el territori degut a l’avanç de les tropes nacionals.
Posteriorment, aquest edifici va passar a mans de la Falange. De fet, tal com ha explicat l’historiador Jordi Amigó, les “granades van restar sobre els seus caps durant tots aquests anys”. Segons els detalls que ha proporcionat el sergent Aparisi, la càrrega explosiva estava intacta.
Indicacions de seguretat
La voluntat d’aquest mapa per part dels Mossos d’Esquadra és recollir dades i compartir-les amb els historiadors per preservar la memòria democràtica. En tot cas, la neutralització i desactivació dels artefactes tenen com a objectiu d’evitar que puguin explotar i així esquivar qualsevol risc contra els ciutadans. El sergent Aparisi ha recordat la importància d’avisar sempre al 112 en cas de trobar algun artefacte. “El més important és no tocar-lo mai. S’ha de trucar a emergències, fer fotografia, agafar coordenades i, si es pot, intentar mantenir la zona assenyalada de forma discreta”, ha recordat.

De fet, la tinència d’artefactes de la guerra està recollit al Codi Penal (tot i que estiguin desmuntades) i també està contemplat en el reglament d’armes i explosius.