El fenomen de la gentrificació ( substitució de població de menor estatus socioeconòmic per una altra de poder adquisitiu més alt) es consolida a Barcelona i Madrid i s'està estenent a altres ciutats espanyoles mitjanes. Així ho alerta un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que analitza aquest fenomen entre 2011 i 2021.
Els investigadors han creat un índex de gentrificació que permet radiografiar el fenomen a les 10 ciutats espanyoles més poblades i han elaborat un mapa interactiu per a cada ciutat.
Barcelona encapçala el rànquing amb el barri de la Barceloneta. És la ciutat on el fenomen s'ha manifestat més intens i s'observa que ara s'expandeix cap a barris com Sagrada Família o Sant Antoni, o de l'interior de Sant Martí i Sants-Montjuïc.
Els resultats mostren que Barcelona i Madrid lideren gairebé tots els aspectes d'aquesta evolució, mentre que la resta de ciutats destaquen en facetes particulars. Les ciutats analitzades són Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Palma, Bilbao i Las Palmas de Gran Canària.
Així, els resultats mostren per exemple que Palma i Las Palmas de Gran Canària registren nivells més grans de rejoveniment i atracció de població internacional, mentre que a València i Bilbao s'observa un fort increment de la població universitària i amb ocupacions en les categories laborals més altes, així com una acceleració de l'arribada de població més instruïda.
Pel que fa al lloguer, una de les facetes clau en els processos de gentrificació, totes les ciutats han patit pujades notables, excepte Saragossa i Múrcia, on aquestes pujades han estat circumscrites a zones molt específiques. En especial criden l'atenció els casos de Barcelona, València i Màlaga i els dos municipis insulars, on s'han registrat increments importants.
Aquest estudi s'ha basat en el Cens de Població i Habitatges de 2011 i de 2021 de l'Institut Nacional d'Estadística i l'Índex de preus del lloguer del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana entre 2011 i 2019.
Els resultats confirmen que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera profundament l'estructura social de les ciutats. Un dels autors de l'estudi, Carlos Sanz Pérez, apunta que es tracta d'un procés que "redefineix qui pot viure a quin barri" i alerta que les zones a les quals semblava que no afectava la gentrificació, "comencen avui a mostrar valors alts de l'índex, cosa que anticipa noves onades de desplaçament residencial".
En aquest sentit, el treball alerta que aquesta gentrificació contribueix a un increment de la segregació socioespacial, a l'expulsió de població vulnerable, a la pèrdua de diversitat soia i a la intensificació de les desigualtats metropolitanes.
Els investigadors expliquen que les eines de mesura de la gentrificació que presenta l'estudi poden ser molt valuoses a l'hora de dissenyar polítiques públiques que garanteixin el dret a la ciutat, especialment en àrees on es comença a manifestar el fenomen. "En aquest context, garantir l'ús residencial de l'habitatge i evitar l'expulsió de veïns dels seus habitatges esdevenen prioritats fonamentals per construir una societat urbana més equitativa i justa", sostenen.
A Barcelona, la zona amb l'índex més alt ocupa barris de l'Eixample, Gràcia i Ciutat Vella. De fet, la Barceloneta lidera el rànquing dels barris més gentrificats d'Espanya, amb un valor de 0,941.
