En aquesta campanya, que s’allargarà fins el 23 de març, es mesuraran de manera contínua les característiques de les onades a diferents profunditats, així com els corrents, la terbolesa de l’aigua i les ondulacions topogràfiques del fons marí amb instruments col·locats en diferents posicions. També es prendran mostres de sediment per estudiar-ne les característiques granulomètriques, i es mesurarà repetidament la topografia emergida i submergida. Totes aquestes dades es complementaran amb les obtingudes a partir del sistema de vídeo-monitorització que hi ha instal·lat de forma permanent des del 2010 a la torre de la Plaça de les Palmeres de Castelldefels, a tocar mateix de la platja.
Malgrat que els efectes de l’erosió són molt visibles al litoral ja sigui per l’acció de l’home o dels temporals, els científics no coneixen en detall els processos que expliquen aquests canvis morfològics. En aquest sentit, la campanya de mesures ha de servir, segons l’investigador Jorge Guillén “per mesurar a consciència tot aquest transport de sediments a tocar de la costa i a més profunditat”.
Un cop s’obtinguin i analitzin les dades, els investigadors les incorporaran als models predictius. “Cada cop que hi ha una intervenció humana, Ja sigui la construcció d’un port, un espigó, o una regeneració, es requereix de models predictius que diguin com respondrà la platja a aquesta nova intervenció i la nostra obligació com a científics és millorar aquesta capacitat predictiva”, explica Francesca Ribas.
Tot i que el projecte ha de servir “per fer un pas endavant” en la comprensió del transport de sediment i els canvis morfològics en el litoral, els investigadors alerten que “un problema ideal al problema de l’erosió no existeix”. “El problema és que volem conservar les platges com estan ara i això en un context de canvi no és possible. El que hem d’esbrinar i explicar és quina és la millor manera d’adaptar-nos a aquests canvis que s’estan produït”, afegeix Guillén.
