Els veïns de Barcelona majors de 64 anys arriben a un màxim històric

Prop de 350.000 persones se situen en aquesta franja d'edat, de les quals una de cada quatre viu sola

0
103
Roda de premsa amb la gerenta de l'ASPB, Carme Borrell, i la regidora de Salut, Gemma Tarafa. ACN
La població de Barcelona major de 64 anys arriba a un màxim històric i se situa en 350.000 persones, al voltant d’una cinquena part dels veïns de la ciutat. Són dades del nou informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que afegeix un segon indicador a l’envelliment progressiu de la societat: unes 90.000 d’aquestes persones viuen soles a casa seva. El 30,5% de les dones grans -tant les que viuen acompanyades com les que no – se senten soles mentre aquesta percepció afecta el 16,6% dels homes grans. Segons ha expressat la regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, el tema de l’envelliment serà “prioritari” en aquest mandat per fer una ciutat “més amable” per a les persones grans. I és que segons l’informe ell 16,6% dels homes i doble de les dones de més de 64 anys afirmen que en els últims 12 mesos han sentit que els falta companyia sovint o algunes vegades, i el 9% dels homes i el 19,5% de les dones s’han sentit exclosos del que passa al seu entorn.
Per contra, el 42,4% han assistit a activitats organitzades en grup els darrers 12 mesos (46 i 40%, respectivament). Globalment, les condicions de vida i l’estat de salut de les persones grans és pitjor entre les dones, que a més a més també presenten un consum de fàrmacs més alt.

També és destacable el nivell de dificultats econòmiques d’aquest col·lectiu: el 29,7% dels homes i el 40,5% de les dones arriben amb algun grau de dificultat a final de mes.

Per tot plegat, ha assenyalat Tarafa en roda de premsa, el consistori vol abordar aspectes que millorin la situació de les persones grans des de diferents punts de vista, un “repte” a nivell de salut pública, sistema sanitari i model de cures. “Hem de fer que els serveis d’acompanyament i les xarxes de prescripcions siguin molt més properes”, ha dit. Així, l’ajuntament vol acostar la formació a persones grans però també crear “illes de cures” als barris i oferir més assessorament als cuidadors, majoritàriament dones.

Descens d’embarassos adolescents

Pel que fa a la salut sexual i reproductiva, l’informe anual de l’ASPB destaca positivament la baixada dels embarassos i avortaments en les dones adolescents de 15 a 19 anys a la ciutat, una tendència que s’observa especialment a Ciutat Vella i Nou Barris, on en deu anys (2008-2018) s’han reduït pràcticament a la meitat.

El consistori atribueix la millora d’aquest indicador en bona part a la prevenció feta a través del programa SIRIAN, impulsat des del 2006 a 16 barris de la ciutat. El programa es fa amb la col·laboració dels agents comunitaris, l’atenció primària de salut i social, i els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la zona.

Segons les dades de l’informe, l’any 2018 s’han produït 529 embarassos en dones adolescents (d’entre 15 i 19 anys), una taxa de 16 per 1.000 dones de 15 a 19 anys, una disminució del 4,2% respecte l’any anterior. La fecunditat s’ha situat en 4,3, una reducció d’un 11,6%.

Salut mental

També és important la tendència de la població atesa als centres de salut mental durant el període 2009-2018, amb un increment del 71,9% en les persones menors de 18 anys i d’un 33,9% en les adultes. L’any 2018 s’han atès en total 48.017 persones als centres de salut mental d’adults i 12.974 als centres de salut mental infantil i juvenil de la ciutat.

Salut ambiental

Per últim, quant als determinants ambientals es continuen superant els nivells de contaminació, tot i que s’ha observat una disminució de la població exposada i es manté la mortalitat atribuïble per contaminació de partícules fines.

Destaca especialment el resultat de la reducció de contaminació en la Superilla de Sant Antoni, on segons dades del consistori -que no són a l’informe- s’ha produït un descens del 33% de CO2 i del 4% de NO2.

Des del consistori confien també que amb l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) es milloraran els nivells de salut, si bé encara no s’atreveixen a calcular l’impacte positiu. “El que volem quantificar és quant de bo o insuficient és”, ha dit. En aquest sentit, ha avançat que un grup d’experts analitzarà diferents indicadors de les persones que viuen a la ZBE un cop comenci l’entrada en vigor.

FER UN COMENTARI