Així, s’han hagut de limitar les situacions de contacte físic amb els pacients o emprar la teleassistència quan era possible, “però sempre mirant d’afectar el mínim possible, intentant mantenir sempre els alts estàndards de tractament tot i la limitació en equipament de protecció personal, reducció de llits, personal i altres recursos”, ha afegit Tabernero.
Hi ha diversos aspectes que les institucions mèdiques han de tenir en compte per garantir la continuïtat en l’atenció del càncer, segons l’article, com ara adaptar les tasques per mantenir els centres oncològics lliures del virus; potenciar la comunicació i atenció psicosocial als pacients; oferir una atenció personalitzada per discutir tractaments alternatius i valorar l’ajornament d’operacions programades perquè el pacient hagi d’estar menys temps a l’hospital, i col·laborar en xarxa a escala regional per compartir l’atenció de pacients.
Tabernero ha destacat que aquesta crisi pot ser una oportunitat per avançar en determinats aspectes del tractament del càncer, amb teràpies menys invasives sempre que sigui possible i l’ús d’ajudes tecnològiques per aconseguir una atenció mèdica més ràpida i accessible.
