La secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional que jutja tres presumptes membres de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Catalunya el 17 d’agost del 2017, i que va deixar 16 víctimes mortals i centenars de ferits, ha escoltat aquest dimecres el primer testimoniatge d’una víctima de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona. Entre llàgrimes, ha assegurat que la seva “vida va canviar aquell dia” i que no ha pogut tornar a passar per la zona on van passar els fets.
El tribunal, que presideix el magistrat Alfonso Guevara, ha donat l’oportunitat a la víctima perquè comparegués com a testimoni protegit i se sentís “emparada”, perquè abans de declarar estava “molt nerviosa” i “plorant” a l’oficina de víctimes de la seu de l’Audiència de San Fernando de Henares (Madrid), on se celebra la vista oral. “Procurarem que sigui tan breu com sigui possible”, ha demanat Guevara.
Així, a preguntes del seu advocat –que exerceix d’acusació particular en aquest procediment– ha narrat el que va passar el 17 d’agost a la tarda, mentre era a la Rambla de Barcelona amb una amiga: “Plegava de la feina per anar-me’n a casa. El semàfor estava en vermell per als cotxes. S’havia de posar en verd perquè travessessin els vianants, i vaig sentir com una furgoneta blanca accelerava molt fort. En aquell moment no em vaig adonar que venia cap a nosaltres”.
Ha continuant relatant que, sense poder reaccionar, la furgoneta que conduïda Younes Abouyaaqoub va impactar la seva acompanyant, a la qual va intentar apartar i que van caure a terra. “No vaig saber res més perquè la gent ens va començar a trepitjar”, “tenien por i volien sortir”, ha explicat.
EN “XOC” QUAN VA VEURE QUÈ PASSAVA
Quan la víctima es va aconseguir aixecar de terra, va quedar en “xoc”: “Vaig veure al meu voltant massa gent tombada a terra i que la furgoneta encara atropellava vianants per la Rambla”, ha dit afectada quan ha reviscut els fets.
Ha afegit que “va reaccionar” quan va veure la seva amiga estesa a terra amb el “front inflat”, per la qual cosa li va demanar que es tranquil·litzés i la va portar a una botiga que feia cantonada a la Rambla. La víctima ha tancat el relat assenyalant que ha hagut de ser assistida psicològicament i que no va sortir de casa fins el febrer de l’any següent perquè “no confiava en ningú”.
“Em va canviar un munt la vida i fins avui no he trepitjat la Rambla per la por i el pànic”, ha assegurat, alhora que ha indicat que encara, més de tres anys després, continua amb medicació. “Quan he vingut aquí una altra vegada ho he reviscut”, ha confessat, alhora que ha admès que demana una indemnització perquè ja no és ni el “100 per cent” de la persona que era abans.
