Gil de Biedma va néixer i morir a Barcelona (1929-1990), on va desenvolupar la seva obra poètica, que té un caràcter marcadament autobiogràfic i en què reflecteix una vida plena de contradiccions, com el fet de considerar-se marxista tot i ser fill de família burgesa o haver de viure la seva homosexualitat en una època de forta repressió franquista.
Considerat un dels principals poetes en llengua castellana del segle XX, és l’autor més emblemàtic i llegit de la Generació del 50, gràcies a una obra en què parlava freqüentment de la preocupació per la pèrdua de la joventut i l’amor, la destrucció dels records i de la vida i el temps.
El poeta, un dels que més han influït en les generacions posteriors tot i no tenir una obra gaire àmplia, va deixar de publicar a la dècada dels vuitanta a causa d’una crisi personal i va morir el 1990 víctima de la sida.
