El 66,4% de les dones enquestades han manifestat tenir una feina remunerada. D’aquestes, gairebé la meitat es dedica a l’àmbit de serveis i un 27,85% ho fa a les cures i la neteja. Una de cada quatre (25,9%) dedica més de 8 hores al dia a treballar, tot i que més de la meitat (51,2%) té una jornada parcial.
A més, el salari mitjà es troba molt lluny de la mitjana de la ciutat (27.869 euros bruts anuals, poc més de 2.300 euros al mes). Només un 36,7% de les participants en la mostra cobren més de 1.200 euros al mes i hi ha fins un 13% que cobra menys de 600 euros mensuals.
Pel que fa a les dones que no tenen una feina remunerada, un 45,8% fa entre un i tres anys que no treballa. Tanmateix, en la majoria dels casos, no és per manca de ganes: un 66,6% de les dones estan activament buscant feina però, o bé no en troba (33,3%) o bé la que troba no li permet conciliar la vida familiar amb la professional (29,1%).
El treball de cures i la situació econòmica
Un 61,7% de les enquestades han assegurat tenir entre una i tres persones a càrrec seu, siguin infants, gent gran o persones amb alguna discapacitat. Alhora, un 76,5%, assegura dedicar més de quatre hores al dia a la cura dels altres i, tot i això, un 73,5% no rep cap mena de suport econòmic per les tasques de cura que desenvolupa. A més, encara que un 47,5% de les participants en la mostra assenyalen que necessiten suport per tirar endavant amb el treball de cura que fan, més d’un 73% afirma que no reben cap mena de suport d’altres treballadores.
Per altra banda, només un 13,4% de les dones enquestades han assenyalat que la seva situació econòmica els hi permet arribar bé a final de mes, mentre que gairebé un 30% apunta que mai ho aconsegueixen. En aquest sentit, un 65,1% ha hagut de demanar alguna ajuda per fer front a les despeses de la llar en un moment de la seva vida.
A aquesta situació econòmica ja complicada se li suma la crisi econòmica i social generada per la pandèmia. Tres de cada cinc enquestades (61,3%) afirmen que la covid ha fet empitjorar la seva situació econòmica i només un 38,6% ha afirmat que no ha sigut així.
Precarietat en la salut i la irregularitat
Una de cada quatre de les enquestades (25,6%) ha definit el seu estat de salut com a dolent i més de la meitat (51,2%) ha assegurat tenir problemes de salut derivats de la seva feina actual o de feines exercides anteriorment. En aquest sentit, és preocupant també que un 27,7% ha manifestat que no poden anar al metge amb normalitat quan tenen un problema de salut, gairebé la meitat (45,3%) ha afirmat no poder anar al dentista si ho necessita i un 46,2% ha assenyalat que no té accés a atenció psicològica.
Pel que fa a la situació administrativa de les dones enquestades, un 42% es troba en situació irregular i un 36,97% admet haver patit alguna mena de discriminació institucional. D’aquestes situacions discriminatòries, la més repetida (en un 25,6% dels casos) és la de problemes per accedir a ajudes o prestacions. A més, un 11,34% s’ha trobat amb entrebancs per regularitzar la seva situació administrativa.
