D’altra banda, Jené ha explicat que no hi ha “rotació de comerços” perquè els establiments que tanquen no són substituïts per botigues noves. Només indica l’excepció, en tot cas, del Passeig de Gràcia, molt singular per l’atractiu que suposa per a les grans marques de luxe. “En el sector del luxe hi ha poques localitzacions molt buscades per grans firmes que aprofiten aquesta època per trobar noves ubicacions”, ha dit Jené.
Pel que fa als lloguers, el president de Barcelona Oberta ha destacat “l’esforç” dels petits propietaris per assolir acords amb els llogaters, però ha criticat l’actitud “abusiva” dels grans tenidors i centres comercials. En aquest sentit, ha criticat, per exemple, l’operador públic AENA, de qui diu que podria haver fet un “major esforç” per reduir les rendes. De totes maneres, Jené també ha indicat que els preus dels lloguers s’acaben tancant “a la baixa” en el cas de nous contractes, malgrat que en els anuncis no es percebi, encara, aquesta tendència.
Dades Big-Data
L’estudi de Barcelona Oberta constata que la pandèmia ha provocat una pèrdua dràstica de la mobilitat tant dels residents de Barcelona i rodalies, com dels turistes. En concret, la mobilitat ha caigut un 63% entre els que visitaven regularment el centre de la ciutat, un 78% entre els visitants esporàdics i un 94% entre els turistes.
Abans de la pandèmia, el turisme de compres representava un bon gruix de la facturació de molts dels eixos comercials de la ciutat, assolint el 35% a Passeig de Gràcia, i gairebé el 30% a Pelai, Plaça Catalunya, Plaça Universitat, Les Rambles i Rambla Catalunya. En el seu conjunt, a la ciutat, aquest tipus de turisme de compra representava el 23% de la facturació.
L’estudi de Barcelona Oberta alerta que la facturació s’ha desplomat per la pandèmia i no s’ha recuperat a mida que la situació epidemiològica ha millorat. En concret, el febrer ja es notava certa “por o prudència” en el consum, que va empènyer a la baixa la facturació en un 23%, reduint també en un 27% el preu del tiquet mitjà de compra.
Amb l’estat d’alarma, amb consum bàsicament essencial, la facturació va caure un 90%, i amb la reobertura, la facturació s’ha estabilitzat i es manté amb una caiguda un 35% per sota de la de l’any anterior. El percentatge, però, és molt desigual segons el sector, amb caigudes del 40% de la facturació i del 30% del tiquet mitjà en moda; del 32% en la restauració i del 80% en l’hostaleria. A més, en aquest sector, molt impactat per la desaparició dels turistes, la despesa mitjana també s’ha reduït en un 55%. En canvi, en el sector de la llar, la facturació ha millorat un 20% en plena pandèmia.
Barcelona Oberta preveu una recuperació en forma de W, amb una segona evolució a l’alça “molt lenta”, amb “molts mesos per endavant” per assolir els nivells de facturació previs a la pandèmia.
En l’àmbit laboral, el 88,4% de les empreses enquestades per Barcelona Oberta té part de la plantilla en ERTO: el 68,1% menys de 10 persones, el 22,4% entre 10 i 50 persones, i el 9,4% més de 50 persones. A més, un 69,2% ha rebut algun tipus d’ajuda econòmica de les administracions, ja siguin els ERTO, o els pagaments de l’Ajuntament de Barcelona o la Generalitat.
Amb tot, Barcelona Oberta avisa que els ajuts són “del tot insuficients” davant del nivell de pèrdues dels associats. El 81% dels negocis ha rebut ajuts per un valor inferior a 10.000 euros quan el 59% xifra les pèrdues en més de 100.000 euros i el 24% en més de 500.000.