Tretze anys de presó per abusar de la seva cosina inconscient

L’Audiència Provincial de Segòvia ha condemnat a un home a tretze anys de presó per intentar matar a la seva cosina i abusar sexualment d’ella quan estava inconscient per les agressions i no per intent d’assassinat i violació com demanava el fiscal, en entendre que l’acusat no va utilitzar la violència amb finalitats sexuals.

La sentència, remesa pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, condemna a C. P. A. a set anys i sis mesos de presó per un delicte d’homicidi en grau de temptativa i a altres cinc anys i sis mesos de presó per un delicte d’abús sexual amb penetració, a més de deu anys de llibertat vigilada.

Aquesta condemna és notablement inferior als trenta anys de presó que demanava el fiscal, que va qualificar els delictes com un intent d’assassinat amb un agreujant d’acarnissament i un altre delicte d’agressió sexual amb altres dos agreujants.

El president de l’Audiència Provincial de Segòvia, Ignacio Pando, dóna per provat el relat de la víctima, que va narrar que el 6 de setembre de 2019 tots dos joves, ell amb 24 anys i ella amb 18 en aquell moment i naturals d’Hondures encara que feia molt temps que vivien a Espanya, estaven a casa d’ella a Turégano (Segòvia).

Quan s’estava cordant les sabates per sortir a les festes d’un altre poble, ell li va donar un cop de puny al cap, la va tirar al terra, la va immobilitzar, va intentar ofegar-la amb un coixí mentre li deia «et vull veure morta», després ho va intentar amb les seves mans i després li va donar una sèrie de cops que la van deixar inconscient.

Quan ella va quedar inconscient l’ara condemnat va aprofitar per a forçar l’acte sexual i, en acabar, va abandonar el lloc dels fets.

Tot i que la Sala comparteix amb les acusacions el relat de fets per considerar que la víctima gaudeix de «plena credibilitat» per la forma en què va declarar al llarg de tot el procés, discrepa en la qualificació dels delictes.

En primer lloc, considera que es tracta d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa i no d’assassinat perquè no aprecia en l’acció ni acarnissament, com havia argumentat el fiscal, ni traïdoria, com va sostenir l’acusació particular.

Sobre el delicte contra la llibertat sexual, el magistrat considera que es tracta d’un abús sexual i no una violació perquè situa l’aparició del desig sexual «en el moment en què l’acusat veu a la víctima inerta a terra i a la seva mercè» i no abans, per la qual cosa creu que la violència no es va exercir amb finalitats sexuals.

«L’acusat no volia matar i violar a la víctima, sinó que l’acusat volia matar-la i després se li va ocórrer abusar sexualment d’ella», resumeix la sentència.

Les acusacions havien demanat tenir en compte dos agreujants que també podrien haver estat aplicables al delicte de l’abús, però que han estat descartats per la Sala: Que la víctima era especialment vulnerable pel seu estat d’inconsciència i la relació de parentiu que unia als implicats.

L’Audiència s’ha negat a aplicar el primer perquè el delicte d’abús ja contempla que es comet sobre una persona privada de sentit i el segon, perquè en realitat són cosins segons, tot i que tots dos van declarar en el judici que mantenien una relació molt estreta.

La Sala ha tingut en compte a l’hora de fixar les penes el «desvalor» de l’acció de l’acusat, que «denota una personalitat criminal latent i violenta que exigeix una especial correcció» i ha portat al tribunal a fixar les penes per sobre del mínim exigit per a cada tipus de delicte.

Sobretot, ha destacat la Sala les circumstàncies en les quals es trobava la víctima quan es va dur a terme l’abús sexual: «En un toll de sang (…) i en una situació en què es desconeixia si la víctima havia mort o anava a morir de forma immediata», recull la sentència.