Tenir gos millora el desenvolupament social i emocional dels nens

La presència de gossos a casa ajuda al desenvolupament social i emocional dels infants. No tenir-lo tampoc implica un desenvolupament lent o un mal desenvolupament. Són les conclusions d’un estudi del departament de Psicologia de la URV, que ha fet un seguiment de 120 nenes i nens d’entre 3 i 5 anys, d’escoles públiques i concertades de la demarcació de Tarragona amb diversitat de nivells socioeconòmics. Els infants van respondre oralment uns qüestionaris que avaluaven diferents aspectes com la interacció amb els adults, l’expressió dels sentiments, l’afecte, la imatge pròpia, la interacció entre iguals, la cooperació o el paper social.

Aquest és el primer estudi psicològic sobre la relació dels infants amb els gossos que segueix una metodologia reproduïble i científica. Altres investigacions en aquest mateix àmbit són dels anys 80 i 90 i s’hi van detectar problemes de metodologia. Aquest estudi és la part inicial d’un estudi longitudinal, que s’ha vist afectat per la pandèmia, que preveia comprovar aquesta diferència de desenvolupament al llarg del temps.

A la mostra, per no esbiaixar-la, es van excloure els infants que només tenien contacte ocasional amb gossos o que assistien a teràpies amb animals. L’estudi es va fer amb dos grups d’infants, els que tenen un gos en el nucli familiar i hi conviuen a sempre a casa, i un segon grup que no tenia contacte amb gossos. L’estudi neix d’un treball de final de grau d’una estudiant de Psicologia, Raquel Forcada, la qual va recollir una part de la mostra.