Torrent: “És absurd que Europa es bunqueritzi, cal que Catalunya tingui competències per acollir”

El president del Parlament entra al camp de refugiats de Nea Kabala i es reuneix amb l'ONG catalana Open Cultural Center

El president del Parlament, Roger Torrent, ha assegurat que és “absurd” que Europa “es bunqueritzi” i ha reclamat que Catalunya pugui tenir competències per acollir i “contribuir a solucionar un repte que anirà a més”. Des de la tanca d’Idomeni, que es va convertir en la ratera de milers de refugiats quan Macedònia va tancar fronteres, el president del Parlament ha instat els estats membres a “afrontar la realitat” i s’ha preguntat com pot ser que “permetin” situacions com la que viuen els camps de Grècia, i la que fa tres anys va tenir Idomeni com a epicentre. Davant d’això, Torrent ha assegurat que “allò que vol la majoria de la societat catalana” és poder acollir, recordant iniciatives com la moció de la setmana passada al Parlament. Durant el segon dia de viatge a Grècia, Torrent també ha entrat al camp de Nea Kabala, on hi malviuen 1.200 refugiats –sobretot, sirians i afganesos- i s’ha reunit amb l’ONG catalana Open Cultural Center. El president del Parlament ha tancat el viatge a Grècia anant fins a la tanca d’Idomeni, que la separa de Macedònia. Allà, Torrent ha subratllat que els filats són el símbol de “l’Europa fortalesa que intenta tancar-se a tots els fluxos migratoris”. El president ha dit que aquesta política és “un absurd” i que els estats membres no poden donar l’esquena a una realitat “estructural” que anirà a més. Perquè als refugiats que fugen de la guerra i a aquells que migren per motius econòmics, s’hi sumaran en uns anys aquells qui s’hi veuran abocats pel canvi climàtic.
“Com pot ser que Europa permeti aquesta realitat des del punt de vista social, moral i polític?”, s’ha preguntat Torrent. “Que morin persones al Mediterrani o malvisquin en camps de refugiats?”, ha afegit.

Per això, el president del Parlament ha instat la Unió a afrontar la crisi dels refugiats i ha dit que, precisament, “des de Catalunya volem ajudar i contribuir a la solució d’aquest repte”. I aquí, Torrent ha reclamat que Catalunya “tingui competències per poder acollir, com recullen les sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem” i ha recordat que, des del Parlament, ja s’han fet propostes per avançar en aquesta línia. Entre les quals, la moció que es va aprovar demanant que s’obrin vies “legals i segures” per als refugiats.

Nea Kabala, més d’un miler de refugiats

Al matí, Torrent ha anat fins al camp de refugiats de Nea Kabala, situat a poca distància del poble de Polykastro. Ho ha fet acompanyat de membres de l’ONG catalana Open Cultural Center. Al camp de Nea Kabala hi malviuen més d’un miler de refugiats –la majoria, sirians i afganesos- mentre esperen que es desencallin unes sol·licituds d’asil que poden no arribar.

Aquí, sembla que el temps s’hagi aturat. El camp s’ha muntat allà on abans hi havia un aeroport militar, i tota la pista d’enlairament ara l’ocupen mòduls –semblants a contenidors- que acullen part dels refugiats. La resta, viuen en tendes en un altre costat del camp. Els del primer grup reben una ajuda, que gestiona la Creu Roja, de 150 euros al mes; als qui viuen en tendes, aquesta quantitat se’ls redueix fins als 90 euros, si bé l’exèrcit els dona menjar. La majoria dels dies, però, és tan sols arròs que guarden com poden dins la tenda.

Acompanyat dels membres de l’ONG, Torrent s’ha interessat per la situació dels migrants. Al costat d’una de les tendes, ha parlat amb un grup d’afganesos que li han relatat com van arribar a Grècia fugint de la guerra. Un d’ells és en Said Assan Usiani, que lamentava que després de fugir del conflicte, ara malviu en la misèria en terra de ningú.

Al seu costat, en Mohammad Mousa Nawabi assentia amb el cap. Quan escriu el seu nom en un paper, a sota hi posa ‘T-17’. És el número de la tenda on fa més d’un any que s’està amb el seu fill malalt. Les seves dues filles encara són a l’Afganistan. Al país, ell treballava de professor d’institut, i va arribar a Grècia fugint de la guerra. “Les condicions aquí són molt dolentes; he demanat ajuda moltes vegades però se m’han tret del damunt”, explica resignat.

“La gent està atrapada perquè Europa vol”

L’ONG catalana Open Cultural Center atén els refugiats del camp de Nea Kabala i els 300 que viuen en pisos a Polykastro i municipis del voltant. Al poble, l’entitat té tres locals llogats que han convertit en un espai per a infants, un centre social-cafeteria i un aulari.

Per als refugiats de Nea Kabala, però, arribar-hi els suposa haver de caminar més d’una hora. Per això, l’ONG els porta amb vehicles i també han muntat un servei de bicicletes. El portaveu de l’entitat, Dídac Guillamet, lamenta que “la gent està atrapada perquè Europa vol” i reclama que es canviïn les normatives per evitar que els demandants d’asil hagin d’arribar a esperar-se fins a quatre anys per saber si se’ls dona la sol·licitud.

Open Cultural Center té una vintena d’integrants, la meitat dels quals són precisament refugiats de Nea Kabala. La resta són voluntaris o estudiants en pràctiques. Entre d’altres, cada setmana fan un programa de teràpia psicosocial per ajudar els migrants a afrontar el tràngol que els ha tocat viure a Grècia.

“Els catalans volem acollir”

Durant el seu viatge, el president del Parlament també s’ha reunit amb diversos refugiats al local que té l’ONG a Polykastro i que funciona com a centre social. Allà, ha escoltat les seves situacions personals i els ha dit que, des de Catalunya exigiran a l’Estat tenir competències per acollir “perquè la majoria de la societat catalana ho vol”.

Torrent també ha insistit en la necessitat que s’obri una via legal i segura per als refugiats que arriben a través del Mediterrani (en la línia de la moció que va aprovar la Cambra Catalana) i ha reclamat a l’executiu estatal que compleixi les quotes d’acollida de refugiats a què es va comprometre. “Dels 4.000 que havien d’arribar, tan sols ho han fet 900”, ha subratllat.

Per últim, Torrent ha reiterat que la crisi dels refugiats es convertirà en una “situació estructural” i que cal buscar-hi solucions. Perquè a aquells que fugen de zones en conflicte, i als migrants que busquen una vida millor, d’aquí a uns anys també s’hi afegiran aquells conseqüència del canvi climàtic.