El govern espanyol externalitza en la Creu Roja la gestió a Catalunya però sense suficients efectius, el que provoca que les sol·licituds d’asil es resolguin en dos o tres mesos. Una persona refugiada pot arribar a l’aeroport de Barcelona amb visat de turista i llavors demanar l’asil. Mentre no li resolen la petició, són els serveis socials del consistori el que actuen, el que provoca la seva saturació i també factures que arriben als 2,3 MEUR en els últims dos anys, ha explicat Asens.
I és que fins que una persona no rep l’acceptació en la seva sol·licitud d’asil no pot entrar en el programa social de l’Estat. A això se li ha de sumar el fet que les peticions acceptades són molt baixes en relació a les peticions, i és el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) del consistori qui omple tots aquests buits, amb la despesa que això suposa en pensions i en ajudes socials perquè aquestes persones no es quedin al carrer. Segons el consistori, es tracta d’un continu de gent que es va despenjant del sistema i que va arribant als serveis socials de l’Ajuntament, el SAIER o el CUESB.
El sistema, en canvi, és molt més eficient a Madrid, on l’Estat té pensions pròpies i tot el procés és molt més ràpid. L’Estat dedica els mateixos recursos en general ara que fa dos anys, quan les sol·licituds d’asil s’han multiplicat per quatre.
A més, cal tenir en compte que la presència de famílies amb menors d’edat ha anat en augment, i l’Ajuntament ha passat d’atendre 250 menors en tot el 2015 a gestionar-ne 603 només aquest any. La previsió d’atenció del 2018 se situa ja en les 4.200 persones.
Al marge d’aquesta ajuda inicial, l’Ajuntament té el programa Nausica, destinat a aquelles persones que sí que aconsegueixen entrar en el projecte d’ajuda social espanyol però que quan l’acaben segueixen sense ser autònoms.
