Símptomes d’alarma davant la sospita de trombosi per AstraZeneca

Sanitat ha traslladat als col·lectius mèdics un document en el qual detalla els «símptomes d’alarma» que poden fer sospitar d’un cas de trombosi en relació amb la vacunació de AstraZeneca, suspesa a l’espera del que conclogui l’Agència Europea del Medicament.

En l’informe, dirigit a professionals, el Ministeri de Sanitat detalla símptomes que han de vigilar-se en persones als qui la vacuna de AstraZeneca es va administrar en els 14 dies previs i, entre ells, destaca la cefalea intensa com el més freqüent.

En el document, el Ministeri de Sanitat subratlla que en la majoria dels afectats s’observen «símptomes d’alarma» que ajuden a diferenciar aquesta cefalea d’un mal de cap convencional.

En molts casos, explica, la causa de la cefalea és una síndrome d’hipertensió intracranial, «amb la qual cosa típicament empitjora i té el seu punt àlgid al matí, al despertar».

Segons l’informe, la cefalea pot anar acompanyada de visió borrosa, pèrdua de força o sensibilitat, alteració de la marxa o alteració del llenguatge, símptomes ocasionats generalment per la presència d’infarts venosos.

En el document, el Ministeri insta a relacionar els símptomes amb antecedents personals del pacient com és el cas de malalties protrombótiques, embaràs, teràpia hormonal substitutiva, antecedents de càncer, traumatisme o cirurgia recent, infecció activa reincident, entre altres.

A més, adverteix que a les «dades d’alarma» citades poden ser presents altres símptomes com els vòmits de repetició, les crisis comicials, l’alteració del comportament, símptomes visuals persistents o rigidesa cervical.

Per a poder diagnosticar-la, Sanitat adverteix que una Tomografia Automatitzada (TC) convencional o una ressonància magnètica cerebral (RM) «no és suficient».

Ja que, diu, «en la majoria dels casos pot observar-se algun signe radiològic indirecte, com ara hiperdensitat a nivell dels sins venosos, col·lapse de solcs cerebrals, infarts venosos o disminució de la grandària ventricular».

Sanitat planteja per «l’adequat diagnòstic» un estudi que permeti l’avaluació del sistema venós, «com la TC cerebral amb contrast en fase venosa i la RM cerebral amb seqüències per a avaluació del sistema venós o en casos aïllats, una arteriografía».

I insisteix que en cas de sospita s’elabori un estudi «el més aviat possible» per «iniciar el tractament sense dilació».

Aquest dilluns, Sanitat va suspendre durant 15 dies la vacunació a l’espera que l’Agència Europea del Medicament conclogui si la vacuna de AstraZeneca és la causa d’una trentena de casos de trombosis a la UE, alguns desconeguts fins ara, dels quals un s’ha registrat a Espanya.

Segons Sanitat, els casos detectats han estat motiu «suficient» per a considerar un ajornament momentani de la vacunació, «que permeti l’anàlisi exhaustiva que confirmi, o no, la relació causal entre la vacunació i els casos apareguts».

Una vegada l’EMA i el Comitè d’Avaluació de Riscos en Farmacovigilància (PRAC) analitzin les dades en profunditat es veurà si escau o no a l’administració de la segona dosi, la pauta de la qual marca un interval de 10 i 12 setmanes.

Fins ara aquesta vacuna s’ha administrat a gairebé un milió de persones a Espanya (939.534): treballadors essencials de menys de 55 anys -com docents, bombers, policies i alguns sanitaris no de primera línia, entre altres-, als quals va seguir la població general d’entre 45 i 55 anys, fins a la suspensió temporal.