El 38% de les persones que van accedir a la jubilació l’any passat ho va fer de manera anticipada, amb menys de 65 anys, un percentatge similar al de fa deu anys i una via que el Govern vol endurir per a intentar acostar l’edat de jubilació real a la legal.
El percentatge de jubilacions anticipades és similar al de fa deu anys (38,1%), però s’ha reduït respecte al 44,4% sobre el total que va arribar a representar en 2016.
És un dels factors que incideix en la bretxa de 1,3 anys que hi ha a Espanya entre l’edat real de jubilació, que es va situar en 2020 en 64,5 anys, i l’edat legal de retir per a aquest any (65,83 anys o, cosa que és el mateix, 65 anys i 10 mesos).
Aquesta diferència (1,3 anys) s’ha incrementat en els 10 últims anys, ja que en 2010 l’edat a la qual de mitjana es jubilaven els treballadors espanyols eren els 63,8 anys, enfront dels 65 anys legals, la qual cosa situava la bretxa en 1,16 anys.
Amb aquestes xifres, el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, treballa en una sèrie de canvis que, d’una banda, endureixin les condicions de les prejubilacions i, per un altre, premiïn als que optin per ampliar la seva carrera laboral de manera voluntària.
En el primer punt, l’objectiu d’Escrivá, tal com ha reiterat en les últimes setmanes, és que la pensió dels quals decideixin jubilar-se de forma anticipada -es pot optar a aquesta opció dos anys abans de l’edat legal sempre que es tinguin 35 anys cotitzats- es vegi reduïda de facto amb un 8% per any, tal com recull la normativa quan s’acredita un període de cotització inferior a 38 anys i 6 mesos.
Actualment, i segons els càlculs facilitats pel Govern, aquesta reducció acaba sent inferior, al voltant del 4%, ja que s’aplica sobre la base reguladora i no sobre la pensió directament penalitzant menys als salaris més alts i més als més baixos.
Premiar més a les jubilacions demorades
L’altra via en la qual treballa el Govern consisteix a premiar més als que es jubilen per sobre de l’edat legal, i per a això ha avançat ja dues línies de treball.
D’una banda, Escrivá ha subratllat que es vol acabar amb la possibilitat que, via conveni col·lectiu, es pugui obligar a algú a jubilar-se forçosament en aconseguir l’edat legal.
I per un altre, ha incidit a donar més publicitat i avaluar la possibilitat de modificar els incentius als qui es jubilen més tard, amb pagaments d’una sola vegada perquè la gent tingui «carreres laborals més llargues».
Tots aquests temes, emmarcats en la reforma de pensions que el Govern vol aprovar de forma consensuada recolzat en les recomanacions del Pacte de Toledo, han de passar per la taula del diàleg social amb patronal i sindicats.
Fins a agost de l’any passat, només 8.560 persones van accedir a la jubilació de manera demorada, és a dir, amb més de 65 anys i 10 mesos, una opció que eleva la quantia de la pensió fins a un 4% en funció dels anys cotitzats, amb un mínim de 25.
Aquesta modalitat s’ha reduït en favor de la jubilació activa, aquella que permet compatibilitzar el treball amb el cobrament de la pensió de jubilació, que comptava en 2020 amb 61.220 persones acollides a aquesta modalitat, la major part (52.076) cotitzant en el règim de treballadors autònoms.
Posada en marxa en 2013, aquesta modalitat de jubilació va ser modificada en 2017 permetent als autònoms percebre el 50% de la seva pensió, de manera general, i el cent per cent si acredita tenir treballadors contractats.
Així, segons les dades de la Seguretat Social, a 31 d’agost de 2020 el nombre de jubilats autònoms que treballava i cobrava l’import íntegre de la seva pensió era de 14.920.
