Després de molts mesos d’escalada, el preu del lloguer a les zones tensionades de Catalunya – com per exemple Barcelona – ha disminuït gràcies a la regulació del Govern. Segons les dades del segon trimestre de 2024 aportades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el preu mitjà a la capital catalana ha baixat un 5,2%. La xifra actual del segon trimestre de l’any – el primer amb total vigència de la nova llei – s’ha situat en els 1.131,75 euros. Això suposa un lleuger descens respecte a la xifra més alta que mai s’havia registrat a BCN, que se situava prop dels 1.200. Aquest escenari ha suposat un ‘petit respir’ a les zones on es va limitar el preu quan la llei va entrar en vigor – 140 municipis – . Malgrat això, l’altra cara de la moneda reflecteix un problema que comença a fer-se visible en el mercat de lloguer: el descens de l’oferta. Segons les dades que va fer públiques ahir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, els contractes firmats durant aquest trimestre a la capital catalana han descendit un 14,5% respecte als tres primers mesos de l’any. És a dir, només s’han materialitzat 7.939 contractes nous.
Aquest descens dibuixa un escenari que planteja el següent: la regulació del preu del lloguer funciona a les zones tensionades, però fa disminuir l’oferta. Però per què s’han signat menys contractes? Segons Paneque, des del Govern s’intueix que els propietaris estan trobant fórmules per ‘esquivar’ la nova llei, com per exemple els lloguers de temporada o per habitacions. Si parem atenció al gràfic amb dades registrades des del 2007, veiem que l’any 2020 – concretament el segon trimestre amb l’esclat de la Covid-19 – es van signar 5.727 contractes a la capital catalana. Va ser la xifra més baixa en anys, degut al difícil context socioeconòmic que es travessava aleshores. Quatre anys més tard, la xifra ha tornat a caure en picat. Però, com s’abordarà aquesta problemàtica des del Govern?
Voluntat per frenar-ho
La regulació dels lloguers a les zones tensionades demostra que la llei, a priori, comença a funcionar. De fet, hi ha un fort contrast entre els municipis amb topall – on el descens ha sigut del 5% – i on no s’ha posat límit, amb un 0,6%. Però des del Govern han detectat la manca d’oferta, i han plantejat la necessitat d’anar més enllà amb la regulació dels lloguers. La portaveu va explicar ahir que l‘executiu està preparat per abordar la problemàtica dels lloguers temporals i les habitacions, que en molts casos tenen preus molt alts o, fins i tot, es produeixen al marge de la legalitat. El Govern, encapçalat per Salvador Illa, ha fixat la problemàtica de l’habitatge com una prioritat. Aquesta setmana, en el marc de la celebració del primer debat de política general del nou executiu, Illa va anunciar la construcció de 50.000 pisos socials fins al 2028. A més, està previst que grups com els Comuns proposin reformes de la llei per començar a plantejar solucions.
El Sindicat de Llogateres pressiona el Govern
Tot i que no hi ha dades registrades sobre aquest tipus de contractes, des del Sindicat de Llogateres atribueixen la baixada de contractes de lloguer al ‘desviament massiu’ cap als de temporada. Així ho va manifestar ahir el portaveu de l’organització, Enric Aragonès, en declaracions a l’ACN. Aragonès va ‘lamentar aquesta escletxa’ i va demanar als governs ‘que es posin les piles’. “La Generalitat té eines per trobar una solució de manera molt ràpida”, va expressar el portaveu del Sindicat. De fet, des de l’associació asseguren que aquest escenari ja el tenien contemplat i que ‘no és cap sorpresa’. “És un buit legal, són contractes escombraria que ja vam avisar que servirien per esquivar la regulació de preus”, va dir ahir Aragonès en declaracions als mitjans.
Els Agents de la Propietat Immobiliària discrepen
Precisament sobre les fórmules alternatives que intueixen des del Govern han parlat els Agents de la Propietat Immobiliària. El portaveu dels API, Carles Sala, afirma que la davallada del preu mitjà és ‘lògic’, tenint en compte que la llei planteja un cert topall. D’altra banda, consideren que ‘un sistema de control de rendes surt beneficiós per qui viu de lloguer a curt i a mig termini, però és absolutament letal per qui vol viure de lloguer a llarg termini’. A més, Sala reivindica que ‘ningú està esquivant la llei’. “La normativa és la que hi ha. I qualsevol persona, en funció de la situació particular de cadascú, aplica l’ús més oportú al seu habitatge. Es compleix la llei amb les seves diferents formes“, explica el portaveu.
En tot cas, Sala coincideix amb el fet de ‘perseguir el frau’ sempre i quan l’activitat dels habitatges d’ús turístic estigui fora de la llei. Finalment, els API demanen al Govern que ‘no s’assenyali al propietari’, i que el que s’hauria de fer és destinar més recursos per oferir més alternatives quant al nombre d’habitatges.
Radiografia per districtes
Les dades oficials també han fet una anàlisi sobre quin és el preu mitjà als 10 districtes de Barcelona. A pràcticament tots la tendència és descendent, excepte a Sant Andreu, on el preu ha augmentat un 0,2% respecte al primer trimestre del 2024. Tot i això, la regulació dels lloguers demostra que la mitjana està baixant. Els districtes on és més car viure continuen sent Sarrià-Sant Gervasi (amb 1.572 euros de mitjana i un 4,8% menys que els tres primers mesos del 2024) i a l’Eixample (amb 1.023 de preu mitjà i un descens del 6,8%). D’altra banda, les zones de BCN on el preu és més baix són Nou Barris i Horta-Guinardó, amb 798 i 915 euros de mitjana respectivament.
