Fa un any, en Roger Español era músic, pare i independentista no activista. Des de l’1-O ha perdut la visió en un ull i està més implicat que mai en la lluita per la independència. Una pilota de goma disparada per un policia espanyol a uns 15 metres de distància i en trajectòria horitzontal li va impactar directament a l’ull dret. Diversos dies hospitalitzat, mesos de recuperació i l’esforç per compaginar la seva vida anterior amb l’actual a partir d’aquest setembre, el fan estar convençut que aquella jornada de lluita a l’escola Ramon Llull, en ple Eixample barceloní, “va valdre molt la pena”, tot i la pilota de goma, els cops i les càrregues policials, per “posar en dubte” la imatge de l’Estat a l’exterior.
En una entrevista amb l’ACN pocs dies abans del primer aniversari d’aquells fets, Español es mostra tranquil, animat i esperançat. “Aquell dia em vaig adonar que al meu barri de tota la vida hi ha molta gent que no coneixia i que pensa igual i vol el mateix que jo, que té els mateixos objectius”, explica. Fins aquell dia, “es podia imaginar, però no es podia percebre”, però la resistència a l’actuació policial va suposar “fer poble”. “Els cops, les càrregues, les pilotes de goma –una desena segons els seus càlculs– van servir per fer mal, però també perquè de cara a l’opinió pública a l’exterior es pogués veure una mica més la realitat en la que ens trobem ara mateix, la repressió policial i política, la falta de separació de poders”, opina. “Posar en dubte tot això a través de l’1-O crec que val la pena; no ha acabat de fer el fet que m’hagués agradat, sobretot de cara a Europa, però crec que sí que va servir per alguna cosa, i servirà”, assegura.
Español pensava que aquell dia seria “complicat”, però no hagués imaginat mai “que arribessin fins aquest nivell de violència policial, i menys que poguessin venir amb escopetes de bales de goma, prohibides a Catalunya, i fer-les servir per intentar impedir el referèndum, quan les urnes ja les havien tret”. “Tot això no ho van fer només per impedir el referèndum, sinó per castigar la població, marcar paquet”, valora.
Per això, la seva intenció quan tingui una sentència ferma, que està segur que li serà favorable, és reclamar responsabilitats a un nivell més alt, als polítics. “Una espina que tinc molt clavada al cor i que realment fa molt mal és el crit de ‘a por ellos'”, explica.
Per arribar a tenir una sentència que l’absolgui a ell, ja que està sent investigat per llençar una tanca metàl·lica contra uns agents, i condemni l’agent que va disparar-li la pilota, probablement ja investigat però encara no identificat, compta amb el suport del Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans, que l’assessora legalment i psicològicament. Els agraeix la tasca que fan, i també a “Stop Bales de Goma”, sobretot per l’experiència que tenen després del cas d’Ester Quintana.
Ara compagina la música i el seu fill amb els actes dels CDR o dels familiars de polítics empresonats a favor de la independència i contra la repressió.