I és que, tot i no concretar si en la seva intervenció davant el ple el passat dia 10 d’octubre va proclamar o no la independència, Carles Puigdemont sí manté que els seus efectes segueixen en suspens. “La suspensió del mandat polític sorgit de les urnes l’1 d’octubre demostra la nostra ferma voluntat de trobar la solució i no l’enfrontament. La nostra intenció és recórrer el camí de forma acordada tant en el temps com en les formes. La nostra proposta de diàleg és sincera i honesta”, assegura a la carta.
Per tot això, el president explica que “durant els propers dos mesos” el principal objectiu del Govern serà “emplaçar” Mariano Rajoy “a dialogar, i que totes aquelles institucions i personalitats internacionals, espanyoles i catalanes, que han expressat la seva voluntat d’obrir un camí de negociació tinguin l’oportunitat d’explorar-lo”. “Comprovarem d’aquesta manera el compromís, de cadascuna de les parts, en trobar una solució acordada”, avisa el president.
En aquest sentit, reclama de manera ben directa “concretar, el més aviat possible, una reunió” entre els dos presidents “que permeti explorar els primers acords”. “No deixem que es deteriori més la situació. Amb bona voluntat, reconeixement del problema i mirant-lo de cara, estic segur que podem trobar el camí de la solució”, afirma Puigdemont al final de la seva missiva.
De la mateixa manera, el president de la Generalitat aprofita la carta per demanar al cap de l’executiu espanyol que cessi les accions contra el Govern i l’independentisme. És per això que reclama que “es reverteixi la repressió contra el poble i el Govern de Catalunya”, i recorda que aquest mateix dilluns “estan citats a declarar a l’Audiència Nacional dos dels líders de la societat civil catalana que han impulsat les manifestacions pacífiques de milions de persones des de l’any 2010”, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i el major del cos dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, “un dels quadres policials de més prestigi de la policia europea, i que compleix la seva tasca de forma rigorosa i garantista”.
Igualment, el president considera que els catalans “pateixen” també altres formes de “repressió” per part de l’Estat, com “la vulneració de drets fonamentals, la intervenció i congelació dels nostres comptes bancaris que impedeixen que atenguem les nostres obligacions amb les persones més necessitades, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de servidors públics, i la brutal violència policial exercida contra població civil pacífica l’1 d’octubre”. “La nostra proposta de diàleg és sincera, malgrat tot el que ha ocorregut, però lògicament és incompatible amb l’actual clima de creixent repressió i amenaça”, adverteix Puigdemont.
En un to tranquil, el president assegura a Rajoy que la situació que es viu a Catalunya “és de tal transcendència que exigeix respostes i solucions polítiques a l’alçada”. “La meva carta vol contribuir a arribar a aquest tipus de respostes, que són les que ens demana la majoria de la societat i les que s’esperen a Europa, que no entenen altra forma de resoldre els conflictes que no passi pel diàleg, la negociació i l’acord”, manifesta. En aquest sentit, es mostra “sorprès” perquè Rajoy li “anunciés la voluntat de posar en marxa l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autogovern de Catalunya”.
“Quan el passat dia 10, atenent a la petició de nombroses personalitats i institucions internacionals, espanyoles i catalanes, li vaig plantejar una oferta sincera de diàleg, no ho vaig fer com una demostració de debilitat sinó com una proposta honesta per trobar una solució a la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya que està bloquejada des de fa molts anys”, explica el president.
Malgrat això, recorda a Rajoy que a l’1-O, “enmig d’una violenta actuació policial denunciada pels més prestigiosos organismes internacionals”, més de dos milions de catalans “van encomanar al Parlament el mandat democràtic de declarar la independència”. “Als resultats d’aquest referèndum s’han d’afegir els de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya on una clara majoria, un 47,7%, va votar forces independentistes, i on les forces explícitament contràries a la independència van obtenir un 39,1%. També és necessari recordar que un 80% dels ciutadans ve manifestant reiteradament la voluntat de decidir el seu futur polític votant en un referèndum acordat. Acceptar la realitat és el camí per resoldre els problemes”, afegeix el president per argumentar la seva posició.
Per últim, Puigdemont adjunta a la carta dues pàgines més plenes d’enllaços a textos, documents i declaracions de diferents líders internacionals, institucions i premis Nobel que advoquen pel diàleg, la mediació i la negociació. El llistat d’enllaços està encapçalat per la transcripció de la seva compareixença davant el ple del Parlament del passat 10 d’octubre, on va “assumir el mandat dels resultats de l’1-O” i va “suspendre els efectes de la declaració d’independència” per obrir el període de diàleg. El que no ha adjuntat el president a la resposta al requeriment és la declaració que poc després van signar els diputats de JxSí i la CUP on es declarava la construcció de la república catalana i l’inici del procés d’independència.