Lamela justifica la presó dels consellers perquè altres “ja s’han desplaçat a altres països”

La magistrada de l'Audiència Nacional creu que l'alt poder adquisitiu dels investigats i l'ajuda d'ANC i Òmnium podrien facilitar la seva fugida

0
717
La magistrada de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha justificat l’ordre de presó incondicional per a vuit consellers destituïts i amb fiança per a Santi Vila al·legant que la resta d’investigats “ja s’han desplaçat a altres països” i podrien eludir les seves responsabilitats penals. A més, considera que el seu poder adquisitiu i la possible ajuda de les entitats sobiranistes podrien facilitar la seva fugida.

En la seva interlocutòria de presó, Lamela diu que els investigats tenen un elevat poder adquisitiu que “els permet abandonar fàcilment el territori espanyol i subsistir a l’estranger”, i recorda que alguns dels querellats “ja s’han desplaçat a altres països eludint les responsabilitats penals en les que poden haver incorregut”, en referència al president Puigdemont i als consellers Ponsatí, Comín, Serret i Puig. A més, les entitats sobiranistes, segons Lamela, podrien auxiliar-los en la possible fugida.

Així mateix, veu molt probable que els investigats poguessin “ocultar, alterar o destruir fonts de proves, tenint en compte els càrrecs que han tingut fins fa pocs dies”. Pel mateix motiu, considera que és possible la reiteració delictiva, perquè les activitats per aconseguir la independència s’han planificat i realitzat de forma “conscient” pels querellats durant més de dos anys, “reincidint constantment en actuacions contràries a les resolucions del TC”.

Per això, per a Lamela, la presó provisional és “adequada, raonable i proporcionada”, ja que concorren tots els riscos requerits: fuga, ocultació de proves i reiteració del delicte. En aquest sentit, recorda que les penes de presó dels tres delictes són de fins a 25 anys en el cas de rebel·lió, 15 per a sedició i 8 o 10 per a malversació de fons públics.

Per a justificar-ho, Lamela utilitza diversos indicis recollits pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en les investigacions contra càrrecs polítics catalans. Així, utilitza documents, reportatges videogràfics i fotogràfics units ja al es actuacions, alguns recollits en la querella de la fiscalia, i alguns ‘links’. El relat comença amb les eleccions del 27-S del 2015 i segueix diversos episodis com l’aprovació al Parlament de l’inici formal del procés constituent el 9 de novembre del 2015, anul·lades pel TC.

Lamela remarca la importància del paper que els investigats van tenir com a càrrecs públics, “sense els quals el procés independentista no s’hagués pogut impulsar”. Així, la magistrada considera que els investigats “van tramar una estratègia de tot el moviment secessionista, perfectament organitzada i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes (ANC i Òmnium)”. “L’acció dels querellats va ser meditada i perfectament preparada i organitzada, reiterant durant més de dos anys l’incompliment sistemàtic de les resolucions del TC en pro de la independència”, afegeix. Segons ella, els ara empresonats “van jugar un paper actiu, impulsant el procés sobiranista minuciosament dissenyat i franquejant tota classe de barreres que poguessin desviar-los de la seva finalitat última”.

La magistrada assegura que els treballs parlamentaris s’han orientat en l’última legislatura a aprovar una normativa en la qual “fonamentar i donar una aparença de legalitat” a les diverses etapes del procés de desconnexió. Alhora, l’actuació a través dels moviments populars “anava encaminada a crear en la ciutadania un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i els poders de l’estat per propiciar i justificar la desobediència de la societat cap a les ordres emanades de l’estat quan fos necessari i permetre la mobilització”.

També utilitza el document ‘EnfoCATs’, que la Guàrdia Civil va trobar al domicili de l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové, el 20 de setembre quan va ser arrestat. Segons la magistrada, el Govern ha seguit el full de ruta marcat en aquest document i “ha desobeït de manera successiva, sistemàtica i frontal totes i cadascuna de les decisions del Tribunal Constitucional”.

El document dissenyava un suposat pla per crear un estat propi amb un “ampli suport ciutadà” i orientat a “generar inestabilitat política i econòmica que forcés l’estat a acceptar la negociació de la separació, o en el seu defecte, un referèndum forçat que igualment els permetria declarar la independència”.

També utilitza un document de l’ANC anomenat ‘Full de Ruta 2015-2016’ on plantejava la possibilitat de celebrar eleccions constituents i plebiscitàries com a etapa del procés d’independència i davant de la possibilitat que la Generalitat fos intervinguda políticament i jurídicament pel govern espanyol i que algun partit sobiranista fos il·legalitzat. En aquest possible escenari, l’ANC apuntava que la ciutadania “emergeix com l’agent polític que impulsa el procés d’independència” als pobles i els barris, i calia treballar en tres línies prioritàries: “mantenir l’activitat normal del país, eixamplar la base social favorable al nou estat impulsant la campanya per debatre la futura constitució de la república catalana, i organitzar mobilitzacions massives, pacífiques, puntuals, àgils i quan sigui necessari espectaculars que incrementin la confiança de la ciutadania en el nou estat i centrin l’atenció de tot el món”.

A continuació, la magistrada acusa els investigats “d’encoratjar actes d’insurrecció pública, de desobediència i de resistència col·lectiva”, “ocupant carreteres, carrers o edificis públics i sotmetent els agents de l’autoritat a un setge continuat”.

Per fer aquestes afirmacions, Lamela recorda que Puigdemont, en un míting, va dir el 8 de setembre que els ciutadans miressin als ulls dels alcaldes que no volien col·laborar en el referèndum. També esmenta l’aturada general de país del 3 d’octubre, “que no va tenir res a veure amb una reclamació de drets o millora de les condicions laborals”, en la qual la consellera de Treball, Dolors Bassa, va animar a participar-hi i va dir que no es descomptaria sou als treballadors públics.

Per últim, recorda els fets del 20 i 21 de setembre, així com els de l’1 d’octubre. Dels primers, recorda la multitudinària concentració a la Conselleria d’Economia, amb els danys causats a cotxes de la Guàrdia Civil i les dificultats de la comitiva judicial per abandonar l’edifici. En aquest sentit, qualifica algunes de les mobilitzacions de “tumultuoses”.

Del referèndum, diu que molts ciutadans van oferir “resistència” a les forces policials espanyoles, mentre els Mossos d’Esquadra van tenir una “actitud passiva”, “mantenint-se al marge de qualsevol actuació de la Guàrdia Civil, evitant intervenir fins i tot quan guàrdies civils eren agredits” i “arribant fins i tot a increpar i enfrontar-se a guàrdies civils”. També acusa agents de la policia catalana “d’espiar” les policies espanyoles per “alertar els congregats en els col·legis”.

A continuació, la magistrada esmenta l’actuació concreta de diversos consellers destituïts, com Forn, que des de l’estiu ha fet diverses declaracions on deia que els Mossos permetrien votar amb tranquil·litat. Sobre Josep Rull, recorda alguns tuits contra la presència dels vaixells policials als ports de Palamós, Barcelona i Tarragona. De Borràs, recorda que està investigada pel subministrament d’urnes. La magistrada admet que Forn i Turull van entrar al Govern al juliol, en substitució de Jordi Jané i Jordi Baiget, però “no es pot desconèixer la multitud d’actuacions en el desenvolupament del procés independentista que es van portar a terme des d’aquella data fins el 27 d’octubre”. En la interlocutòria, de 19 pàgines, Lamela recorda també que els consellers Ponsatí i Forn són socis de l’ANC, i el mateix Forn, Romeva, Turull i Bassa ho són d’Òmnium.

D’altra banda, la magistrada també intenta aportar indicis del delicte de malversació de fons, amb el possible agreujant de falsedat en la comptabilitat pública. Segons ella, l’1 d’octubre es va pagar amb diners de la Generalitat, i recorda que el TC va anul·lar les partides pressupostàries dedicades a l’1-O.

La jutgessa diu que els escrits de les defenses al·legant indefensió pel fet de ser citats en dos dies li han arribat quan ja havien acabat les declaracions. Tots els consellers destituïts s’han limitat a respondre als seus respectius advocats, excepte Santi Vila, que ha respost a tothom. La magistrada tampoc ha tingut en compte el fet que un advocat no havia arribat quan han començat els interrogatoris, ja que es trobava al Suprem defensant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ja que ni el propi lletrat no havia entrat cap escrit de queixa.

FER UN COMENTARI