El ple de Barcelona demana la dimissió de Rajoy per les càrregues policials

Avatar photo

El ple l'acusa de cometre un "cop d'estat encobert"

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició del Grup Demòcrata, ERC i la CUP que demana la dimissió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per les càrregues policials del passat diumenge, unes càrregues que “condemna”. El text rebutja “l’escalada repressiva” de l’Estat contra el poble català, els ajuntaments i la Generalitat, i constata que “la suspensió de l’autonomia de Catalunya i dels drets civils i polítics que s’està produint aquests dies és un cop d’estat encobert”. Han votat a favor de la proposició els grups proposants i el regidor no adscrit, mentre que BComú s’hi ha abstingut i PSC, Cs i PPC hi han votat en contra. La proposició també insta el govern espanyol a reconèixer i respectar el mandat de l’1 d’octubre, i s’adreça a l’executiu municipal per reclamar-li que es posi a treballar per donar resposta a la voluntat expressada per la ciutadania de Barcelona.
El text aprovat “denuncia i condemna” l’actuació dels responsables de l’operatiu desplegat pels cossos policials de l’Estat, policia espanyola i Guàrdia Civil, així com de tots aquells partits polítics i entitats que “de forma directa o indirecta li han donat cobertura”. Així, reclama la dimissió dels màxims responsables polítics de l’operatiu policial, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy; el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido; el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i el subdelegat del govern a Barcelona, Emilio Ablanedo. També s’inclou aquí el cessament del responsable directe de l’operatiu, Diego Pérez de los Cobos.

Així mateix, el ple exigeix la retirada immediata de tots els cossos policials i “repressius” que l’Estat manté a Catalunya, i rebutja “l’escalada repressiva” contra el poble català. El text creu que la “suspensió de l’autonomia” practicada els darrers dies és un “cop d’estat encobert” contra els catalans

A més de mostrar la seva solidaritat amb els ferits, la proposició també reclama a l’Estat el rescabalament de tots els danys soferts, ja sigui a persones o a equipaments i espais públics i privats. També felicita l’organització del referèndum i tots aquells ciutadans que el van fer possible “tot i les agressions sofertes”.

El text conclou adreçant-se al govern espanyol perquè respecti i reconegui el “mandat democràtic que emana del referèndum”, però també a l’executiu municipal, perquè es posi a treballar per donar resposta a la voluntat expressada per la ciutadania. Es reitera el suport a les institucions catalanes i a les persones detingudes “per donar compliment al mandat del poble de Catalunya”.

PDeCAT, ERC i la CUP collen BComú

El president del Grup Demòcrata, Xavier Trias, ha carregat contra la “brutalitat” de l’operació policial, que ha convertit Espanya “en una vergonya democràtica a nivell d’Europa”. Després de criticar la complicitat de PSOE i Cs, ha constatat que malgrat tot es va votar i que el referèndum es va fer “pesi a qui pesi”. Però Trias també s’ha adreçat a l’alcaldessa, Ada Colau, i ha lamentat que s’hagi reunit abans amb els cònsols que amb els grups municipals. “Quin paper tindrà l’Ajuntament de Barcelona a partir d’ara?”, ha preguntat.

Des d’ERC, el regidor Alfred Bosch ha constatat que el que va passar diumenge va ser un “assalt general a la ciutat de Barcelona”. “Hi va haver una operació de càstig a gran escala deliberada, planificada i duta a terme amb criteris d’autèntic desplegament estratègic”, ha denunciat. Al seu parer, “el millor respecte a les víctimes” i a les persones que van votar l’1 d’octubre és escoltar la seva veu, “prendre-s’ho seriosament i actuar en conseqüència”. Bosch també ha demanat a Colau que trenqui amb els socialistes. “Vostès tenen un problema, que és diu PSC”, ha dit. El republicà ha carregat contra l’equidistància dels comuns, perquè “no és el mateix el 155 i la suspensió de les llibertats que reconèixer el mandat del poble de Catalunya”. “No és el mateix fer costat als de la porra que a la iaia agredida”, ha etzibat.

La regidora de la CUP Maria Rovira ha fet una crida a materialitzar el resultat de l’1 d’octubre “sense més dilació”. Rovira ha subratllat que no es tracta d’una acció unilateral, sinó que està contemplada en una llei aprovada per majoria al Parlament. L’anticapitalista ha advertit que “no hi ha diàleg ni mediació possible amb el que vol esclafar i vulnera els drets humans, quan uns estan armats i els altres no”. En aquest sentit, ha reclamat als que dubten de la DUI que se sumin al “clam majoritari a favor de declarar la independència després d’aconseguir dos milions de vots en condicions repressives, amb hòsties davant dels col·legis electorals”.

Cs també demanarà responsabilitats per l’operatiu policial

La líder de Cs, Carina Mejías, ha reconegut que diumenge es van veure imatges que ningú volia veure, però ha subratllat que “l’únic culpable” és aquell que “s’ha saltat la llei, que ha segrestat el Parlament i ha llençat els ciutadans al carrer”. “Tot plegat és una farsa organitzada per un col·lectiu de fanàtics populistes que han utilitzat el referèndum per declarar unilateralment la independència”, ha conclòs. Mejías ha lamentat que la “matusseria” del govern espanyol hagi donat una excusa als independentistes per presentar-se com a víctimes, però ha rebutjat la criminalització dels cossos policials. Ha assegurat que demanaran responsabilitats per l’operatiu policial, però també volen saber qui va donar l’ordre als Mossos d’Esquadra de no actuar. “Ni uns ni altres van actuar bé. Uns perquè van incomplir la llei i altres perquè van complir ordres equivocades”, ha apuntat.

El president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz, ha fet una referència al nazisme per valorar la proposició, ja que condemna l’actuació policial de diumenge i tots els partits polítics i entitats que li van donar cobertura. “Si vostè creu que la millor forma d’encarar el futur de Catalunya és que des de l’estelada s’assenyali aquells que no pensen com ells això ja ho feien altres amb l’estrella de David. Per molt que ens assenyalin els independentistes no ens atemoriran ni farem un pas enrere en la defensa de les nostres idees i conviccions. No ens callaran”, ha advertit el popular dirigint-se a Xavier Trias. Fernández Díaz ha admès que no li agraden les imatges de violència de diumenge, però també ha lamentat que alguns les manipulin i les exagerin.

El socialista Jaume Collboni ha condemnat la desproporció de l’actuació policial, i ha lamentat que això s’hagi pogut aprovar a la Diputació de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana amb una iniciativa conjunta de tots els grups excepte PPC i Cs, però que no hagi estat possible fer-ho a l’Ajuntament. Tot i no donar suport al referèndum, ha opinat que la resposta de l’Estat va ser “desproporcionada, un error cruel i una demostració més d’impotència que de legitimitat”. Collboni ha apuntat que la responsabilitat és política i operativa, no dels agents, i ha rebutjat les imatges on s’estigmatitzaven policies i guàrdies civils. “No estem ni en el ‘a por ellos’ ni tampoc en el ‘Roma no paga traïdors’. Heu de trencar aquesta espiral vertiginosa. El diàleg sense legalitat és estèril. La legalitat sense diàleg és ineficaç”, ha conclòs.

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha explicat que comparteixen part de la proposició, però alhora ha advertit que “no es pot accelerar a qualsevol preu”. “Cal temps per a la mediació, per a totes formes de mediació que siguin possibles per aturar l’escalada de violència. No és el moment de la precipitació però no accelerar no vol dir renunciar als anhels d’autogovern”, ha remarcat.

Altres iniciatives sobre l’1-O que no han prosperat

Després del debat d’aquesta proposició, se n’ha debatut una altra, en aquest cas presentada pel PSC. Ha obtingut el suport de BComú però no ha prosperat perquè la resta de grups l’han votada en contra. El text condemnava els “lamentables i tristos fets de la jornada de l’1 d’octubre, així com la desproporcionada actuació policial contra la població civil pacíficament mobilitzada”. També apostava per una sortida “dialogada al conflicte” i avisava que “només mitjançant l’acord i el pacte és possible resoldre un problema de naturalesa política que, ni el govern de la Generalitat ni el central han estat capaços de solucionar”.

No s’ha arribat a llegir una declaració institucional que havia presentat BComú sobre els fets de diumenge, però que no ha estat suficient com per obtenir el suport dels independentistes. El text condemnava l’actuació “desproporcionada i violenta” de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. També reprovava el govern de l’Estat i especialment Mariano Rajoy, de qui exigia la seva dimissió “com a màxim responsable polític de l’estratègia de confrontació i de repressió violenta de les mobilitzacions pacífiques de la ciutadania de Catalunya”, però també per la seva “incapacitat manifesta i falta de voluntat per resoldre políticament els conflictes de caire polític”. Així mateix, instava les institucions a negociar una sortida política a la situació actual que “reconegui les justes i legítimes aspiracions de la immensa majoria del poble de Catalunya”.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Fixen la compareixença de Puigdemont per les sis de la tarda de dimarts

Notícia següent

La CUP demana que es declari dimarts la independència

Notícies relacionades