L’Ajuntament de Barcelona desplega 315 actuacions arreu dels 27 barris que configuren el territori del nou Pla de Barris 2025-2028, que es desenvolupa en un total de 7 districtes de la ciutat.
El govern municipal ja ha definit la majoria dels projectes que desenvoluparà en la tercera edició del Pla de Barris, que s’executa en el període 2025-2028. Aquesta política pública d’àmbit municipal orientada a requerir els desigualtats entre els barris mitjançant un pressupost extraordinari i el disseny d’accions específiques, amb una mirada integral i intervencions intensives, consolidarà aquells projectes d’edicions anteriors que han començat a donar resultats positius. Alhora desplegarà un conjunt d’accions específiques en barris que, per la seva singularitat (ja sigui perquè estan en transformació, ja sigui per tenir una orografia complexa) necessiten d’unes actuacions molt específiques.
Mitjançant aquestes accions concretes travessades per una estratègia amb una visió integral, el Pla de Barris esdevé una eina essencial per abordar els desigualtats que persisteixen en determinades àrees urbanes. La seva implementació no només incideix en la millora de les condicions materials dels barris més vulnerables, sinó que també contribueix a generar dinàmiques de transformació social duradores, que reforça l’equitat territorial en el conjunt de la ciutat.
27 barris de 7 districtes: arribar a 438.000 persones
Aquesta tercera edició del pla és la més ambiciosa de la història. Creix fins als 27 barris (de 7 districtes) i es calcula que arribarà a 438.000 persones.
És un projecte que desplega 13 plans de barri, més 2 plans singulars, a través dels quals consolida algunes de les polítiques ja iniciades, i alhora es proposa intervenir de manera més focalitzada i intensiva en els barris.
A més, aquesta tercera edició introdueix canvis significatius en l’àmbit territorial, amb una ampliació de l’abast i l’estratègia d’intervenció, ja que per primera vegada desenvolupa un únic pla de barris per a tot el districte de Ciutat Vella. Això vol dir que incorpora la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i el Gòtic Nord, barris que no havien participat en edicions anteriors. Aquesta ampliació permet un abordatge integral del districte, amb un increment substancial de la inversió i del pressupost, fet que el converteix en una prioritat d’aquesta edició.
Per altra banda, desplega dos plans singulars, el Pla singular de barris de muntanya, i el Pla singular de la Marina. Aquests dos plans es troben en procés de redacció, amb la previsió que el Pla singular dels barris de muntanya de juny redactat cap al mes de juny, mentre que el Pla singular de La Marina estarà acabat cap a la tarda.
En els barris de muntanya (les Planes, Sant Genís dels Agudells, Montbau i la Teixonera), la intervenció es centrarà a millorar l’espai públic i requerirà desigualtats derivades de la seva orografia complexa. Els projectes prioritzaran:
- Millorar l’accessibilitat i la connexió amb serveis i equipaments, atenció especial a les necessitats de mobilitat quotidiana de la ciutadania.
- Fer un espai públic més inclusiu i potenciar la seva funció social, promovent espais de trobada i convivència per exigir l’aïllament i enfortir la vida comunitària.
- Treballar la relació amb Collserola per aprofitar el seu potencial com a espai de salut, lleure i benestar, tot garantint una integració respectuosa amb el medi natural.
Pel que fa al Pla singular de la Marina, no només busca desigualtats, sinó també gestionar els impactes i les oportunitats derivades de la gran transformació urbanística prevista a la Marina. La modificació del Pla general metropolità (MPGM) preveu l’arribada de fins a 30.000 nous habitants en dotze anys, fet que pot generar tant riscos com oportunitats per al veïnat actual. Així doncs, el pla singular actuarà, en coordinació amb l’Oficina de La Marina, com una eina de planificació a curt, mitjà i llarg termini, acompanyant el desenvolupament de la MPGM, així com en coordinació amb el Districte i l’Institut Municipal d’Habitatge, durant aquest període en el qual el barri encara estarà en transformació. L’objectiu és garantir que tant els residents actuals com els nous disposin de serveis, espai públic, equipaments i opcions de mobilitat adequades, minimitzant els efectes negatius del procés i aprofitant-ne els habitants beneficis.
Redefinició dels àmbits d’actuació i els perfils prioritaris
Després de dues edicions, el Pla de Barris s’ha consolidat com una política d’intervenció integral per exigir els desigualtats entre els barris de Barcelona. Des del seu inici, el programa s’ha basat en una intervenció intensiva i extraordinària en tots aquells àmbits que influeixen en els desigualtats socials, urbans i residencials. L’objectiu és generar noves oportunitats als territoris per mitigar tant les causes com els efectes d’aquestes desigualtats a llarg termini.
Aquesta tercera edició manté l’aposta per una intervenció integral, però redefineix els àmbits d’actuació, concentrant els esforços en tres eixos prioritaris: 1. Educació i cultura, 2. Espai públic i accessibilitat, i 3. Habitatge i rehabilitació. Es treballa des de tres àmbits estratègics: 1. Salut, benestar i comunitat; 2. Desenvolupament socioeconòmic i ocupació, i 3. Adaptació climàtica, transició energètica i verd urbà.
El Pla de Barris 2025-2028 reforça la seva vocació transversal, articulant projectes des d’enfocaments diversos i complementaris. Alhora, manté el compromís amb una intervenció de proximitat, adaptant cada acció a la realitat i les necessitats específiques de cada territori, que sorgeixen del treball comunitari i amb una forta implicació de la ciutadania.
A més, aquesta nova edició posa una èmfasi especial en quatre perfils prioritaris: adolescents, persones grans, dones i persones migrants. Sense deixar de treballar amb la població general dels barris, vol incidir especialment en aquests perfils, que acumulen més caps de vulnerabilitat i necessiten un suport reforçat.
Entre els projectes que desplega l’ eix prioritari d’educació i cultura , destaca l’impuls a la lectoescriptura i la millora de les biblioteques escolars. El pla de barris impulsa, conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques, la millora dels espais de biblioteca d’escoles i instituts i el reforç dels seus projectes de lectoescriptura. Es treballa amb perfils nous de personal bibliotecari, que formarà i acompanyarà als claustres i reforçarà les sinergies entre les biblioteques escolars i les biblioteques municipals.
També en aquest àmbit destaca l’actuació prevista als 5 centres educatius públics de la Zona Nord (Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona). Les cinc escoles d’aquest territori han esdevingut aquest curs instituts-escola. Això suposa la renovació i la millora dels projectes pedagògics dels centres, ia la vegada implica l’ampliació de l’oferta educativa, que ha passat de 3 línies d’ESO que s’ubica a l’Institut Pablo Ruiz Picasso, a un total de 6 línies distribuïdes territorialment entre els diferents instituts-escola de la zona. A més, l’Institut Picasso guanyarà oferta de formació professional que abans no existia en aquest territori. Aquest fet permetrà, a més, evitar que els infants de la Zona Nord hagin de marxar del barri per cursar secundària.
Les actuacions previstes, que es desenvolupen a través del Consorci d’Educació de Barcelona, inclouen també el trasllat de l’AFA Ciutat Meridiana a l’antic CEE Sant Joan de la Creu. En paral·lel s’impulsaran nous programes per potenciar la xarxa educativa del barri amb la mirada de comunitat educativa, amb el focus en les famílies i en l’entorn.
La millora dels centres educatius per adaptar-los a nous projectes i metodologies és una línia de treball del Pla de Barris 2025-2028 que no es limitarà a la Zona Nord. Al Besòs i el Maresme està previst construir un nou centre de formació d’adults, millorar els patis de les escoles Concepció Arenal i Eduard Marquina, i culminar les millors de l’Escola Prim. A més a més, es projectaran noves escoles bressol municipals als barris de la Marina, el Raval i el Besòs i el Maresme. La inversió prevista pel Pla de Barris per transformar centres educatius a través del Consorci d’Educació de Barcelona és d’11,5 M€.
En l’eix de l’educació i la cultura el Pla de Barris continuarà desplegant altres actuacions que han demostrat bons resultats i que són claus per garantir la igualtat d’oportunitats en barris amb vulnerabilitat. De fet, el reforç de la comprensió i l’hàbit lector és un dels puntals del nou pla pel que fa a la intervenció dins les escoles.
- Destaca la consolidació del Menja Llibres (foment de l’hàbit lector en català a 2n i 3r de primària), que s’ampliarà a tots els centres de Ciutat Vella
- Els programes Caixa d’Eines, Extra, extra! i Prometeus s’amplien als 11 centres educatius (8 escoles i 3 instituts) dels barris de la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Aquets programes, per tant estaran presents en 61 centres educatius de barris a on intervé el Pla de Barris
En l’eix prioritari d’espai públic i accessibilitat , en el qual es busca que els espais públics promoguin els usos socials, lúdics i esportius amb una mirada especial a les necessitats dels prioritaris (adolescents, dones, persones grans i persones migrants) i la participació dels veïns i les veïnes, destaquen algunes actuacions previstes:
- Reurbanització del carrer Pepe Rubianes a la Barceloneta: s’actuarà en una superfície de 6.700 m² per millorar l’accessibilitat, la mobilitat, l’enllumenat, els espais d’estada, el verd i els encreuaments amb els carrers perpendiculars. El projecte es redactarà a partir de la proposta sorgida d’un concurs d’arquitectura que comptarà amb la participació del veïnat.
- Es transformarà la plaça del Vuit de març, i els entorns del futur nou CAP del Gòtic, fomentant els usos familiars i comunitaris.
- Es reurbanitzarà el carrer de la Princesa, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Es tracta del primer gran projecte que es relligarà amb la nova Via Laietana i qie afavoreix la transformació d’un nou eix que connectarà Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera amb el Raval, passant per la Via Laietana, i pel Gòtic. Inlcou la redacció dels projectes de reurbanització dels carrers Ferran i Jaume I.
- Es crearà un nou parc al Camí del Rec, a la Trinitat Vella, que es convertirà en una nova zona lúdica esportiva.
L’eix prioritari d’habitatge i rehabilitació continuarà desplegant el programa de finques d’alta complexitat per garantir mitjançant acompanyament tècnic i social que les comunitats de propietaris dels barris del Pla de Barris puguin accedir a ajuts públics de fins el 100% de subvenció, per rehabilitar les seves finques fent especial atenció en les mesures d’eficiència energètica que té com a conseqüència la reducció de la qualitat i la millor vida. de la pobresa energètica. També serà una línia clau d’aquest eix la promoció del treball comunitari a través de les comunitats de veïns i veïnes i conjuntament amb elles per reforçar la convivència i la xarxa veïnal.
En l’eix prioritari de salut, benestar i comunitat destaca el reforç i la consolidació del projecte de soledat no volguda al Carmel, el Verdum, la Zona Nord de Nou Barris, la Prosperitat i la Trinitat Nova. És un projecte que fins ara ha treballat majoritàriament amb dones de més de 70 anys que viuen soles, i que té un impacte molt positiu en les persones participants, ja que els ajuda a activar-se, sortir de casa i socialitzar. En la nova edició del Pla de barris ampliarà la mirada a altres col·lectius com els adolescents i les dones migrades.
En aquest eix també destaca la recuperació d’un espai esportiu a l’aire lliure al barri del Raval, en concret al carrer de Sant Bartomeu números 5-7, per adequar un solar en desús per a usos esportius a l’aire lliure. Per altra banda, sota el lema “Esports i valors al Carmel” i d’acord amb l’Institut Barcelona Esports (IBE) i els equipaments esportius i els clubs existents en aquest barri, duran a terme diversos projectes amb l’objectiu de millorar les relacions de convivència, respecte i cura, apropant la mirada social al món esportiu i viceversa.
També destaca en aquest àmbit el desplegament d’un projecte de benestar emocional per a adolescents, a la Trinitat Nova i la Prosperitat. En aquests dos barris durà a terme una experiència pilot basada en la creació d’un projecte compartit amb els referents de benestar emocional dels centres de salut.
L’eix prioritari de desenvolupament socioeconòmic i ocupació es desplegarà entre altres, un programa de Tastet d’oficis per a joves en la línia de l’Escola de Segones oportunitats, a llarg termini, integral i amb combinació d’orientació pre-laboral i acadèmica, formació, foment de la contractació i retorn social per tal que les persones puguin retornar al sistema educatiu o incorporar-se al mercat.
Biblioteques obertes a l’agost
L’eix prioritari d’adaptació climàtica, la transició ecològica i el verd urbà , posarà el focus en millorar el confort climàtic als barris, transformant l’espai públic i dotant-lo de més recursos per fer-lo més habitable i saludable durant les èpoques de calor. En aquesta línia de projectes s’ubica el reforç de la cobertura d’espais de refugi climàtic durant el més d’agost. A partir d’aquest proper estiu, i posteriorment durant les vacances de Nadal, s’obriran al públic les següents biblioteques, per tal que els veïns i les veïnes puguin comptar amb aquest recurs tant per a la lectura i l’estudi com per al vessant de refugi climàtic a l’estiu:
- Biblioteca Francesca Bonnemaison, a Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera
- Biblioteca de Sant Pau, al Raval
- Biblioteca de les Roquetes – Rafa Juncadella
- Biblioteca de la Zona Nord– Mària Sánchez
- Biblioteca de la Trinitat Vella – José Barbero
- Biblioteca del Besòs i el Maresme – Ramon d’Alòs
Posteriorment i de manera progressiva durant el desplegament d’aquesta tercera edició del Pla de Barris s’aniran incorporant les altres biblioteques dels barris del Pla de Barris a aquest programa:
- Biblioteca Andreu Nin, al Gòtic
- Biblioteca de la Barceloneta – La Fraternitat
- Biblioteca del Poble-sec – Francesc Boix
- Biblioteca Francesc Candel, a la Marina
- Biblioteca del Carmel -Juan Marsé
- Biblioteca del Bon Pastor – Josefina Castellví
Més d’un centenar de projectes d’inversió per millorar l’espai públic i els equipaments de la ciutat
En resum, el Pla de Barris 2025-2028 desplegarà un extens programa de projectes d’inversió destinats a millorar espais públics, equipaments educatius – més enllà dels de la Zona Nord i el Besòs i el Maresme- i d’equipaments comunitaris. La despesa prevista en projectes d’inversió és de 158 M€. La llista d’actuacions és extensa i variada i d’acord amb la següent tipologia:
- 62 actuacions de millora de l’espai públic i accessibilitat
- 18 actuacions de millora de centres educatius
- 22 actuacions de millora d’equipaments comunitaris i de proximitat
- 13 actuacions de millora de l’adaptació climàtica de l’espai públic, millora de parcs i ampliació del verd urbà
Projectes emblemàtics es sumaran al Pla de Barris, amb més de 100M€ d’inversions addicionals
Complementant les inversions previstes pel nou Pla de Barris, l’Ajuntament de Barcelona té en marxa altres projectes que es desenvolupen durant aquest mandat. Aquests altres projectes són molt emblemàtics per aquests territoris i suposa una inversió que supera els 100 M€. Alguns d’aquests projectes són a Ciutat Vella, el Teatre Arnau (10 M€), la Cooperativa Segle XX (3,7M€), o l’ampliació de l’Escola Bressol Municipal del Mar (2,2 M€); a Horta-Guinardó, a la Teixonera, la Bòbila (3 M€); a Nou Barris les reformes dels carrers Flor de Neu i Artesania (6,5 M€), els equipaments de l’Illa Q (7,6 M€), i la biblioteca, l’auditori, els equipaments i l’espai públic Ideal Flor (24,5 M€); a Sant Andreu, els projectes d’habitatge i urbanització del Bon Pastor (5 M€); a Sant Martí la rehabilitació als barris del Besòs i el Maresme i la Pau (11 M€), a Sants-Montjuïc la construcció del CEM La Marina (13,6 M€), i al barri de Les Planes, l’eixamplament del Camí de la Reineta (2 M€).
L’impacte positiu dels projectes del Pla de Barris
L’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’Institut Metròpoli l’avaluació de l’impacte que les polítiques engegades a través dels plans de barri de les dues edicions anteriors han tingut en els territoris a on s’han desenvolupat. Unes anàlisis acurades i amb la perspectiva de vuit anys de desplegament de plans de barri a la ciutat, permeten començar a extreure’n algunes conclusions. Una de les més evidents és que comencen a veure incidències positives remarcables en el terreny de la reducció de desigualtats, de millora de les condicions en els barris. En aquest sentit, es constata una reducció de la vulnerabilitat urbana en els barris a on s’han desplegat els plans de barri. Aquestes polítiques, a més a més, han frentat i revertit dinàmiques de declivi urbà que s’estaven produint en aquests territoris. De manera que el desplegament dels projectes del Pla de Barris han iniciat trajectòries de millora i de progrés en aquests barris, deixant enrere processos de deteriorament. Fet que també ha contribuït a reduir els desigualtats entre els barris de la ciutat.
Uns altres exemples molt significatius són detectats en l’àmbit educatiu. Des de 2017 la taxa de “no idoneïtat formativa” – que mesura el percentatge d’alumnat de 15 anys que no cursa 4 art d’ESO, i per tant està per sota del nivell d’aprenentatge que el sistema educatiu preveu per a aquesta edat- s’ha reduït en 7,1 punts en els barris del Pla de Barris. S’ha reduït el doble que a la resta de barris de Barcelona – a on la reducció ha estat de 3 punts i escaig. En la mateixa línia, les dades sobre abandonament prematur dels estudis mostren que des de 2016 s’ha reduït en 8,1 punts als barris a on s’han desenvolupat projectes del Pla de Barris, de nou gairebé el doble que als barris de la resta de Barcelona a on la reducció de l’abandonament prematur en el mateix període se situa en els 5 punts i escaig.
El sistema d’avaluació creat per l’Institut Metròpoli, amb 89 indicadors per mesurar l’evolució de la vulnerabilitat urbana en els diferents eixos estratègics, permetran continuar avaluant aquestes polítiques públiques en el futur, d’una manera sistemàtica. Una avaluació que alhora permetrà anar adaptant les polítiques a les necessitats que sorgeixin en el futur. Sigui com sigui, una de les conclusions a les quals s’arriba a partir d’aquest primer informe de l’impacte de les polítiques del Pla de Barris és que aquests són efectius contra els efectes de la vulnerabilitat urbana i tenen la capacitat de millorar certs aspectes de les condicions de vida als barris i frenar processos de declivi.
