Barcelona ha celebrat avui l’acte de cloenda de les jornades de treball reAct, on persones expertes de diferents àmbits han debatut durant quatre dies sobre les prioritats de la nova agenda econòmica per als propers 10 anys. Les sessions s’han articulat sobre diferents eixos a l’entorn de com reactivar l’economia post-Covid i repensar com construir una ciutat més competitiva, resilient i sostenible, amb taules de treball sobre Barcelona com a capital digital, referent en economia verda, “Sports tech”, economia blava i la nova ocupació.
La darrera ponència de les Jornades ha anat a càrrec del conseller delegat de la GSMA, John Hoffmann que ha remarcat que estem junts en la recuperació partint de zero i albirant un futur de reconstrucció i en col·laboració.
L’acte de cloenda ha comptat amb la participació de l’alcaldessa Ada Colau, el primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Ramon Tremosa, i la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica del Govern d’Espanya, Teresa Ribera.
Durant la seva intervenció a la cloenda de reAct, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat que la ciutat és resilient, oberta i permeable als canvis i al llarg de la seva història ha estat motor de transformacions socials i econòmiques, ho va ser a la Revolució industrial i “ho està sent en la revolució tecnològica i digital, i ho vol ser en l’economia vinculada a la transició ecològica.”
L’alcaldessa ha expressat també la necessitat d’afrontar el repte de fer una transició ecològica que sigui motor de la recuperació econòmica, passant de la “Old Generation a la Next Generation” que comporti un canvi de model que incorpori la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, o un model alimentari diferent. “Aquest canvi de model és el New Green Deal barceloní, el de la transformació real del model econòmic i de les oportunitats de negoci”, ha afirmat.
Colau també ha fixat com a repte de futur el protagonisme que han de tenir les ciutats, i ha explicat que Barcelona “es vol posar al capdavant de la recuperació, amb aliances amb tota la Regió Metropolitana, la ciutat real dels cinc milions, i també amb totes les xarxes internacionals en les que participem”, i ha afegit que “ho volem fer recuperant la millor tradició barcelonina, la nostra vocació a l’agenda política global, des del diàleg”. L’alcaldessa ha expressat que aquesta ciutat, “la ciutat dels prodigis, es vol posar també aquest cop a fer de motor: de la innovació, de la creació de feina, de la transformació del model urbà, de les polítiques socials innovadores i de la lluita per defensar el planeta, i generar alternatives econòmiques reals amb polítiques viables, sostenibles i valentes.” I acabat la seva intervenció afirmant que “tenim aquesta ambició, perquè creiem en Barcelona, creiem en la seva gent, en les seves empreses i en la capacitat col•lectiva que tenim de fer-nos grans davant les dificultats.”
El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, ha destacat les jornades com “una crida a la reactivació de Barcelona a partir de la ferma convicció en les possibilitats de la ciutat; una ciutat oberta, valenta i emprenedora que ho té tot per guanyar el futur”. També ha ressaltat “el repte generacional que afrontem per lidiar amb una pandèmia que ho ha aturat tot alhora que ho ha accelerat tot, així com l’obligació de la bona política de pensar més enllà de demà per transformar el model econòmic. Perquè Barcelona, que defuig l’especulació i el decreixement, té els dos ingredients necessaris que garantiran un creixement inclusiu i sostenible: el talent i la tecnologia. Té visió, té projectes i té les ganes de la ciutadania de veure com la seva ciutat es torna a posar dempeus”
El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Ramon Tremosa, ha afirmat que “els fons europeus no poden anar a parar a despesa corrent sinó a reconvertir la indústria i guanyar-ne de noves”. “Ara no és el moment de dedicar diners a comprar carregadors elèctrics, això ho ha de fer la despesa pública, sinó de reconvertir la indústria i de guanyar-ne de noves, com per exemple plantes de bateries”, ha destacat.
El titular d’Empresa i Coneixement ha reiterat que el Govern vol “més implicació i participació” en els Next Generation i en aquest sentit ha recordat que “tot i que no se’ns ha demanat, hem fet la feina d’identificació i canalització dels projectes de la mà d’experts i agents econòmics, socials i locals. Ramon Tremosa ha situat els Next Generation com “una fantàstica oportunitat per obrir més i millor l’economia catalana, que els darrers anys ja ha crescut gràcies a les exportacions i la captació d’inversió internacional”. “En la pitjor crisi dels darrers 80 anys Europa ha mostrat la seva millor cara”, ha afirmat.
La vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica del Govern d’Espanya, Teresa Ribera, ha declarat que “en aquesta ciutat dels prodigis és extraordinari que s’hagi proposat debatre una reactivació i parlar de quin model volem fer plegats, per la qual cosa comparteixo la visió d’un pragmatisme a llarg termini que requereix de la concreció de recursos i projectes a curt termini. Barcelona i el seu atractiu representa un exemple d’innovació: el disseny i dinamisme amb nexes i treball en xarxa de coneixement i estímuls. A més, un altre gran desafiament a l’hora de reconciliar-nos amb el planeta és l’aprofitament dels recursos des del punt de vista de l’economia circular. A més de la profunda rellevància de l’economia blava i verda. Tot això, ha d’anar acompanyat del sector públic i de la mà de l’ecosistema per tal d’aplicar la innovació a la manera com produïm. El disseny de l’espai urbà a Barcelona també és clau per aquesta reactivació que se suma a un cosmos conjunt d’avenç i d’impuls amb serveis de proximitat cap al disseny, l’ocupació, la restauració i la qualitat per fer-ho possible”.
Quatre dies de debat i reflexió sobre el futur de la ciutat
Durant l’acte s’ha fet un repàs a alguns dels debats sobre la reactivació i transformació del model econòmic de Barcelona perquè esdevingui el gran motor de prosperitat de Catalunya, d’Espanya i del sud d’Europa, amb un model econòmic propi, Barcelona Green Deal, basat en la competitivitat, sostenibilitat i equitat.
En el marc de les sessions, s’han posat en comú els projectes d’iniciativa pública i publicoprivada de Barcelona a les sis grans àrees de desenvolupament econòmic: el centre-Vila Laietana, 22@ nord, Port Olímpic i Port de Barcelona, Marina i Zona Franca, Eix Besòs i litoral (Barcelona Innovation Coast), amb l’objectiu de generar més de 100.000 nous llocs de treball en els propers 10 anys.
S’ha destacat la necessitat d’afrontar el repte climàtic i energètic de manera que es garanteixi la sostenibilitat ambiental i la competitivitat econòmica alhora. Barcelona aposta per la sostenibilitat convertint el seu eix litoral en un hub d’Economia Blava, pels projectes d’Economia Verda en l’Ecodistricte del Besòs o per la instal·lació de plaques solars amb el projecte MES Barcelona, mobilitzant més de 160 M€ d’inversió en rehabilitació energètica.
També s’ha compartit la necessitat de ser més resilients, amb una economia diversificada, re-economitzant el centre de la ciutat amb projectes com el de transformar l’Edifici de Correus en un hub d’empreses digitals, o reforçant el sistema de salut, biomedicina i l’ehealth com un sector de futur, connectant recerca i futures inversions (com les futures ampliacions del hospitals Clínic, del Mar i Vall d’Hebron).
Durant les sessions de treball s’ha analitzat l’acceleració de la digitalització, que està modificant pautes de consums, models de treball o fins i tot l’ús de l’espai públic. Un exemple on la innovació i el coneixement seran clau són projectes com el Barcelona Innovation Coast (BIC), fent una aposta per impulsar la recerca i la innovació al llarg de la costa per consolidar la ciutat com la Capital de la Innovació del sud d’Europa.
Un altre projecte presentat és el Barcelona Sports Tech Hub en què les infraestructures de la Barcelona Olímpica prenen una nova dimensió en el segle XXI, per fer de la ciutat un referent internacional en l’intercanvi de coneixement, talent, recursos i capacitats d’innovació en la relació entre esport i tecnologia, i en els e-Games i els e-Sports.
La mobilitat del futur ha estat present en el debat. Barcelona vol continuar liderant la gran transició del transport de persones i mercaderies als entorns urbans, per gaudir d’una ciutat i una regió metropolitana més sostenibles amb un aire més net, element clau per garantir l’habitabilitat i des d’una perspectiva econòmica per atraure talent i inversions.
S’ha compartit una reflexió sobre les noves formes del treball i l’ocupació del futur, amb societat civil, sindicats, patronals, empresaris i empresàries, i persones emprenedores.
També s’han fet plantejaments sobre la urgència de reactivar els sectors vinculats a l’economia del visitant, com el comerç, la restauració o el turisme, amb un nou model centrat en la cultura, més sostenible i amb més qualitat.
La celebració de les jornades reAct ha posat de relleu la capacitat de Barcelona de liderar l’organització de futurs esdeveniments en un context de pandèmia. Aquest estiu es tornarà a constatar amb la celebració de les fires Integrated Systems Europe (ISE) i del Mobile World Congress (MWC), amb formats adaptats a les circumstàncies sanitàries i que seran el pròleg dels grans esdeveniments que es tornaran a organitzar a la ciutat durant els propers mesos i anys.
Totes les ponències i intervencions tindran difusió més enllà de les Jornades reAct que avui s’han clausurat i estaran properament a l’abast de tothom on-line al web de l’Ajuntament.
