L’altra cara de la Covid: un home perd la vida pel retard en les operacions

La seva pancreatitis va empitjorar en cancel·lar la intervenció per la tercera onada de Covid

Alfonso Gomis Sales no va morir de Covid-19, però la seva és una més de les morts col·laterals per la saturació del sistema sanitari a causa de la pandèmia. Alfonso va morir esperant una operació que li podria haver salvat la vida.

El 22 de desembre, Alfonso tenia prevista una intervenció quirúrgica a l’Hospital General de Castelló per tractar la pancreatitis crítica que patia. Però el tancament dels quiròfans abans de Nadal va impedir que l’operació es dugués a terme, i el seu estat va empitjorar.

La seva filla Olaia no en té cap dubte: el seu pare va ser víctima d’«una negligència». La intervenció va ser cancel·lada quan el preoperatori ja estava en marxa, i el que va començar sent una pancreatitis moderada va derivar en una situació greu que el va portar a ingressar de nou el 17 de gener. Moria tres dies després.

Alfonso tampoc va ser operat durant el segon ingrès tot i que dos dies abans del fatal desenllaç, la seva filla havia presentat una queixa al Servei d’Informació i Atenció al Pacient (SAIP) per «denunciar la situació, després que el metge digués que li donaria l’alta si així ho considerava». Hores després, el mateix metge la va informar que el seu pare havia mort.

Alfonso va ingressar per primera vegada a l’hospital el 4 de desembre, amb 76 anys i unes pedres a la vesícula que li van causar una pancreatitis. L’home va tornar a casa amb la data de l’operació ja assignada, però «el 22 de desembre li van dir que no es podia operar perquè havien tancat els quiròfans a la Covid-19 i que entrava en llista d’espera».

El seu estat va anar empitjorant, tot i que rebia medicació i seguia una dieta estricta. El 17 de gener va anar de nou a Urgències i Olaia va demanar al metge que operessin al seu pare. «Em va dir que era igual que l’altra vegada i que era una pancreatitis moderada», explica, i llavors va decidir posar la queixa, «perquè vaig veure que l’enviaven a casa quan el seu estat havia empitjorat».

L’endemà va rebre la trucada del metge dient-li que l’estat de salut del seu pare havia empitjorat. «Llavors ens van deixar entrar a l’habitació per primera vegada», segueix explicant, «i almenys no va morir sol». La filla d’Alfonso està segura que podrien haver obert un quiròfan si haguessin volgut, o derivar-lo a la privada per operar-lo, «però no van voler fer-ho».