L’Ajuntament de Barcelona restaura unes pintures gòtiques del segle XIV

L'original de 14 metres quadrats es troba al pati de l'entrada del consistori i es vincula a l'actual Saló de Cent

Un escut de Barcelona restaurat al sostre de l'edifici històric de l'Ajuntament de Barcelona. ACN

L’edifici històric de l’Ajuntament de Barcelona llueix des d’aquest dissabte unes pintures gòtiques originals del segle XIV que mostren l’escut pintat més antic de la ciutat trobat fins ara. Un equip de sis restauradores hi ha treballat des del juny passat per recuperar completament la pintura original de 14 m2 del pati de l’entrada de la seu consistorial. El sostre inclou les bigues originals i data d’entre el 1371 i 1567.

Tot plegat es vincula a la construcció del Saló dels Cent Jurats, l’actual Saló de Cent. Les pintures es van trobar durant unes obres de neteja rutinàries l’any 2008. L’Ajuntament ha destinat 2,4 milions d’euros a tot el procés de restauració i la previsió és continuar treballant en altres enteixinats de l’edifici.

En el sostre ja restaurat s’hi observen dos escuts: un de Barcelona, que s’identifica per la creu de Sant Jordi; i un altre amb les quatre barres que correspon al símbol reial. Segons ha explicat l’historiador Reinald Gonzàlez, lluir els dos escuts era un “privilegi reial”, ja que no tots els ajuntaments incorporaven el símbol de la corona.

En aquesta línia, González ha detallat que en el cas de Barcelona l’escut reial es lluïa gràcies a un pacte que es va dur a terme al segle XIV durant el regnat de Pere el Cerimoniós. A partir de l’any 1401 l’espai on hi ha actualment el sostre restaurat es va convertir en la capella del Trentenari, també coneguda com la capella ‘del Bon Govern’.

L’historiador ha explicat que la restauració del sostre ha permès descobrir altres elements, com ara que un dels arcs del sostre el va fer l’arquitecte Domènech i Montaner. Així mateix, González ha detallat que s’evidencia que és un sostre gòtic en la policromia dels escuts, fets amb colors vermells, blancs, negres i tonalitats marrons.

El sostre destaca perquè es troba a la intempèrie. En aquest sentit, dues de les restauradores que han dut a terme el procés, Marta Escoda i Anna Perich, han revelat que això provocava que, quan es van trobar les pintures, moltes estiguessin aixecades o recaragolades.

Les restauradores han explicat que això era un risc i, si no es fixava bé, hi havia la possibilitat que es desprengués. Després de tot s’ha pogut recuperar i les restauradores han assegurat que ara les pintures incorporen una capa de protecció extra per protegir-les del fet d’estar a l’aire lliure. Malgrat tot, farà falta un protocol de conservació preventiva per mantenir-ne el seu estat.

Pel que fa al procés de restauració, s’ha dut a terme en diverses fases, segons ha explicat l’equip de restauració. En un primer moment va ser important l’estudi i la documentació, fase que han qualificat de “vital” per aprofundir en l’obra. Seguidament es va dur a terme l’execució de la restauració, on es va treballar en la fixació i recuperació de la policromia i la reposició de peces. En aquest punt es va treballar en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), qui va dur a terme fotografia amb infrarojos i raig X. Amb tot, Escoda ha destacat que la restauració és “una feina multidisciplinar”, en la que hi entren en joc historiadors o arquitectes, entre altres.

Sostre renaixentista

L’arquitecta del Departament del Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, Anna Ribas, ha explicat que, a banda del sostre ja restaurat, es van descobrir pintures en 12 enteixinats diferents de la planta baixa i la planta noble, actualment en procés de restauració. Aquesta part s’inclou en la partida pressupostària de l’Ajuntament de 2,4 milions d’euros i es preveu que s’acabi en diferents fases: una al maig, una altra a finals del 2021 i tot el conjunt el 2022. Una de les parts es localitza al Saló de Cent.

Els nous enteixinats corresponen a l’època renaixentista i formen part d’una de les dependències de l’antic òrgan de govern municipal conegut com a Trentenari. Ribas ha explicat que la configuració de l’ajuntament ha anat canviant i per aquest motiu hi ha elements de diferents èpoques. Així, la renaixentista és posterior a la gòtica, però en aquest cas no es destruirà per recuperar la més antiga perquè es troba en bon estat, ha detallat Ribas. Ara bé, l’arquitecta ha assegurat que en els punts on la pintura renaixentista estigui malmesa sí que s’intentarà esbrinar almenys com era la gòtica.

Els sostres renaixentistes inclouen iconografia figurativa humana, animal i floral, que es pot associar a faules i ficcions clàssiques. Tot plegat fa relació al “bon govern”, ha dit l’historiador Reinald Gonzàlez. Així, s’hi observen elements com lleons o guineus, que tenen una “càrrega moral” relativa a diferents fàbules.