Barcelona aprova el projecte de rehabilitació integral del Museu Martorell

Disposarà d’espais per a activitats destinades a tots els públics i d’un espai d’interpretació del Parc de la Ciutadella

Ajuntament de Barcelona. Imatge d'arxiu

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el projecte de rehabilitació integral del Museu Martorell, tràmit que permetrà, en els propers dies, iniciar el procediment de licitació de les primeres obres que es preveu tirar endavant en aquest històric equipament, amb la perspectiva d’iniciar els treballs la propera tardor, i amb un import de licitació de gairebé 2.645.000€. D’aquesta manera inicia l’execució d’una de les actuacions previstes al Pla de Ciència 2020-2023, que busca desenvolupar el projecte urbà i científic de la Ciutadella del Coneixement a través de la rehabilitació del Museu Martorell i d’altres projectes a l’entorn del parc, com el Mercat del Peix o l’espai de divulgació científica Barcelona Mar de Ciència.

El programa funcional del Museu Martorell

L’aposta de l’Ajuntament es basa en reafirmar la vessant científica del Parc de la Ciutadella per apropar al públic el seu patrimoni, tant natural com documental. Consolidar les seus del Museu de Ciències Naturals situades al Parc de la Ciutadella és un dels camins per assolir aquesta fita. Es plantegen els següents usos per a aquests equipaments:

–  El Castell dels Tres Dragons com a seu científica: col·leccions, recerca, espai expositiu, ciència ciutadana i voluntariat

–  El Museu Martorell; exposició oberta al públic general, i el Centre de documentació del Museu de Ciències Naturals

Els nous usos del Museu Martorell posaran en valor la singularitat de cadascun dels espais.

–  La planta baixa ofereix permeabilitat i accessibilitat cap al vestíbul, tant des del Passeig Picasso com des del Parc. Des del vestíbul, es distribueix a la resta de plantes a través del nucli de circulació vertical, i es distribueix també cap a les ales laterals.

–  A la planta primera es localitzen els espais de treball intern procurant una màxima relació entre aquests i les dues ales. Els òculs avui testimonials es convertiran en dos grans ulls de bou que fan que la primera planta esdevingui un despatx diàfan amb vistes al Centre de Documentació i a l’Exposició permanent.

–  A la planta segona se situa la sala polivalent sota la gran lluerna.

–  A la planta soterrani hi haurà un espai de magatzem i de serveis.

Pel que fa a les ales laterals:

– A l’ala muntanya s’hi ubicarà el Centre de Documentació del Museu de Ciències Naturals que albergarà tota la col·lecció documental del Museu de Ciències Naturals de Barcelona procedent dels abans museus de Zoologia i Geologia i estarà obert a tots els públics.

En aquest espai es preveu a més de compactus i prestatgeries amb condicions de control higrotèrmic i de seguretat magnètica, una zona de lectura i consulta, un espai per activitats i per les tasques de documentació i conservació.

El fons facilita tota mena d’informació sobre les Ciències de la Terra i de la Vida, amb una especialització en les següents temàtiques: geologia, paleontologia, mineralogia, natura, biodiversitat, zoologia, etologia, bioacústica, taxidèrmia i també museologia i museografia.

El fons documental consisteix en 25.000 objectes entre llibres, revistes, mapes, audiovisuals i fotografies. També conté l’arxiu històric del Museu des de la seva creació. Destaca d’aquest fons la col·lecció de més de 800 títols de temàtica naturalista dels segles XVIII i XIX.

– A l’ala mar s’hi ubicarà un espai expositiu sobre la relació de l’home i la natura fent servir l’evolució dels museus de ciències naturals des dels gabinets de curiositats fins a l’actualitat com a fil conductor. L’exposició està essent comissariada per especialistes, juntament amb personal del Museu. Ha sigut concebuda per a tots els públics i combinarà recursos museogràfics moderns amb objectes de les col·leccions del Museu i vitrines i mobles històrics.

S’organitzarà en 4 àmbits:
1. El paper dels gabinets de curiositats, símbols de riquesa i poder, i la importància del

col·leccionisme privat per entendre l’afany per conèixer la natura.
2. la creació dels Museus d’història natural a la segona meitat del segle XIX com a

fenomen global lligat a la creació dels estats-nació a on el coneixement i domini de la natura és una peça fonamental del poder i la riquesa dels països.

3. Crisi i posterior redefinició dels grans museus d’història natural durant el segle XX, amb la renovació i la modernització de les col·leccions, la museografia i les activitats.

4. El repte dels museus actuals en el context de la crisi ecològica, del canvi climàtic global i de la reducció de la biodiversitat, i el paper dels públics com a part activa tant en els projectes de ciència ciutadana com en la definició dels serveis i dels continguts dels Museus del segle XXI.

Hi haurà també un espai d’interpretació del Parc de la Ciutadella a on, amb maquetes i projeccions, s’explicarà la seva història i les àrees i edificis que el configuren.

El projecte arquitectònic

Si bé l’objectiu és impulsar la Ciutadella del Coneixement, el projecte concret que ara ha passat el tràmit d’aprovació inicial se centra en la transformació del Museu Martorell, durant molts anys Museu de Geologia, per poder obrir-lo de nou als visitants, ja que actualment tot i que està en ús, està tancat al públic. Es tracta d’una intervenció que s’ha dividit en tres fases diferents, la primera de les quals serà la que s’abordarà a partir de la propera tardor.

Aquestes fases del conjunt del projecte són:

  1. La rehabilitació integral de l’interior de l’edifici.
  2. La rehabilitació de les façanes.

3. Treballs de reforma als exteriors que inclouen rampes, escales d’accés, entre altres intervencions a les zones exteriors al museu.