La Villarroel recupera ‘La cabra, o qui és Sylvia?’, una reflexió sobre els límits del desig

Iván Morales remunta l'adaptació de Josep Maria Pou amb Emma Vilarassau, Jordi Bosch i Jordi Martínez a l'escenari

Quins són els límits del desig humà i fins on arriba allò socialment tolerable, són les grans preguntes que planen a l’obra d’Edward Albee ‘La cabra o qui és Sylvia”, un text que recupera La Villarroel quinze anys després que Josep Maria Pou el traduís i estrenés al Romea, amb gran èxit de públic. Iván Morales dirigeix la tornada de l’obra, amb un repartiment encapçalat per Emma Vilarassau i Jordi Bosch, al costat de Jordi Martínez i el jove Roger Vilà. El dramaturg nord-americà va guanyar el Tony a la millor obra teatral l’any 2002 amb una obra que parteix de la comèdia per reflexionar sobre com les diferents civilitzacions estableixen els límits de la seva tolerància, concretament envers el desig amorós.

Martin és un prestigiós arquitecte, amb una vida envejable al costat de la seva esposa Stevie, una dona intel·ligent, atractiva i empàtica, i el seu fill Billy. Però des de fa uns mesos Martin guarda un secret que el tortura i que només s’atrevirà a confessar al seu vell amic Ross, un famós periodista amb qui té una amistat indestructible de més de 50 anys de complicitats. La seva confessió genera una gran crisi inimaginable a les seves vides.

Així es resumeix la sinopsi de l’obra teatral ‘La cabra, o qui és Sylvia?’, el títol de la qual dona pistes del subtext que amaga la peça. “Què es pot desitjar, i què en fem del desig si l’hem d’amagar perquè el món ens validi?”, és potser el gran tema que planteja Albee, en opinió d’Iván Morales. El director en parla com d'”un text popular que es disfressa de comèdia, amb aparença manistream” i un rerefons de “tragèdia moderna”, i elogia la destresa de l’autor per servir una “reflexió existencialista” a través de múltiples eines del teatre popular, que va aprendre per tradició familiar. “És una obra de personatges”, reivindica.

La Villarroel estrena la setmana vinent la que és la producció pròpia de la temporada. Una obra que encara porta el segell de Josep Maria Pou, que va ser qui la va traduir al català i la va estrenar l’any 2005 al Teatre Romea. Morales ha recuperat aquesta versió, però renovat tot l’elenc d’actors.

Per la directora de la sala, Tania Braille, la peça està tan en “vigor” com aleshores, parlant de “la falsa moral, la hipocresia i la intolerància”. Tant Vilarassau com Bosch coincideixen que el text d’Albee té una gran profunditat i planteja un tema que segueix d’actualiat. “S’ha de veure constantment; Albee va ser molt gran i va tirar un ham que no ens l’acabarem mai”, ha apuntat Bosch aquest divendres.

Vilarassau ha anat més enllà i ha indagat en els temes de l’obra. “Ell ens planteja allò que (socialment) no es pot tolerar. On són els límits de la tolerància? Per mi estan en allò que tu entens, perquè quan no entens una cosa deixes de ser tolerant (o et costa el triple de ser-ho)”, reflexionava l’actriu en veu alta. Per això mateix, afegeix, la peça –”tan lliure, tan bèstia”- segueix sent “molt necessària en uns moments en que malauradament hi ha sectors de la societat que promouen la intolerància”.

Retorn emocionat

Director, responsable de la sala i elenc coincidien aquest matí en l’excepcionalitat del moment que viu el teatre, i la felicitat de poder estrenar obra malgrat tots els condicionants. Ho ha sintetitzat Vilarassau, amb un resum del procés “accidentat” d’assajos interromputs i represos durant l’últim més. “Hem viscut circumstàncies molt estranyes, molt emotives, i la implicació que sempre fas en qualsevol paper aquí ha de ser molt més, perquè l’esforç que farà la gent per vèncer la por i venir es mereix tota la implicació del món i més encara”, ha manifestat.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Ajuntament de Barcelona allotja una seixantena de persones vulnerables en apartaments turístics

Notícia següent

La Seu d’Urgell segueix sent un dels municipis més segurs de Catalunya

Notícies relacionades