Les darreres dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, corresponents a l’any 2018, segueixen mostrant una tendència a la baixa d’aquesta afectació mil·lenària que encara a dia d’avui, a nivell mundial, es perpetua com una de les primeres causes de mort per patogen juntament amb el VIH, l’hepatits viral i la malària. En contra del què es creia, la crisi econòmica de 2008 va impulsar un descens estable d’infectats per la marxa de molts ciutadans estrangers cap als seus països d’origen. La millora a la capital catalana ha estat constant des d’aleshores, amb una reducció anual promig del 3%.
En aquests moments però, les sensacions es capgiren, especialment a l’Hospital del Mar, que atén majoritàriament a nouvinguts, que representen el gruix de població més afectada, dels barris amb un percentatge més alt de casos per habitant com són els del Raval, Ciutat Vella i la Barceloneta. Si bé la mitjana de malalts al conjunt de la ciutat es fixava el 2018 en 15,7 casos/100.000 habitants, la ràtio d’atenció d’aquest centre sanitari se situa de mitjana ara mateix en uns 80/100.000. Francisca Sánchez, metgessa adjunta del Servei de Malalties Infeccioses, treballa en l’atenció domiciliària i la consulta presencial per diagnosticar i fer el seguiment del tractament de pacients que han desenvolupat tuberculosi. De març a juliol, va haver d’abandonar aquesta tasca per centrar-se en l’emergència del nou virus SARS-CoV-2, fet que va impedir, fins ben entrat l’estiu, el seguiment en persona dels malalts als quals no es va poder realitzar cap mena de control, en perjudici lògic de la seva evolució.
Després d’uns mesos de tranquilitat el panorama torna a dibuixar-se greu com a la primavera. El trasllat del personal mèdic se suma a l’empitjorament de les condicions socioeconòmiques, i a la constatació d’un augment de la drogodependència, la delinqüència, l’amuntegament de persones, la higiene insuficient o l’alimentació precària, circumstàncies que afavoreixen la propagació d’un bacteri que després de 15.000 anys d’existència ha sabut adaptar-se de manera òptima a una convivència a llarg termini amb els humans. “D’ençà de les darreres dades favorables de 2018, estem notant aquí en concret un repunt de casos. La sensació és de més precarietat general, que sobretot recau en la comunitat de nouvinguts”. El darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona mostrava la diagnosi de 417 casos totals de tuberculosi a la ciutat, un 4,8% menys que l’any 2017. De tota manera, subratllava un preocupant repunt en dones (2,4%) i especialment en les autòctones (4,2%).
Francisca Sánchez no té una explicació específica per aquesta circumstància, però constata, més enllà de la tasca concreta de divulgació a les famílies dels afectats “la dificultat de dur a terme campanyes de sensibilització generals perquè l’explosió de casos mai no és tan sobtada i evident com passa per exemple amb altres virus com la grip o el nou COVID-19. La baixa probabilitat, així mateix, de desenvolupar la malaltia tot i haver-se infectat amb el patogen (entre un 5% i un 10% dels casos), fa que sigui molt difícil d’alertar i prevenir a la població natural de Barcelona”.
Adrián Sánchez, doctor del Centre d’Atenció i Control de la Tuberculosi de la Vall d’Hebron, alerta que al conjunt de Catalunya, més enllà de les ciutats on conflueix la majoria de la immigració, “Els casos d’infecció són igual de presents en ciutadans autòctons”. Malgrat tendir a la baixa i mantenir-se en unes xifres molt poc destacables “és evident que la crisi econòmica i social que comportarà la situació que estem vivint contribuirà a un empitjorament de les condicions de vida, cosa que automàticament pot derivar, també a casa nostra, en un ressorgiment d’estadístiques negatives de la malaltia”.
La tuberculosi, batejada també com a tisis pels grecs, o plaga blanca a occident, és causada per un bacteri, Mycobacterium tuberculosis, descrit el 1882 pel metge alemany Robert Koch. Pot arribar a viure de forma latent, sense manifestar-se, durant molts anys. Es diagnostica mitjançant l’anàlisi d’esput o a través de la famosa prova de la Tuberculina. Les vacunes existents fins al moment, tres en concret, mostren una efectivitat de menys del 80%, de manera que el remei principal deriva en una combinació d’antibiòtics que han de prendre’s a diari i sense excepció durant sis mesos.
Com que molts dels afectats, bé per desconeixement o per manca de suport, abandonen abans d’hora el tractament, la malaltia ha generat en el transcurs de les darreres dècades una multiresistència a determinats fàrmacs que la torna, en casos específics, més virulenta. Un fet que per sí sol hauria, com a mínim, d’impedir abaixar la guàrdia, també dins societats que, com la nostra, l’associen de manera errònia a una cosa del passat.
