Oxfam Intermón ha alertat que l’impacte de la covid-19 a Espanya podria deixar a un milió de persones més per sota de la línia de pobresa -790.000 en pobresa severa-, fins a aconseguir els 10,9 milions de persones, amb el que «l’efecte d’aquest cop ens portaria a nivells de pobresa inèdits».
Una xifra que suposa un augment en el percentatge de persones que viuen sota aquest llindar: s’ha passat del 9,2% registrat abans del coronavirus fins al 10,86%, mentre que la taxa de pobresa relativa (estimada en 24 euros al dia) passaria del 20,7% al 22,9%,
«Les dades demostren com la pandèmia s’ha acarnissat amb les persones més vulnerables», assevera el director d’Oxfam, Franc Cortada, que considera que sense una resposta adequada, hi ha un greu risc que la sortida de la crisi «aprofundeixi i eternitzi les desigualtats a Espanya» de manera que s’empobreixin els més pobres mentre els més rics «es recuperen a pas ferm».
Segons l’ONG, les persones més pobres a Espanya haurien perdut, proporcionalment, fins a set vegades més renda que les més riques.
L’anàlisi econòmica i social d’Oxfam avalua les polítiques públiques posades en marxa el 2020 per protegir la població com els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que necessita «millores urgents en la seva posada en pràctica» perquè els resultats inicials no han estat els esperats.
Per a Oxfam, els ERTO «han salvat a centenars de milers de persones de la pobresa i la desesperació» ja que poden haver evitat que més de 710.000 persones hagin caigut en la pobresa, la qual cosa ha suposat un important canvi respecte a l’anterior crisi.
Una mesura «essencial» per limitar l’increment de la pobresa: la seva reducció s’estima en 1,17 punts en l’índex Gini, que mesura el grau de desigualtat.
Respecte a l’IMV, que ha arribat a 160.000 de les 850.000 llars previstos, l’informe estima que d’haver-se implementat totalment hauria lliurat de la pobresa a 277.000 persones i reduït la severa en 230.000 persones.
Els col·lectius més afectats per la desigualtat provocada per la pandèmia són les persones migrants, els joves i les dones.
L’índex de pobresa entre la població migrant aconseguiria el 57%, enfront del 22,9% de mitjana del total de la població, segons Oxfam, que lamenta la situació «especialment vulnerable» dels 300.000 treballadors en situació administrativa irregular, les ocupacions de la qual es concentren en sectors molt afectats pels tancaments d’activitat i queden «totalment desprotegits» per les mesures del Govern.
Entre els joves, la desigualtat en els ingressos salarials va augmentar 1,6 vegades per sobre de la mitjana i la taxa de desocupació va aconseguir el 55% entre els menors de 20 anys, mentre les dones representen el 57% de totes les persones subempleadas i el 73% de les quals treballen a temps parcial.
Les comunitats autònomes que registren un major increment percentual de la pobresa són Balears, La Rioja i Navarra; en termes absoluts és a Andalusia on més persones passarien a estar en situació de pobresa, amb 271.000 persones, seguida de Madrid (123.000) i Catalunya (119.000).
Per evitar aquest «arrelament» de la desigualtat a Espanya, Oxfam proposa polítiques d’ocupació alternatives per a substituir els ERTO, ampliar la cobertura de l’IMV, una reforma fiscal que recapti de forma més progressiva i mesures que regulin la temporalitat, parcialitat, subcontractació o falsos autònoms i que protegeixin els col·lectius més vulnerables, com a treballadores domèstiques i migrants.
A nivell mundial, l’informe revela que la pandèmia «té el potencial» d’augmentar la desigualtat econòmica en pràcticament tots els països al mateix temps, «una situació sense precedents» des que van començar a registrar-se aquestes dades fa més d’un segle.
I conclou que les mil majors fortunes del món ja s’han recuperat, mentre que a les persones més pobres els portarà una dècada fer-ho.
