La mare del nen assassinat pel seu pare en un hotel de Barcelona demana canvis legislatius per treure-li de forma immediata el cognom del progenitor. L’advocada Marta Ariste, ha explicat aquest dijous a la Ciutat de la Justícia que s’han trobat amb “un buit legal” que no contempla la modificació de cognoms en cas de persones ja mortes – com passa amb el fill – a través d’un procediment d’urgència per les víctimes de violència vicària. En aquest sentit, ha insistit que es tracta d’un tema “prioritari” per la mare, que ha hagut d’enterrar l’infant aquesta mateixa setmana amb el cognom patern. D’altra banda, Ariste ha confirmat que s’ha tancat la causa penal contra el progenitor, que es va suïcidar poc després de cometre el crim.
Carla Vall, també advocada de la mare, ha explicat que han estat unes setmanes “complicades” en l’àmbit emocional, on sobretot s’han centrat en l’acompanyament de la víctima, que ha enterrat el Leo, el nen assassinat a mans del seu progenitor. Tancada, doncs, la part penal ara els esforços se centren en la civil, on les representants treballen en punts molt concrets.
Un d’aquests són els drets successoris i viduals adquirits per mare, ja que estava casada amb el pare de l’infant. “Malgrat el tràgic desenllaç, és l’hereva de l’assassí del seu fill i li toca tramitar una part econòmica i patrimonial”, ha especificat Ariste.
De fet, també ha aprofitat per reclamar ajuts perquè la mare pugui complementar els seus ingressos i afrontar les obligacions del seu marit, ja sigui a través de fons municipals, autonòmics o estatals. “Per exemple despeses funeràries, la hipoteca… es troba en una situació no volguda”, ha insistit.
Finalment, el tema més “emocional” i “prioritari” per la família materna és la petició de treure el cognom del pare al fill mort. “De moment ho estem intentant fer pel registre civil, que preveu aquests casos per via urgent, però que a l’estar el Leo difunt ens fan anar pels serveis ordinaris”, ha relatat.
A partir d’aquí, tot queda en mans de les administracions, a qui arriba aquesta sol·licitud, que hauran de resoldre, i que pot ser un tràmit “llarg i pesat”. Per això, la defensa de la víctima, insisteix que – més enllà del seu cas – cal “analitzar” la situació, perquè hi ha comptabilitzats 42 casos de menors assassinats per violència vicària des del 2013.
