Un nou sorteig de la lotería nacional, “El Gordo de Navidad” ha arribat.
Hi ha moltes curiositats sobre aquest sorteig, com que enguany s’ha esgotat el 02020, que correspon al fatídic any que estem acabant, o el 14320, data en què es va declarar el primer estat d’alarma. Però no són les úniques. Unes altres que potser no coneixies són:
– La terminació en 1 és la que menys premis grans ha atorgat. El que més ha tocat, el 5, seguit del 4 i del 6.
– Mai s’ha suspès el sorteig, ni tan sols durant la Guerra Civil.
– La durada del sorteig és molt més curta des que es canta en euros, ja que és més fàcil dir 1.000 euros que 150.000 pessetes.
– Les boles estan fabricades en Foj, la fusta d’un arbust oriünd de la península Ibèrica.
– Els números estan gravats en làser, perquè la tinta no pesi més en uns números que en uns altres i tinguin més probabilitats de sortir.
– El terra del Teatre és de moqueta, perquè en el cas accidental que caiguin les boles, no surtin rodant i costi recuperar-les.
– Les dues úniques províncies espanyoles on mai ha tocat el primer premi, són Àvila i Zamora.
– En els inicis del sorteig no s’utilitzaven boles, sinó que eren papers amb els números escrits a mà.
– L’uniforme que llueixen els nens de Sant Ildefons no és l’habitual del col·legi, sinó que es confeccionen especialment per al sorteig.
– La primera vegada que van aparèixer les nenes cantant, va ser el 1984, any on el col·legi va passar a ser mixt.
– L’origen del sorteig, va ser el de recaptar diners per a un país sense recursos per les nombroses guerres que s’anaven succeint.
– En 1960 comencen a aparèixer les obres d’art al dècim i continuen fins a l’actualitat. La primera va ser “l’Adoració dels Pastors” de Murillo.
– El nom de “El gordo” prové de la imatge d’una caricatura baixa i grassoneta que apareixia en els cartells d’anunci de la loteria. Realment es deia “el nan afortunat” però la gent popularment va començar a denominar-lo com el coneixem en els nostres dies.
Són moltes les supersticions que hi ha sobre la loteria. Algunes d’elles i les més conegudes són:
– Fregar el dècim per la calba d’un conegut, per la panxa d’una embarassada, l’esquena d’un geperut o el nas de la Bruixa d’Or, són només algunes de les accions que es creu, donen sort.
– A Galícia, els dècims es pengen en ferradures.
– Un 11% dels ciutadans creuen que la loteria regalada, no toca.
– Se solen comprar números relacionats amb aniversaris, noces, esdeveniments personals o la mort de famosos.
– Quan en un lloc ocorre alguna desgràcia, aquell any en aquesta localitat, augmenten les vendes, com esperant que la sort retorni una mica del que s’ha emportat. Un cas similar li ocorre a les administracions. Vendre un premi dels importants, provoca que l’any següent, es venguin més números.
– Somiar amb toros el dia anterior, signifiquen premi.
– Les cues en les administracions han de fer-se per l’esquerra en dies senars, i per la dreta en dies parells, a més cal entrar en el local amb el peu esquerre i que el venedor ens lliuri el bitllet amb la mà dreta.
Aquestes són només algunes d’elles. Tant si les practiquem com si no, és cert que és un dia que s’espera amb il·lusió i en el qual tots creuem els dits, esperant que la sort, enguany per fi, vingui a visitar-nos.
