La Guàrdia Urbana de Barcelona crea una guia per detectar violències masclistes sense denúncia

Des del març, s'han registrat 208 casos potencialment greus i 78 dones han estat vinculades a l'acompanyament municipal

La sotsinspectora de la Guàrdia Urbana de Barcelona Gemma Alfonso, el tinent d’alcaldia Albert Batlle, la tinent d’alcaldia Laura Pérez i l’intendent Sergi Amposta. ACN

a Guàrdia Urbana de Barcelona ha engegat una guia perquè tots els agents del cos detectin possibles casos de violència masclista en qualsevol intervenció que facin, especialment a domicilis. El document planteja l’observació d’aspectes que van des de l’estat del pis fins a l’actitud de l’home o el comportament de la dona. El sistema busca avançar-se als delictes i iniciar l’acompanyament sense que la víctima hagi de denunciar. Així, des del març s’han detectat 208 casos amb dones amb indicadors de vulnerabilitat. Arran d’això, 78 dones han estat vinculades a la xarxa d’atenció a les violències masclistes i quatre d’elles han rebutjat l’acompanyament. La resta, estan pendents de tancar l’expedient o s’han resolt sense contemplar-hi perill.

La idea és que qualsevol agent de la Guàrdia Urbana, sigui cridat específicament per un incident al domicili o s’hi presenti per qualsevol altra causa, tingui present aquest nou sistema de detecció precoç de violències masclistes. El tinent d’alcaldia de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, l’ha definit com “un instrument molt fort” per arribar a la “violència no detectada o latent que moltes dones viuen als seus domicilis” i que “inicialment no té transcendència penal però que, arribat el cas, la poden tenir”.

En aquesta Guia d’Indicadors d’Alerta hi ha un total de 20 punts a tenir en compte. S’hi planteja què en diuen els veïns, si el presumpte agressor té una actitud desafiant o vol estar present en tot moment que la policia parla amb la dona, si la possible víctima té un discurs erràtic, si hi ha objectes trencats pel pis o, en el cas que hi hagi menors d’edat, si mostren indicis de lesions o falta d’higiene severa. A més, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, s’estudia l’historial de la dona i de l’home, per si consten antecedents de violències prèvies. La voluntat d’aquest pla és detectar casos en què la víctima no vol denunciar per por o perquè ha normalitzat comportaments violents o controladors.

A partir del coneixement del cas es poden donar dos escenaris. Un d’ells implicaria la detenció del suposat agressor si es detectés un cas de violència masclista penal. Ara bé, el pla està pensat per arribar en un punt precoç d’aquestes actituds i activar una assistència municipal integral. “Si es tenen sospites d’estar davant d’una possible situació de violència de gènere amagada, les patrulles recolliran tota aquesta informació per traslladar-li al referent tècnic de violència masclista del seu territori”, explica la sotsinspectora de la Guàrdia Urbana i part impulsora d’aquest pla Gemma Alfonso.

Aquest referent policial, n’hi haurà un per cada districte, té l’objectiu de fer un seguiment de tots els casos i de coordinar-se amb el Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos. A més, ha d’estar en contacte també amb Serveis Socials, el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de persones en situació de violència masclista, els Punts d’Informació a les Dones, el Servei d’Atenció a Homes i altres àrees com Salut. Seguint aquest camí de coordinació, s’arriba a una comissió permanent que integra tots els actors implicats i on es comparteix la informació recollida. Actualment, hi ha quatre comissions activades a Barcelona. Les dels districtes de Sant Andreu, Sant Martí, l’Eixample i Horta-Guinardó. La Guàrdia Urbana preveu que el març vinent ja estiguin formades les taules als deu districtes de la ciutat.

L’oferiment d’atenció a la dona

Segons ha detallat la sotsinspectora Alfonso, davant d’un cas detectat, el pla contempla dirigir-se a la dona en un període breu de “dos o tres dies” per “saber quina és la seva situació i oferir-li assessorament” alhora que es respecta la seva autonomia. I en el mateix sentit, la representant de la Guàrdia Urbana apunta que es proposa “una oportunitat” al suposat autor agressor amb un servei d’atenció psicològica per “ajudar-lo a fer pedagogia per intentar que surti d’aquestes relacions de dominància”.

En el mateix sentit, la tinent d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha destacat que s’ha de tenir en compte “la complexitat” d’aquests casos que moltes vegades impliquen no només la convivència entre l’agressor i la víctima, sinó també la criança conjunta de fills. “No tot és lineal”, ha recalcat. Així mateix, ha exemplificat algun dels passos concrets que poden seguir les dones en qui s’han detectat indicadors de vulnerabilitat arran d’aquest pla. “Més enllà de l’actuació policial, es pot vincular la víctima a un centre de Serveis Socials que té un grup de dones que es reuneixen cada setmana i que aborden les dificultats per trencar situacions de violència”, ha mencionat.

L’intendent de la Guàrdia Urbana responsable d’explicar el pla, Sergi Amposta, ha explicat que el passat cap de setmana la policia barcelonina va registrar 7 avisos per violència masclista i que en tres d’aquests casos, en arribar, o bé ja s’havia acabat l’episodi i no es volia tramitar cap denúncia o bé o un dels implicats ja havia marxat. Aquests són els casos que els agents tenen especialment en compte a l’hora d’omplir el nou formulari de 20 indicadors per detectar possibles casos de violència masclista.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La Fira de l’Oli de Reus va tancar la 24a edició amb més de 21.000 visitants

Notícia següent

Torna el sofà de l’alcalde de Calafell, en format presencial

Notícies relacionades