.gif)
La Fiscalia d’Estrangeria de Barcelona alerta de l’increment de grups que trafiquen amb persones per a explotació laboral o obligar-les a delinquir. Tradicionalment el tràfic de persones era per a explotació sexual, però en els últims dos o tres anys s’han detectat grups que obliguen a menors a cometre furts o vendre drogues i altres que exploten laboralment a treballadors, el 90% dels quals són immigrants irregulars. Amb la crisi econòmica causada per la pandèmia, el ministeri públic preveu que això pugui incrementar-se.
Segons dades del ministeri públic, actualment hi ha unes 30 investigacions en marxa per explotació sexual de dones immigrants. Però també hi ha una investigació sobre un grup que obligava menors immigrants a vendre droga i un altre que obligava menors immigrants a cometre furts. El 2019 hi va haver una sentència contra un clan bosnià que usava menors per a furts al Metro de Barcelona, i una altra sentència que obligava romanesos, normalment amb alguna discapacitat, a demanar almoina al carrer. Actualment també està a punt d’anar a judici un cas similar i també està oberta una investigació per una suposada trama d’explotació laboral d’immigrants irregulars.
La fiscal delegada d’estrangeria de Barcelona, Pilar Izaguerri, admet que l’explotació laboral és relativament fàcil de detectar, i és una infracció administrativa, però és més complicat demostrar el delicte de tràfic de persones amb finalitat d’explotació laboral, ja que requereix normalment el testimoni de la persona afectada, que sovint es nega a denunciar els fets o a testificar per por.
Per això, i com que vaticina que la crisi podria augmentar aquests casos, Izaguerri demana que els protocols contra l’explotació laboral siguin més concrets i explícits per poder actuar amb més contundència. També reconeix que moltes ONG estan especialitzades en l’explotació sexual d’immigrants, però no pas en l’explotació laboral.
El CIE de la Zona Franca
D’altra banda, i segons dades de la Policia Nacional facilitades a la fiscalia, el 2017 es va ordenar l’internament al CIE de la Zona Franca de 380 persones, que van ser 545 el 2018 i un total de 830 el 2019. No obstant, els ingressos reals van baixar dels 1.186 el 2018 als 1.059 l’any següent. Per origen, l’algerià va ser el més nombrós altra vegada, amb 356 casos i el marroquí el va seguir de prop amb 301. Albània va ser el tercer país, amb 107 internats, seguida de Geòrgia, amb 91 casos, cosa poc habitual, i el Senegal, amb 57. El 51,2% del interns tenien antecedents policials.
De tots aquests, 330 interns van demanar l’asil polític un cop ja eren al CIE, 267 dels quals van ser admesos a tràmit i, per tant, desinternats immediatament. Les expulsions van arribar a les 676. També hi va haver 66 al·legacions d’interns assegurant que eren menors d’edat, 12 dels quals van ser reconeguts com a tals i desinternats, cinc menys que el 2018. El CIE de la Zona Franca està buit des de l’inici de la pandèmia, per evitar contagis i perquè era impossible repatriar els immigrants a causa del tancament de fronteres. Està previst que reobri les portes quan s’acabin unes obres de reforma per acollir dones, després de molts anys de no fer-ho.
