Els investigadors han analitzat les dades sobre delictes registrats des de principis del 2018 fins al 15 de maig del 2020, de manera que el treball inclou l’inici de les mesures de restricció a la mobilitat preses en diferents països per reduir l’expansió de la covid-19.
L’informe ha detectat “variacions substancials” en els descensos entre ciutats i tipus de delinqüència. Les restriccions més estrictes als moviments a l’espai públic prediuen una disminució “més gran” de la criminalitat urbana, segons destaca Noemí Pereda, directora del Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la UB.
Els investigadors també destaquen que les mesures de confinament domiciliari estricte, com les que es van implementar a Espanya, es relacionen amb un descens més pronunciat en la comissió de delictes. Però restriccions més severes com el tancament de les escoles, treballar des de casa, prohibir reunions privades o els desplaçaments interns “no sembla que estiguin relacionades amb una reducció més gran de la delinqüència urbana”, destaca la investigadora.
La recerca continua en marxa, ja que els investigadors actualment estan analitzant les dades de delictes enregistrats fins al maig del 2021. A més, també estan treballant en les conseqüències del confinament per a altres tipus de delicte. “Ara mateix, el més rellevant és veure si aquest descens en la criminalitat es dona també en la violència intrafamiliar i en els delictes que poden haver-se produït dins les llars, com el maltractament infantil, l’abús sexual o la violència a la parella, que no s’han inclòs en aquesta recerca”, conclou Pereda.
