La Covid ha tret una mitjana de 16 anys de vida a cada mort

El coronavirus responsable de la covid-19 ha tret una mitjana de 16 anys de vida a cadascun dels morts durant la pandèmia, segons ha calculat un equip de científics després de contrastar la diferència entre l’edat de les víctimes en el moment de la seva mort i l’esperança de vida al seu país.

Els resultats de la investigació, que apareixen avui publicats a la revista Scientific Reports, s’han obtingut processant les dades d’1.279.866 morts registrades en un total de 81 països.

El treball ha estat realitzat per científics de centres de recerca i universitats de diversos països i es basa en fonts de dades públiques, entre aquestes les recopilades pel Max Planck Institute for Demographic Research, el World Population Prospects de Nacions Unides i l’estudi Global Burden of Disease.

Els investigadors han calculat que la pandèmia s’ha endut més de 20,5 milions d’anys de vida en els 81 països en els quals s’ha realitzat l’estudi (uns 16 anys per cada mort), i han observat que als països en els quals la covid-19 ha estat més devastadora, el nombre d’anys de vida que s’han perdut és entre dues i nou vegades superior als anys de vida que es perden a causa d’una grip estacional un any normal.

Gairebé la meitat dels «anys de vida perduts» (el 44,9 per cent) s’ha produït en individus d’entre 55 i 75 anys d’edat; el 30,2 en individus menors de 55 anys i el 25 per cent en persones majors de 75 anys.

A més, als països en els quals es disposava de recomptes de morts per gènere, el nombre d’anys de vida perduts ha estat molt superior entre els homes que entre les dones.

Els investigadors han comparat les morts associades a la covid-19 amb altres causes comunes de mort a nivell mundial i han comprovat que el nombre de morts és molt superior al d’una grip estacional, però entre una quarta part i la meitat que les defuncions que s’atribueixen a malalties cardíaques.

Entre els autors principals de l’estudi figura l’espanyol Héctor Pifarré i Arolas, director de recerca del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

En declaracions a Efe, Hector Pifarré ha precisat que existeixen diferències molt importants entre els països analitzats pel que fa al grup d’edat més afectat per un major nombre d’anys de vida perduts.

L’investigador assenyala que els països «relativament» desenvolupats, entre els quals inclou Espanya, concentren una major part dels anys de vida que s’han perdut en els trams d’edat més avançats (majors de 75 anys), mentre que als països menys desenvolupats les pèrdues d’anys de vida es concentren en els grups d’edat més joves (menys de 55 anys).

«L’impacte de la pandèmia en termes de mortalitat prematura ha estat molt divers entre els països de la mostra», ha asseverat Héctor Pifarré, qui ha assegurat que els resultats que han obtingut indiquen que la covid-19 ha tingut un efecte «particularment greu» a Espanya.

Les dades, ha precisat, revelen que els anys de vida perduts a causa de la covid-19 a Espanya han estat aproximadament set vegades superiors que els resultants d’una grip mitjana, un impacte només superat (entre els països de la mostra i durant el període estudiat) per Itàlia i pels Estats Units.

És possible, al seu judici, que el perfil d’edat de les persones afectades per la covid-19 canviï en els pròxims mesos, a mesura que avancin les campanyes de vacunació i es comprovi també l’efecte de les diferents mutacions del virus.

I ha insistit que els resultats han de ser interpretats en el context d’una pandèmia «que encara no ha acabat i tenint en compte que en molts països hem implementat mesures de contenció excepcionals».

«Les estimacions sense mesures de contenció suggereixen moltes més morts i, per tant, molts més anys de vida perduts», ha manifestat a EFE l’investigador del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.