Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau han demostrat els beneficis de la rehabilitació cognitiva i la musicoteràpia en pacients amb deteriorament cognitiu lleu moderat associat a la malaltia de Huntington Els resultats s’han publicat a la revista ‘Journal of Neurology’. L’estudi s’ha fet a l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia de Llenguatge de l’Hospital de Sant Pau i ha estat liderat pels doctors Andre Moreu-Valls, Arnau Puig-Davi i Saül Martínez-Horta. Els resultats confirmen que aquestes intervencions no farmacològiques no només milloren l’estat cognitiu dels pacients, sinó que també afavoreixen canvis estructurals i funcionals en el cervell, retardant la progressió del deteriorament neurològic.
El cap del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment de l’IR Sant Pau i director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Hospital de Sant Pau i que va coordinar l’estudi, Jaime Kulisevsky, ha explicat que es demostra que la intervenció cognitiva no només pot millorar la funcionalitat dels pacients sinó que també influeix en els mecanismes de plasticitat neuronal, cosa que obre noves perspectives terapèutiques.
L’assaig clínic va incloure 44 pacients amb malaltia de Huntington en fase inicial o intermèdia i va durar 24 setmanes. Els pacients van ser distribuïts en tres grups: un que va rebre entrenament cognitiu mitjançant la plataforma NeuronUP, un altre que va seguir sessions de musicoteràpia activa i un tercer grup de control sense intervenció. Cada sessió tenia una durada de 45 minuts i es realitzava setmanalment. Els investigadors van mesurar l’evolució dels pacients a través d’avaluacions neuropsicològiques, qüestionaris d’impacte funcional i estudis de neuroimatge.
Els resultats van mostrar una millora significativa en les funcions cognitives i una reducció de l’apatia en els pacients que van seguir qualsevol de les dues teràpies. També es van observar canvis en la connectivitat funcional cerebral i en la preservació de determinades zones del cervell, indicant un efecte pel que fa a la neuroprotecció.
Martínez-Horta destaca que els resultats mostren com amb aquestes intervencions es modifica el funcionament cerebral i ajuden a mantenir àrees especialment afectades en la malaltia de Huntington, com el caudat i el putamen.
Fins ara no hi havia proves objectives que demostressin la influència directa d’aquest tipus d’intervencions en la preservació de l’estructura cerebral en pacients amb aquesta malaltia. L’estudi indica ara que les tècniques d’estimulació cognitiva poden contribuir a reduir la pèrdua de substància grisa en regions claus del cervell, cosa que podria traduir-se en un alentiment de la progressió de la malaltia.
D’altra banda, els investigadors apunten que un altre punt positiu és la motivació en els pacients, ja que molts d’ells presenten apatia i deixen de fer activitats. La participació en aquestes teràpies els ajuda a sentir-se més actius i implicats.
Kulisevsky afegeix que els resultats fan reflexionar sobre la necessitat d’invertir més esforços en aquest tipus d’intervencions, ja que tradicionalment s’han prioritzat els tractaments farmacològics.
La malaltia de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu hereditari causat per una mutació en el gen HTT, que provoca una degeneració progressiva de neurones en determinades àrees del cervell, afectant el control motor, la cognició i l’estat emocional dels pacients. Els primers símptomes solen aparèixer entre els 30 i els 50 anys, i inclouen moviments involuntaris, dificultats cognitives i trastorns psiquiàtrics. La seva incidència és d’entre 5 i 10 casos per cada 100.000 habitants.
Els investigadors posen èmfasi en el fet que aquestes estratègies podrien ser útils per a altres malalties neurodegeneratives, com per exemple el Parkinson o l’Alzheimer.
