En la intervenció participen dos cirurgians plàstics, dos residents en cirurgia plàstica, un anestesiòleg, un resident en anestesiologia i dos professionals d’infermeria.
La paràlisi facial és una patologia que afecta entre 15 i 45 persones per cada 100.000. De totes elles, fins a un 30% no aconseguirà una recuperació completa. És una paràlisi invalidant que posa en perill la viabilitat de l’ull, altera la parla i dificulta l’alimentació, i té un impacte psicològic i emocional molt important en l’afectat. Provoca deformitat a la meitat de la cara on se situa el nervi afectat, incapacitat per tancar l’ull, absència de llàgrima, caiguda d’un dels costats de la boca i dolor a l’oïda quan es produeixen sorolls forts, entre altres problemes.
La causa més freqüent d’aquesta lesió és l’anomenada paràlisi de Bell o paràlisi facial a frigore, sense causa coneguda. Una altra de les causes és la tumoral, per neurinoma del nervi auditiu, seguida pel càncer de la glàndula paròtide. També hi ha dos tipus de paràlisi congènita.
Segons apunta la Vall d’Hebron, a banda del tractament quirúrgic, el paper de la rehabilitació és fonamental. Assenyala que tant en pacients que necessitin cirurgia, com en els que no sigui precisa, cal tornar a ensenyar-los a moure de forma adequada la musculatura de la cara per aconseguir la màxima mobilitat voluntària i emocional, mitjançant tècniques de reeducació neuromuscular i infiltracions de toxina botulínica.
