Els guies enfoquen la seva activitat a Barcelona cap a un públic més local

El sector considera que l'actual crisi és una "oportunitat única" per repensar el model de turisme de masses

La guia turística Marta Roigé a la Rambla de Barcelona, prop d'un dels seus quioscos, amb un grup turistes locals. ACN

La davallada dràstica del turisme internacional, superior al 80%, com a conseqüència de la pandèmia ha impactat de ple en el col·lectiu de guies turístics, que ara s’ha vist obligat a replantejar-se la seva activitat i adreçar-se a un públic més local. Així ho ha fet juntament amb tres companys la guia oficial i creadora de PasAPas, Marta Roigé. L’empresa ofereix tours guiats en català per a un públic català i majoritàriament de Barcelona, que ha substituït els turistes estrangers en els punts més freqüentats de la ciutat. Per la secretària de la principal associació de guies turístics de Catalunya (Aguicat), Resi Nickl, l’actual situació és una “oportunitat única” per reflexionar sobre el model de turisme.

Roigé recorda que al març, amb la irrupció de la pandèmia a Catalunya, era quan estava a punt de començar la temporada alta, que comprèn els mesos entre Setmana Santa i l’octubre. El descens del nombre de turistes internacionals va fer que amb tres companyes més fundessin PasAPas i substituïssin els clients habituals –majoritàriament americans i francesos- per un públic local que desitgés redescobrir la capital catalana.

Segons explica, aquest tipus de client que ja coneix la ciutat obliga els guies a ser “molt més específics” i a aprofundir més en la història de Barcelona. “Amb els estrangers és més fàcil, volen passar-s’ho bé”, afegeix la guia turística, que ara visita amb els barcelonins la Sagrada Família, el Museu Picasso o el Museu Miró, entre molts altres. Roigé organitza grups de com a màxim cinc persones i treballa amb radioguies per mantenir la distància de seguretat.

La fundadora de PasAPas admet que en el fons enyora els turistes i que l’entristeix veure la ciutat buida en plena temporada alta. Al mateix temps però, creu que cal fomentar un canvi en el model i acabar amb la massificació de turistes. “N’hi havia masses i a vegades la gent local se sentia una mica estressada”, assenyala Roigé, que remarca que un cert “control” ajudaria a augmentar el turisme de qualitat.

En la mateixa línia que Roigé, la secretària de la principal associació de guies turístics de Catalunya (Aguicat), Resi Nickl, considera que ara és un “moment d’inflexió perquè sembla que les autoritats s’estan replantejant el model” després d’uns anys amb “greus problemes relacionats amb la massificació”. Per Nickl, aquest aturada forçada és una “època difícil” i de “reinventar-se”, sobretot amb la digitalització i a la formació.

Nickl identifica com a punts crítics el casc antic de Barcelona, que “els últims anys s’ha convertit en una ruta d’obstacles”. Per això, proposa grups de màxim de 25 persones. “És manejable, es pot guiar be, portar bé… Estar de cara al client és una experiència infinitament millor que estar caminant amb 70 persones”, argumenta.

“La visibilitat del guia de qualitat ha desaparegut”

La secretària d’Aguicat també aprofita per criticar la “tendència a liberalització” per part de les administracions i que els guies ja no hagin de dur una identificació visible, a més de la proliferació dels ‘free tours’. “La visibilitat del guia de qualitat ha desaparegut”, lamenta Nickl en declaracions a l’ACN. En aquest sentit, opina que les autoritats locals “haurien de ser les primeres interessades en què el visitant tingui una experiència de qualitat quan arribi a Catalunya”.

L’Agència Catalana de Turisme, per la seva banda, eludeix entrar en el debat de si hi ha un turisme massificat. “No es tracta de més o de menys sinó de millor”, puntualitzen fonts de l’organisme. Concretament, aposta per un sector turístic “potent” i que “integri una part important de l’estructura econòmica de Catalunya, generador d’oportunitats i de riquesa i que es defensi desacomplexadament des del sector públic”. Les mateixes fonts insisteixen que el seu desenvolupament s’ha de regir per criteris de sostenibilitat medi-ambiental, econòmica, social i cultural; amb una ocupació de qualitat i un model descentralitzat que traslladi l’activitat econòmica cap a l’interior i estimuli el reequilibri territorial.

Fins a l’11 de novembre passat hi havia 3.143 guies turístics habilitats a Catalunya. En canvi, no disposa d’una estimació de quants n’hi ha de no reconeguts. L’Agència Catalana de Turisme recorda que la directiva europea de serveis dictamina que es tracta d’una activitat liberalitzada i que no cal una habilitació, excepte en els monuments BCIN o en els museus inscrits al Registre Museus de Catalunya.

Pel que fa l’impacte de la pandèmia a Catalunya en el sector, s’ha traduït en 25.778 ERTO que han afectat 171.092 treballadors, un 24% del total, d’acord amb les dades a 30 de juny. A més, cap de l’any la caiguda del turisme ha estat d’entre un 43% i un 59% a Catalunya, incloent el domèstic, mentre que el descens en les pernoctacions s’ha accentuat fins al 69% en el pitjor dels casos. Això ha fet que tingués un impacte directe en la facturació d’entre 13.940 MEUR i 15.205 MEUR i es perdessin entre 81.800 i 95.000 llocs de treball directes.