El projecte ‘VilaVeïna. Posant la vida al centre’ engegat per l’Ajuntament de Barcelona dóna servei a 90.000 persones residents en quatre barris de la ciutat des del passat mes d’octubre. La iniciativa, que és el projecte més ambiciós en relació a les cures que s’ha fet mai abans a la ciutat, ja està plenament operatiu als barris de Vilapicina i la Torre Llobeta (Nou Barris), El Congrés i els Indians (Sant Andreu), Provençals del Poblenou (Sant Martí) i La Marina (Sants-Montjuïc).
La intenció de l’Ajuntament, tal com va explicar el passat mes de maig, és anar desplegant progressivament oficines d’atenció d’aquest tipus a tots els districtes de la ciutat. Així, i partint de la premissa inicial que qualsevol persona necessitarà o proveirà serveis de cura al llarg de la seva vida, està previst que durant el 2022 es desplegui el projecte en 12 territoris més de la ciutat, amb la qual cosa s’arribarà a prop de 320.000 persones, gairebé el 20% de la ciutadania, abans que acabi el mandat. En cadascun d’aquests espais físics hi ha un equip professional capacitat per informar i orientar la població sobre els recursos i els serveis disponibles al voltant de la cura, a banda de produir i facilitar recursos i serveis adaptats a les necessitats i mancances que es detectin a cada territori. És a dir, cada VilaVeïna compta amb informació al voltant de la cura en sentit ampli, una cartera de serveis compartida entre tots els territoris, però també disposa d’elements propis segons les seves singularitats amb l’objectiu últim d’afavorir l’autoorganització ciutadana.
Entre les activitats que ja s’han començat a desplegar hi ha l’espai intergeneracional ‘Grans Sabers: espai de trobada i acompanyament per a àvies i avis amb infants a càrrec’ al barri del Congrés i els Indians; un servei de dinamització en espais de joc del territori i de vinculació de mares amb infants de 0 a 3 anys que encara no estan escolaritzats a Provençals del Poblenou; o bé un espai d’alfabetització per a mares d’orígens diversos amb servei de canguratge a La Marina, per posar exemples concrets. A banda, a qualsevol dels espais s’han creat dinàmiques exportables a qualsevol indret com són els grups de suport per a persones cuidadores, l’assessorament jurídic i laboral per a persones cuidadores i famílies que necessiten serveis de cura, passejades participades pel barri per tal d’identificar aspectes que puguin afavorir un espai públic cuidador, activació física a l’aire lliure per a persones grans, xerrades sobre recursos de suport en el procés d’envelliment i dependència o bé grups de suport a la criança, entre d’altres. De fet, el projecte VilaVeïna, que compta amb una inversió municipal inicial de 3,5 milions d’euros, se centrarà inicialment en la infància i en les persones grans perquè és en aquestes edats en què les cures tenen especial importància.
Estudi previ de les necessitats
El desplegament del projecte VilaVeïna ha estat precedit d’una enquesta feta a gairebé 2.000 persones dels quatre barris en què ha arrencat la iniciativa. D’aquest estudi previ s’ha pogut concloure que el 41% de la població té persones amb necessitats de cura al seu càrrec, que el 37% d’aquestes persones cuidadores dedica més de nou hores al dia a la cura, que el 14% se senten angoixades per no poder conciliar aquestes tasques de cura amb altres responsabilitats, o bé que 94% no participa de cap activitat o espai de suport mutu o d’acompanyament en la seva tasca cuidadora.
Des de la posada en marxa del servei, el passat 18 d’octubre, VilaVeïna ha arribat ja a més de 350 persones que han participat dels diversos serveis, ja fos rebre informació puntual o bé participar d’alguna de les activitats programades. El perfil majoritari d’aquestes persones és el d’una dona cuidadora d’entre 60 i 75 anys d’origen català que s’acosta al servei amb demandes vinculades a serveis d’autocura i de recursos de proximitat que donin resposta a les necessitats de les persones que cuiden.
VilaVeïna s’inspira ens projectes pioners que s’han posat en marxa durant els últims anys a la ciutat de Barcelona, com per exemple el Banc del Moviment, el centre Barcelona Cuida, el projecte Concilia de canguratge municipal o bé el desplegament de les superilles del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Entre els seus objectius a llarg termini es troba revertir les actuals desigualtats existents pel que fa a la provisió de la cura, i que majoritàriament tenen les dones com a protagonistes, així com promoure una major coresponsabilitat, dignificar la tasca de les persones cuidadores, afavorir el sorgiment d’espais de treball compartit entre professionals, serveis, entitats i ciutadania, o bé impulsar una major sensibilització al voltant del reconeixement i centralitat social d’aquesta tasca.
